El verb llegir

¡°El verb llegir no admet imperatiu¡±, deia Pennac. Hi ha altres verbs que tampoc en volen, com ara estimar. Us imagineu que fes efecte un ¡°estima¡¯m!¡±? Oi que no? ?s com la xocolata amb anxoves. Per m¨¦s que un s¨¤dic t¡¯obligui a menjar-les juntes a tu mai t¡¯agradaran. Sobretot si aquest s¨¤dic ¨¦s el teu pare o mare, que tamb¨¦ t¡¯obliga a llegir i, a m¨¦s, fa anar el verb amb una amplitud de registre desesperant. A segons quines cases, llegir pot situar-se en qualsevol punt d¡¯una escala que va del c¨¤stig f¨ªsic fins a l¡¯¨¨xtasi intel¡¤lectual. Aix¨ª, el verb llegir esdev¨¦ un terme sense l¨ªmits clars, un ectoplasma verbal: poca vida, molta bava.

Quan creixem necessitem uns l¨ªmits, sobretot pel que fa al llenguatge i la seva congru¨¨ncia amb les accions. No pot ser que llegir sigui un c¨¤stig, un deure i l¡¯h¨°stia en bicicleta alhora. Llegir nom¨¦s pot voler dir una cosa: la promesa d¡¯un plaer. Tamb¨¦ podem llegir per adquirir coneixements, i llavors voldr¨¤ dir ¡°eina d¡¯estudi¡±. D¡¯aquesta manera, els motius pels quals llegim esdevindran el significat de la lectura: muntar un moble d¡¯Ikea, passar un examen, identificar els excrements de la fauna ib¨¨rica. Llegir ens omple d¡¯instruments la caixa d¡¯eines.

A segons quines cases, llegir pot situar-se en qualsevol punt d¡¯una escala que va del c¨¤stig f¨ªsic fins a l¡¯¨¨xtasi intel¡¤lectual

Per¨° llegir no ha de ser bo per si mateix. Quants llibres avorrits quedarien justificats! Quantes instruccions in¨²tils, quantes receptes vomitives ens haur¨ªem d¡¯empassar amb un somriure! A cada moment de la vida, a m¨¦s, aconseguirem resultats diferents: sentir-nos commoguts, sorpresos, satisfets, ampliats, entretinguts, connectats. Per tant, hem de dir als pares i als mestres que llegir no ¨¦s nom¨¦s un b¨¤lsam per a molts mals ¡ªcom l¡¯Apiretal¡ª, ¨¦s un aprenentatge que requereix cert talent: el de la paci¨¨n?cia, l¡¯esperan?a i la visi¨® de l¡¯exercici mateix com una acci¨® a la mesura d¡¯un mateix. Molt b¨¦. Ara ves i explica-ho a les criatures. Per sort, en Joan Carles Girb¨¦s va escriure un text for?a interessant que es diu Guia pr¨¤ctica per a fer fills lectors. El podeu llegir i fer-vos una idea de com es pot cultivar el talent per la lectura.

Llavors ens fem grans i, un cop cultivats en la lectura, fem curses. ?s quan hem de tenir clar que sempre hi haur¨¤ qui llegir¨¤ m¨¦s i millor. I que hi ha gent que fa llistes de llibres consumits i en farda a les xarxes. Acabat l¡¯any sempre sabem qui la t¨¦ m¨¦s llarga i pensem: com ha tingut temps? Potser llegeixen com Speedy Gonzales, o ¨¦s que tenen molt assimilada aquesta lli?¨®: ¡°No llegir quan ho tens tot fet, sin¨® llegir per no fer-ho tot¡±. Jo la tinc de punt de llibre, ¨¦s el recordatori del comiat de Vicen? Pag¨¨s.

A banda d¡¯aix¨°, he concl¨°s que llegir m¡¯agrada perqu¨¨ m¡¯ensenya a contenir la insatisfacci¨®. ?s el gust per obviar el disgust (dec ser una lectora pessimista). Potser vost¨¨ o els seus fills trobaran altres motius que s¡¯avinguin amb aquesta paradoxa tan maca: el verb llegir comporta el plaer de renunciar al m¨®n durant unes hores per retrobar-lo dins la seva conjugaci¨®.