Mey Rahola, la ca?adora de n¨²vols i veles

Al Par¨ªs d¡¯entreguerres, una fot¨°grafa vienesa d¡¯origen jueu va convertir-se en la preferida de l¡¯elit art¨ªstica: tan aviat fotografiava la bellesa nua i salvatge de Jos¨¦phine Baker com l¡¯eleg¨¤ncia innata de Tamara de Lempicka. Es deia Dora Kallmus (1881-1963), per¨° era coneguda com a Madame d¡¯Ora. En els seus innovadors retrats hi havia moviment, sensualitat i transgressi¨®. Kallmus sabia captar l¡¯energia de l¡¯¨¨poca i amb la seva mirada peculiar va assentar les bases d¡¯una nova fotografia de moda. L¡¯esclat de la Segona Guerra Mundial va esguerrar una carrera d¡¯¨¨xit, amb un exili for?at al sud de Fran?a. En acabar el conflicte b¨¨l¡¤lic, Kallmus va dedicar el seu talent a denun?ciar l¡¯Holocaust nazi, fins que un accident la va deixar inv¨¤lida. Hav¨ªeu sentit a parlar d¡¯ella?

Quan l¡¯estudi fotogr¨¤fic de Madame d¡¯Ora funcionava a tot drap, una jove model novaiorquesa aterrava a Par¨ªs. Es deia Lee Miller (1907-1977) i el seu pare era aficionat a la fotografia. Al melic del m¨®n va convertir-se en assistent (i tamb¨¦ en parella) de Man Ray, a qui va arribar a substituir ¡ªan¨°nimament¡ª en certs enc¨¤rrecs fotogr¨¤fics per tal que ell tingu¨¦s temps per pintar. Quan van separar-se, Miller va desvincular-se del moviment surrealista i va obrir el seu propi estudi a Nova York, on va especialitzar-se en reportatges de moda. L¡¯esclat de la Segona Guerra Mundial la va agafar de tornada a Londres i no va poder reprimir el seu instint. Durant quatre anys, va cobrir per a la revista Vogue el conflicte b¨¨l¡¤lic que assolava Europa. Aquelles fotografies memorables, per¨°, li van acabar passant factura. Diagnosticada d¡¯estr¨¨s posttraum¨¤tic, una depressiva Miller va aparcar la seva carrera i es va refugiar en l¡¯alcohol fins a la mort. Hav¨ªeu sentit a parlar d¡¯ella?

La hist¨°ria de la fotografia ¡ªcom la d¡¯altres disciplines art¨ªstiques¡ª ¨¦s aix¨ª de perversa. Sempre hi ha hagut dones fot¨°grafes brillants, per¨° no sempre han tingut el ress¨° que mereixien en el relat oficial. El (re)descobriment m¨¦s recent dins de l¡¯escena catalana es diu Maria del Remei Rahola de Falg¨¤s (1897-1959), esposa, germana, mare, amiga i, sobretot, fot¨°grafa. Sota el nom de Mey Rahola i a trav¨¦s d¡¯una acurada selecci¨® d¡¯imatges, el MNAC li dedica una retrospectiva on se¡¯n pot copsar la mirada innovadora, a vegades l¨²dica, a vegades cr¨ªtica. Amb les seves fotografies tamb¨¦ reafirma un ¡®jo art¨ªstic¡¯ que va m¨¦s enll¨¤ del paper que s¡¯esperava d¡¯una dona de la Barcelona dels anys trenta. De fet, Rahola representava l¡¯arquetip de la femme moderne que Lempicka immortalitzava en els seus quadres i que Madame d¡¯Ora i Lee Miller fotografiaven per a les revistes de moda: portava els cabells curts, duia pantalons, fumava i practicava vela a Cadaqu¨¦s, un esport que li va inspirar algunes de les seves millors imatges.

Estirar del fil de la vida de Rahola va ser fruit d¡¯una casualitat, com tamb¨¦ va ser-ho durant la d¨¨cada passada bastir la figura de la mainadera de Chicago Vivian Maier, convertida ara en una icona de la fotografia de carrer, o reivindicar la carrera de la intr¨¨pida terrassenca Joana Biarn¨¦s, una pionera dins del fotoperiodisme espanyol dels anys seixanta i setanta. El nom de Mey Rahola apareixia entre els premiats d¡¯un concurs de fotografia organitzat el 1936 per l¡¯Agrupaci¨® Fotogr¨¤fica de Catalunya, i aquest ha estat el punt de partida per reconstruir un arxiu dispersat entre els seus familiars i diverses institucions. Rahola tenia ambici¨® professional: publicava en revistes, participava en exposicions, es presentava a concursos fotogr¨¤fics... Renovant els temes i els llenguatges fotogr¨¤fics (¡°Mam¨¢ buscaba nubes, palos, velas¡±, recordava la seva filla Maria Teresa el 2011), va aconseguir fer-se un nom en aquella Barcelona republicana explicada des de la mirada masculina. L¡¯esclat de la Guerra Civil espanyola i l¡¯exili familiar a Fran?a van tornar a malmetre una carrera prometedora falcada en imatges tan potents com les de les noies esportistes jugant a pilota o els retrats familiars. A pesar de les circumst¨¤ncies adverses, Rahola mai va deixar de documentar el goig i la mis¨¨ria del m¨®n que l¡¯envoltava, un llegat valuos¨ªssim que ens explica el m¨®n d¡¯ahir, per¨° tamb¨¦ el d¡¯avui.