¡®No robar¨¤s¡¯, de Josep Gir¨®s: El supervivent imm¨°bil

Els fets que explico no necessiten ser versemblants, no s¨®n fets que jo hagi inventat per bastir aquesta ficci¨®, els fets ja hi eren, precedeixen la ficci¨®, que no ¨¦s m¨¦s que la seva narraci¨®¡±, escriu el narrador de No robar¨¤s, primera novel¡¤la de Josep Gir¨®s (Tarragona, 1968) i, en efecte, tal com s¡¯exposen cronol¨°gicament al cap¨ªtol 44, ¡°poden semblar del tot inversemblants¡±: una nena ¨°rfena arran de la Guerra Civil, despr¨¦s d¡¯estar-se una temporada amb uns familiars seus al sud d¡¯Espanya, torna a la Barcelona de la postguerra i es promet i es casa amb el seu ve¨ª, un empleat d¡¯una entitat banc¨¤ria. El matrimoni coneix la prosperitat, viu moments feli?os, per¨° ella no acaba de quedar embarassada i, com que els tr¨¤mits legals per a l¡¯adopci¨® s¨®n lents i feixucs, recorren al mercat negre. Una vegada obtingut el nad¨®, descobreixen aviat que no estan preparats per educar-lo i, a m¨¦s, al centre religi¨®s on es reclou per aprendre¡¯n, el pare sembla sucumbir als remordiments per haver separat una criatura de la seva fam¨ªlia aut¨¨ntica i, en tornar a casa, intenta su?cidar-se llan?ant-se des d¡¯un sis¨¨ pis. Contra tota l¨°gica, sobreviu, per¨° la seva dona, en comptes d¡¯ocupar-se del fill, el deixa a c¨¤rrec d¡¯una germana i se centra a cuidar el marit.

?s la hist¨°ria de la confusi¨® i el desconcert d¡¯un matrimoni de classe mitjana de la segona meitat del segle XX

No ¨¦s fins tres anys despr¨¦s que tots tres tornen a viure junts, com si res no hagu¨¦s passat, per¨° ¡°no se¡¯n surten¡±, ¡°l¡¯anormalitat esdev¨¦ norma¡±, ¡°el nen sembla viure en una realitat a part¡± i el matrimoni ¡°la seva pr¨°pia penit¨¨ncia¡±, i, una nit, a la fi, ¡°el pare explica al fill que ¨¦s adoptat, per¨° silencia el robatori. A poc a poc, el fill es fa gran i es casa, i mentrestant els seus pares es van deteriorant, ell f¨ªsicament ¡ªafectat tamb¨¦ d¡¯una depressi¨® amb brots psic¨°tics que el porta a intentar de nou el su?cidi¡ª i ella cognitivament, fins al punt d¡¯haver de ser ingressats en una resid¨¨ncia. En buidar el pis, el fill troba els documents de la seva adopci¨® i, davant de les irregularitats que hi veu, a trav¨¦s d¡¯un advocat comen?a a buscar la seva mare biol¨°gica sense comptar que topar¨¤ amb tota mena d¡¯esculls burocr¨¤tics. Un altre fet incontrovertible ¨¦s que, despr¨¦s de la mort del pare, el fill comen?a a escriure aquesta novel¡¤la devastadora, ¨¤cida, desencantada i plet¨°ricament digressiva que ¨¦s No robar¨¤s, talment com si el gui¨¦s el que deia un personatge de Robert Walser ¡ª¡±potser l¡¯escriptor que se¡¯m fa m¨¦s proper¡±, confessa el protagonista¡ª, ¡°Res no ¨¦s m¨¦s sec que la sequedat, i per a mi res no val m¨¦s que la sequedat, la insensibilitat¡±, i constru¨ªs una veu narradora que a vegades sembla la d¡¯un supervivent i altres vegades la d¡¯un fantasma, o d¡¯un n¨¤ufrag, o d¡¯un mort-viu, ben a la vora dels imm¨°bils que poblen les obres de Beckett, com si s¡¯aixequ¨¦s enmig d¡¯un m¨®n p¨°stum, m¨ªnim i molt n¨ªtid a pesar d¡¯estar buscant la veritat de la seva vida des de la impot¨¨ncia i la ignor¨¤ncia. Al cap i a la fi, l¡¯objectiu del narrador ¨¦s ¡°saber-me abandonat, saber-me rebutjat, potser ¨¦s el que he desitjat tot el temps per justificar la meva manca d¡¯empatia vers els altres, el meu extrem individua?lisme i el meu no del tot sincer desig de viure en una mena d¡¯exili interior¡±.

No robar¨¤s ¨¦s una novel¡¤la m¨²ltiple: pot llegir-se com la hist¨°ria de la confusi¨® i el desconcert d¡¯un matrimoni de la classe mitjana de la segona meitat del segle XX, incapa? de conviure pac¨ªficament, sotm¨¨s a neurosis incontrolades que van corcant amb una voracitat desmesurada tot el que els envolta; pot veure¡¯s com una cr¨°nica demolidora de les decepcions amargues i lacerants, els petits desastres quotidians impossibles de reconduir, que es produeixen en el si d¡¯una llar familiar aparentment lliure de conflictes; i pot entendre¡¯s com una novel¡¤la on es narra el m¨®n retrospectiu i vergony¨®s del franquisme, que condiciona i hipoteca qualsevol gest i moviment, per m¨¦s ¨ªntim i dom¨¨stic que sigui. No robar¨¤s, sens dubte, ¨¦s tot aix¨°, per¨° ¨¦s per damunt de tot el grandi¨®s espectacle d¡¯una investigaci¨® moral on el narrador ¡ªpotser el mateix autor o potser no, un assumpte insignificant al capdavall perqu¨¨ ¡°el record del passat, amb independ¨¨ncia que all¨° recordat s¡¯hagi esdevingut o no, sempre ¨¦s ficci¨®¡±¡ª surt a la recerca de si mateix i alguna cosa rec¨°ndita seva captura, i gaireb¨¦ mai agradable de contemplar, gr¨¤cies a l¡¯escriptura d¡¯aquesta novel¡¤la demolidora i inclement que ¨¦s No robar¨¤s.

No robar¨¤s?

Josep Gir¨®s.?Pr¨°leg de Joan Tod¨®?
La Segona Perif¨¨ria, 2023
238 p¨¤gines. 18.50 euros