El fenomen Oques Grasses

Definir un grup com Oques Grasses ¨¦s complicat. Un estil que neix de la barreja, que varia en tots els seus discos, encara que s¨®n coneguts generalment sota l¡¯etiqueta de reggae-pop catal¨¤. Uns concerts imprevisibles, per¨° alhora sorprenents. Un grup dif¨ªcil d¡¯encasellar, per¨° amb un gran ¨¨xit que els ha col¡¤locat com una banda de refer¨¨ncia en catal¨¤. Un p¨²blic jove i homogeni en els seus inicis, que ha evolucionat en aquests deu anys de la banda osonenca fins a convertir-se en un grup intergeneracional i transversal. Fan el que volen, i el que volen, a m¨¦s, agrada. ¡°No hem fet m¨²sica per vendre. Jo la m¨²sica nom¨¦s la s¨¦ fer d¡¯una manera, i si no hagu¨¦s funcionat aix¨ª, no ho hauria sabut fer d¡¯una altra¡±, explica Josep Montero, el cantant del grup.

Aquest 2023 ser¨¤ un any de m¨²sica, de concerts ¡ªja n¡¯hi ha previstos una trentena¡ª i de r¨¨cords al Palau Sant Jordi. Oques Grasses aconseguir¨¤ que 17.000 persones de la gent que estima cantin des de lletres profundes i sentides com ¡®Deixa¡¯ fins a ritmes patxangueros com ¡®Bye Bye¡¯. El concert del pr¨°xim 28 de gener, titulat ¡°La gent que estimo¡± en honor de la can?¨® m¨¦s escoltada del seu ¨²ltim ¨¤lbum ¡ªacumula m¨¦s de deu milions de reproduccions a Spotify¡ª, commemorar¨¤ els seus 10 anys en la ind¨²stria de la m¨²sica, els seus cinc ¨¤lbums d¡¯estudi i la fi de la seva ¨²ltima gira. ¡°El fet que grups de masses en catal¨¤ siguin capa?os d¡¯omplir concerts com el Sant Jordi vol dir que hi ha p¨²blic, que hi ha ind¨²stria i que els grups catalans s¨®n de primer nivell¡±, explica Llu¨ªs Gendrau, director editorial d¡¯Enderrock.

Cristina Ferrero (21 anys), fan ac¨¨rrima del grup, va comprar les entrades quan van sortir el 2021. Aquella mateixa nit, el p¨²blic ja va esgotar-ne les dues terceres parts, despr¨¦s que la p¨¤gina de venda es peng¨¦s. ¡°Al principi vaig pensar que estaven bojos per treure un concert al Palau Sant Jordi per al 2023, i a m¨¦s quan encara est¨¤vem amb restriccions per la pand¨¨mia¡±, argumenta la fan. Com ella, cada dia centenars de joves comparteixen a Twitter frases de les seves can?ons. Amb melodies molt ballables i barreja d¡¯estils a cada disc, Oques Grasses t¨¦ unes lletres de ¡°nen trapella¡± que enganxen el p¨²blic, detalla Gendrau.

L¡¯inici dels osonencs

La gira del des¨¨ aniversari va comen?ar el 30 de gener del 2022 a les Festes Decennals de Valls, i ha al?at la seva bandera del corcul ¡ªlogo que identifica la banda¡ª en festivals com Respir-A d¡¯Alcarr¨¤s (Lleida), Canet Rock (Barcelona) o el Share Festival a l¡¯Estadi Ol¨ªmpic (Barcelona). A Spotify compten amb gaireb¨¦ 400.000 oients mensuals i m¨¦s de 110.000 seguidors. Els seus videoclips, a m¨¦s, tamb¨¦ triomfen a YouTube: el v¨ªdeo de ¡®Bye Bye¡¯ (A tope amb la vida, 2021) es va convertir en el videoclip m¨¦s vist en catal¨¤ el 2021.

Amb una barreja d¡¯estils, les lletres tracten temes com les crisis vitals amb esperit optimista

El grup d¡¯Osona est¨¤ format per set membres: Arnau Altimir (bateria), Joan Borr¨¤s (teclats), Guillem Realp (baix), Miquel Biarn¨¦s (tromb¨®), Miquel Roig (trompeta), Josep Valldeneu (saxo) i Josep Montero (cantant, lletrista i compositor). La majoria s¨®n estudiants de l¡¯Escola Superior de M¨²sica de Catalunya, tret de Montero i Realp. Montero, antic electricista que amb 26 anys va decidir dedicar-se a la m¨²sica, va comen?ar en solitari. Aviat es van iniciar les col¡¤laboracions amb altres m¨²sics, que van servir per materialitzar l¡¯embri¨® de la banda el 2010. Dos anys despr¨¦s, el grup treia el seu primer disc: Un dia no s¨¦ com (2012). ¡°Els inicis van ser molt intensos, ja que hav¨ªem de tocar molt¨ªssim per poder viure de la m¨²sica¡±, assegura Montero.

M¨²sica ballable amb lletres de nen murri

Els discos d¡¯Oques Grasses barregen i barregen estils musicals. Els primers, Un dia no s¨¦ com (2012), Digue-n¡¯hi com vulguis (2014) i You Poni (2016), tenen un so m¨¦s reggae. S¨®n capa?os de tractar temes com les crisis vitals o l¡¯acceptaci¨® personal amb un esperit optimista hippie rural, sense oblidar un rerefons reivindicatiu i ideol¨°gic. Josep Montero, amb una caracter¨ªstica veu aguda, tant particular com acollidora, comenta la versatilitat del grup: ¡°?s guai agafar un estil i fer-te¡¯l teu. El que importa ¨¦s que les can?ons expliquin el que ¨¦s important per a la persona que la fa, i que la persona que l¡¯escolta, li agradi o no, pensi que ¨¦s de veritat, sigui una sardana, techno o reggaeton¡±.

Amb el quart disc van apostar per sons nous, per bases electr¨°niques, per m¨²sica llatina i sons africans. ¡°Sempre han estat capa?os de fer melodies que enganxen molt, molt ballables, i que connecten amb lletres de nen espavilat i trapella. La clau ¨¦s que les seves can?ons s¡¯acaben cantant a la dutxa¡±, assegura el director d¡¯Enderrock. Canten en catal¨¤, per¨° no tenen por de barrejar-lo amb l¡¯angl¨¨s o el castell¨¤. Tampoc d¡¯inventar-se paraules com a ¡®Lakilove¡¯. No els importa titular una can?¨® amb ¡®Sta guai¡¯, ¡®Cara de cul¡¯ o enviar-ho tot ¡°a la merda¡± en diverses.

¡®Fans del Sol¡¯, un punt d¡¯inflexi¨®

¡°Abans de Fans del Sol (2019) ja tenien ¨¨xit, per¨° a partir d¡¯aqu¨ª tant la cr¨ªtica com el p¨²blic els ha considerat un gran grup de refer¨¨ncia, i aix¨° normalment no passa. Quan un grup t¨¦ molta popularitat, la cr¨ªtica considera que ja s¡¯ha venut al mainstream, per¨° amb ells no ha passat¡±, explica Gendrau. Fans del Sol (2019) ¡ªel seu quart disc¡ª encara que pugui semblar el mateix, sona diferent. Algunes can?ons remeten als discos anteriors (¡®Escopinya¡¯ o ¡®John Brown¡¯), unes altres tenen bases funk (¡®Sta guai¡¯), per¨° sobretot destaquen els sons m¨¦s llatins i electr¨°nics de can?ons com ¡®M¨¦s likes¡¯ ¡ªen col¡¤laboraci¨® amb Zoo i Lildami¡ª, ¡®Torno a ser jo¡¯ i ¡®In the night¡¯, la seva can?¨® m¨¦s escoltada a Spotify. Amb aquest ¨¤lbum entren de ple en l¡¯escena catalana. ¡°Els tres primers discos s¡¯acostaven al so que vol¨ªem tenir, per¨° no en ten¨ªem prou. Amb el quart el vam trobar, vam tenir m¨¦s temps per fer les coses com a mi m¡¯haurien agradat¡±, destaca el cantant.

¡®Fans del Sol¡¯ ¨¦s el disc amb qu¨¨ aconsegueixen conv¨¨ncer tant el p¨²blic com la cr¨ªtica musical

Cristina Ferrero va comen?ar a escoltar-los quan una aplicaci¨® de m¨²sica li va recomanar Fans del Sol. Quan els va descobrir, se¡¯n va enamorar. Es va descarregar els discos anteriors fins a aprendre¡¯ls de mem¨°ria. Per¨° el punt d¡¯inflexi¨® va ser anar a un concert del grup a Badalona. Li agrada el ¡°bonrollisme que desprenen¡±. ¡°S¨®n can?ons positives amb tot el que ¨¦s negatiu. Diuen que la vida ¨¦s una merda, per¨° aqu¨ª estem per ser felices¡±, comenta la fan. Per a ella, s¨®n uns ¡°bojos¡± que et fan ¡°valorar els petits moments¡±.

P¨²blic intergeneracional

Bregar amb la ressaca de l¡¯¨¨xit del seu treball anterior no era f¨¤cil. Per¨° ho van tornar a fer amb A tope amb la vida (2021). El t¨ªtol ho diu tot. Ja com a estendard del mestissatge catal¨¤, el grup d¡¯Osona convida amb aquest disc a ballar i gaudir. Cors, percus?sions i vents, mescles que reinventen la banda i donen una empenta m¨¦s. Amb can?ons que han deixat el video?clip m¨¦s vist ¡ªi probablement divertit¡ª del 2021 (¡®Bye Bye¡¯), altres que s¨®n m¨¦s dels vuitanta (¡®Petar-ho¡¯) i algunes fins i tot que abracen el reggaeton m¨¦s urb¨¤ (¡®Lakilove¡¯). Sense oblidar el ja convertit en himne ¡®La gent que estimo¡¯, una col¡¤laboraci¨® amb Rita Pay¨¦s.

Nom¨¦s cal fer un volt pels seus concerts per veure el seu p¨²blic, cada vegada m¨¦s variat. Segons Gendrau, el p¨²blic ja ¨¦s ¡°transversal¡±: en general ¨¦s adolescent, per¨° ha anat sumant i guanyant noves generacions amb els anys. La mare de Cristina, amb 53 anys, ¨¦s tan fan com la seva filla i l¡¯acompanya als concerts. La Cristina tamb¨¦ creu que el p¨²blic abans era m¨¦s heterogeni, per¨° sobretot a partir de Fans del Sol s¡¯han ampliat les edats.

Jugant a fer concerts

A l¡¯escenari, Oques surt a jugar. Amb un uniforme que ja ¨¦s caracter¨ªstic ¡ªpolo, pantalons curts i mitjons de colors¡ª el grup connecta r¨¤pidament amb el p¨²blic. Cada concert, per als seus fans, ¨¦s diferent. ¡°No ¨¦s habitual que un grup reuneixi tantes generacions juntes, i aix¨° ¨¦s m¨¨rit d¡¯aquesta empatia, complicitat i seducci¨® que tenen amb els espectadors¡±, explica Gendrau. Josep Montero fa que tota la banda balli amb ell. Fins i tot, en alguna can?¨® com ¡®In the night¡¯ animen els espectadors a fer una coreografia. Fuig del gui¨® d¡¯altres artistes i segueix les seves pr¨°pies normes.

La seva pr¨°xima cita amb els fans ser¨¤ el 28 de gener al Palau Sant Jordi. Esgotades el passat 17 de maig, molts encara busquen desesperats entrades a la revenda. El Montero no s¡¯esperava aquest ¨¨xit: ¡°Pens¨¤vem que haur¨ªem d¡¯esfor?ar-nos molt¨ªssim i que suposaria un bon repte per al grup. Ara en tenim moltes ganes, i estem enfeinats preparant el concert¡±.

El catal¨¤ tamb¨¦ omple Palaus

En temps de crisi per a l¡¯¨²s del catal¨¤, sobretot entre joves, els artistes s¡¯alcen musicalment: es produeixen m¨¦s discos en catal¨¤, i en estils diferents i nous, segons explica Gendrau. ¡°Cada vegada s¡¯amplia m¨¦s la m¨²sica catalana, com amb les m¨²siques urbanes, i trobem molts artistes que omplen espais molt grans. El cas d¡¯Oques Grasses ¨¦s un bon exemple que estem en un moment especialment dol? de convocat¨°ria dels artistes que canten en catal¨¤¡±, assegura el director d¡¯Enderrock.

Oques Grasses ho ¨¦s tot, per¨° alhora res. Juguen amb una indefinici¨® que els caracteritza. Mescles d¡¯estils musicals que fan dif¨ªcil definir-los, encasellar-los o atrapar-los com ells faran amb 17.000 persones el proper dissabte. ¡°Tenen un nivell d¡¯autoexig¨¨ncia i de reinventar-se brutal. El seu ¨¨xit ¨¦s fruit d¡¯una feina tena? i d¡¯una traject¨°ria de superaci¨®¡±, destaca Llu¨ªs Gendrau. Despr¨¦s del pr¨°xim concert arribar¨¤ una pausa que vindr¨¤ amb un nou disc. ¡°Aquest proper disc ser¨¤ el que em far¨¤ sentir menys pressi¨®. Ja porto dos discos aconseguint un resultat que espero i ara es tracta b¨¤sicament d¡¯explicar les hist¨°ries que siguin importants per a mi¡±, explica Montero. Podr¨¤ ser millor o no, per¨° el m¨¦s probable ¨¦s que sigui diferent d¡¯aquests 10 anys. ¡°Hem tingut una traject¨°ria molt intensa, per¨° considero que hem sabut mantenir-nos sent qui som, fent el que volem fer i com volem fer-ho¡±, sentencia el cantant.

Una d¨¨cada d¡¯estils nous i diferents

Oques Grasses t¨¦ lletres reivindicatives, profundes i fins i tot algunes que semblen absurdes. Can?ons com ¡®Cul¡¯ (Un dia no s¨¦ com, 2012), la m¨¦s escoltada del seu primer ¨¤lbum, que a priori semblaria una can?¨® sense cap ni peus de reggae-rock ¡ªels 20 primers segons l¡¯¨²nica paraula que escoltem ¨¦s cul¡ª, per¨° que m¨¦s endavant elabora una lletra de den¨²ncia social. A Digue-n¡¯hi com vulguis (2014), el ¡°bon rollo¡± de ¡®Fill de Maria¡¯ crida l¡¯atenci¨®. Es produeix una mena de ¡°Bohemian Rapsody catal¨¤¡± que de sobte talla totalment amb la melodia principal per introduir una process¨® d¡¯orquestra. ?s, en definitiva, una oda a l¡¯amor passional que defuig la monotonia. El cul, per¨°, torna a apar¨¨ixer al tercer disc, You Poni (2016), amb ¡®Cara de cul¡¯, una can?¨® vitalista que fa refer¨¨ncia a tota mena de situacions a la vida, des d¡¯aquelles que ens fan feli?os fins a les que ens fan caure. Amb la consolidaci¨® del grup i el quart disc, Fans del Sol (2019), arriba la can?¨® m¨¦s escoltada de la seva traject¨°ria a Spotify: ¡®In the night¡¯. Una melodia i tornada que enganxen, un so m¨¦s electr¨°nic i ballable i una lletra que anima a passar-ho b¨¦ i despreocupar-se de les coses dolentes. Per¨° si alguna can?¨® s¡¯ha convertit en un himne ¨¦s ¡®La gent que estimo¡¯, la col¡¤laboraci¨® m¨¦s ¨ªntima del grup i que pertany al seu ¨²ltim disc, A tope amb la vida (2021). Una lletra delicada que, quan sona, ja sigui als concerts, al cotxe o a trav¨¦s dels auriculars, ¨¦s impossible no emocionar-se pensant en aquella ¡°gent que estimem¡±.