Zoo: la frontera

Hi ha moments culturals que demanen perspectiva. Ocorre amb el ¡°fenomen Zoo¡±, el grup valenci¨¤ de m¨²sica rap, techno, breakbeat, reggaeton, rock i alguna cosa m¨¦s. Les xifres del mes passat s¨®n inaudites. 8.000 espectadors al WiZink Center de Madrid. 15.000 persones al Palau Sant Jordi de Barcelona. Mai abans havia passat. I aix¨° demana perspectiva. Perqu¨¨ no ¨¦s nom¨¦s m¨²sica. Hi ha un corrent subterrani. Pur Gramsci.

Tot va comen?ar al vent d¡¯una vespa. Raimon, anys seixanta: censura, clandestinitat, prohibici¨®. El valenci¨¤ sonava per primera vegada amb for?a. Aquelles can?ons es convertien en himnes pol¨ªtics contra el franquisme i per la llibertat. Paraules grosses. La llengua era sin¨°nim d¡¯ideologia, una anomalia for?ada per les circumst¨¤ncies. Despr¨¦s vingueren Ovidi, Al Tall, molts altres. La llengua seguia fortament ideologitzada. La m¨²sica en valenci¨¤, sempre minorit¨¤ria, maldava per treure la mordassa a la cultura pr¨°pia, sempre minorit¨¤ria tamb¨¦. Passaren els anys. Molts grups, molta voluntat, molta passi¨®; invariablement, pocs espectadors. Per¨° hi va haver un punt d¡¯inflexi¨®. S¡¯anomen¨¤ Obrint Pas, amb Xavi Sarri¨¤ com a ide¨°leg i ¨¤nima pol¨ªtica. All¨° no era lluitar contra la censura. Era foradar amb r¨¤bia el silenciament que imperava a la Val¨¨ncia de finals dels noranta i dels euf¨°rics i corruptes anys 2000. El valenci¨¤, de nou, com a reacci¨®. La llengua per se ja era el missatge. Combat expl¨ªcit i polititzaci¨® direct¨ªssima. Dol?aines al vent. La flama d¡¯un sentiment.

Els 8.000 espectadors al WiZink Center de Madrid iels 15.000 persones al Palau Sant Jordi de Barcelona demanen perspectiva perqu¨¨ mai abans havia passat

L¡¯¨¨xit de Zoo, en canvi, t¨¦ un mat¨ªs distint. La banda de Gandia ha superat la barrera ling¨¹¨ªstica com mai ho havia aconseguit cap grup en valenci¨¤. Per¨° igual que ocorre amb altres fen¨°mens reeixits de l¡¯¨²ltima d¨¨cada ¡ªPep Gimeno Botifarra amb la can?¨® d¡¯arrel o Dani Miquel amb la m¨²sica tradicional per a infants¡ª, amb Zoo ja no es percep una llengua a la contra, a la defensiva d¡¯un sistema opressor. En la seua m¨²sica hi ha un component l¨²dic que ¨¦s del tot nou. L¡¯¨¨pica de la resist¨¨ncia, la que sonava enfront de la dictadura franquista o davant les majories absolut¨ªssimes imbu?des d¡¯odi i marginaci¨®, va quedant-se en el cam¨ª. La milit¨¤ncia per convicci¨® pol¨ªtica i ling¨¹¨ªstica, en part tamb¨¦. Tot s¡¯ha fet menys essencialista. Un signe d¡¯evoluci¨®. El context ja no ¨¦s (del tot) advers. Hi ha generacions formades en l¡¯escola en valenci¨¤. Hi ha un nou ordre pol¨ªtic m¨¦s favorable. Hi ha un nou sistema comunicatiu (Youtube, xarxes) que evita els filtres. De la Nova Can?¨® hem passat a la Can?¨® Nova. Eixa ¨¦s la frontera que ha creuat la m¨²sica en valenci¨¤. Una can?¨® m¨¦s divertida i festiva. Com un estiu. Com un tobogan.