Fora Bromes. Resposta a Pau Luque

¡°Al PSC sentien un menyspreu genu¨ª i mai revocat per l¡¯estretor del nacionalisme, el provincianisme de l¡¯estat-naci¨®, i van repetir un cop i un altre que el seu ¡®moviment¡¯, d¡¯abast internacional com el moviment Bolxevik, era m¨¦s important per a ells que cap estat, que per for?a ha d¡¯estar lligat a un territori.¡± Aquesta cita podria ser de Hannah Arendt. Per¨° no ho ¨¦s. No nom¨¦s perqu¨¨ el PSC no existia com a tal, quan va publicar els Or¨ªgens del Totalitarisme, en ple franquisme, sin¨® perqu¨¨ les dues primeres paraules de la cita, no s¨®n ¡°Al PSC,¡± sin¨® ¡°Els Nazis¡±.

L¡¯acudit que va perpetrar Manel Vidal a TV3 fa uns dies deia que en la q¨¹esti¨® nacional, un que voti el PSC ¨¦s indistingible d¡¯un que voti extrema dreta, i aix¨ª poder dir que veient qu¨¨ demana el PSC en els pressupostos ¡ªquart cintur¨®, Hard Rock caf¨¨, aeroport¡ª, cal concloure que s¨®n ¡°m¨¦s de dretes que un paraigua negre,¡± en l¡¯eix econ¨°mic. Va il¡¤lustrar-ho amb un vell mem d¡¯internet amb una esv¨¤stica i aquest ¨¦s el motiu addu?t per fer-lo fora.

L¡¯assagista Pau Luque va publicar en aquest diari un article en qu¨¨ sostenia que jo havia defensat Vidal perqu¨¨ hi estava d¡¯acord, mentre que ell el defensa malgrat sentir-se of¨¨s perqu¨¨ pensa que s¡¯ha de poder fer aquesta mena de befa a la televisi¨® p¨²blica. Sempre que Luque parla de mi en aquest diari, en comptes de respondre al que jo dic, respon al que li convindria que digu¨¦s. ?s una pena, perqu¨¨ la discrep¨¤ncia que tenim ¨¦s real i molt m¨¦s interessant que no pas la que ell s¡¯inventa ¡ªi dic que s¡¯ho inventa i no pas que no ho ent¨¦n perqu¨¨ entre fil¨°sofs sempre cal aplicar el principi de caritat¡ª. Luque i jo podr¨ªem ser interlocutors ¡ªhem llegit els mateixos llibres i defensem coses contr¨¤ries¨C, per¨° ell prefereix esbatussar-se sol amb un home de palla. Endavant les atxes.

Mentre jo defenso que les coses que va dir Manel Vidal en broma s¡¯han de poder dir seriosament, sobretot a la televisi¨® p¨²blica; Pau Luque creu que s¡¯han de poder dir perqu¨¨ hi ha animus iocandi ¡ªuna broma¨C i aix¨° ¨¦s independent del contingut.

L¡¯important de la broma del Manel, la ra¨® per la qual l¡¯han acomiadat, ¨¦s el fons pol¨ªtic i no la forma de la broma. Discutir sobre els l¨ªmits de l¡¯humor ¨¦s nom¨¦s una manera de passar per alt el fons del problema, que ¨¦s que TV3 ha censurat una opini¨® pol¨ªtica perfectament respectable i comprensible perqu¨¨ molesta al PSC i, sobretot, perqu¨¨ no s¡¯adiu al moment de pacificaci¨® de l¡¯independentisme i normalitzaci¨® del PSC que totes les institucions i partits miren de fer real despr¨¦s d¡¯anys de com¨¨dia. Per aix¨° importa quin ¨¦s el contingut de la broma. I per aix¨° vaig oferir un argument seri¨®s al voltant de l¡¯acudit a Catalunya R¨¤dio davant del director de TV3, per travessar els suposats l¨ªmits. No ¨¦s nova, l¡¯exist¨¨ncia d¡¯aquests l¨ªmits, sempre hi han estat. Tampoc ¨¦s nou, que el l¨ªmit sigui aquest, per¨° quan la cosa es veu tan clarament, ¨¦s bo no dissimular-ho en nom dels l¨ªmits de l¡¯humor.

Ni Manel Vidal ni jo tenim cap necessitat d¡¯aclarir que el PSC no ¨¦s el Partit Nazi. Perqu¨¨ aix¨° nom¨¦s es pot dir com a broma o com a met¨¤fora. Met¨¤fora de qu¨¨? Diu el fil¨°sof Richard Rorty, a qui Pau Luque ha llegit, que el di¨¤leg pol¨ªtic s¡¯acaba davant dels nazis. Que amb els nazis nom¨¦s hi pot haver intransig¨¨ncia i, donat el cas, viol¨¨ncia. Aix¨° fa que tots plegats fem servir la paraula nazi per referir-nos a coses amb les que no es pot negociar: femi-nazi, lazi, ?azi, i derivats. Volem dir que no hi ha marge per negociar-hi, com quan, a l¡¯escola, jug¨¤vem a ¡°futbol nazi,¡± que volia dir futbol amb totes les faltes permeses.

?s possible que aquest ¨²s de ¡°nazi¡± s¡¯estengui cada cop m¨¦s, a mesura que les noves generacions s¡¯allunyin de la postguerra mundial, com passa amb altres genocides, posem, Genghis Kahn o Alexandre el Gran. Entenc que es llegeixi com una banalitzaci¨® de l¡¯Holocaust i per aix¨° miro de fer un ¨²s seri¨®s de la paraula, evitant menystenir-la tant com convertir-la en un tab¨². Per¨° a difer¨¨ncia d¡¯altra gent, no crec que la inexorable transformaci¨® de ¡°nazi¡± en una met¨¤fora d¡¯¨²s corrent faci m¨¦s probable la repetici¨® de l¡¯Holocaust. No crec que l¡¯Holocaust fos el resultat d¡¯un oblit, sin¨® la culminaci¨® d¡¯una traject¨°ria pol¨ªtica i cultural que feia segles que es covava i que es va concretar, de manera absolutament imprevisible per a tothom, com diu Hannah Arendt, en l¡¯antisemitisme. Era imprevisible perqu¨¨ ning¨² mai no va donar prou import¨¤ncia a l¡¯antisemitisme, no perqu¨¨ la gent hagu¨¦s oblidat els pogroms. Fins i tot les amenaces expl¨ªcites dels nacionalsocialistes semblaven hip¨¨rboles de milhomes.

En un assaig titulat El jueu com a p¨¤ria, Arendt diu que la ra¨® per la qual Kafka era sionista no era el nacionalisme, sin¨® el rebuig a ser integrat i la consci¨¨ncia de ser un p¨¤ria en una societat que menyspreava la seva difer¨¨ncia. ¡°Perqu¨¨ nom¨¦s dins del marc d¡¯un poble pot un home viure com un home entre homes, sense exhaurir-se a ell mateix¡± ¡ªaquesta ¨¦s la lli?¨® que Arendt diu que Kafka ens d¨®na a El Castell, en un exemple m¨¦s de reflexi¨® impossible en el context espanyol.

La broma de Manel Vidal s¡¯aguanta pel sobreent¨¨s que pel que fa al dret a l¡¯autodeterminaci¨®, ara per ara, amb el PSC no hi ha res a negociar. Aix¨° fins i tot ho pot signar Pau Luque, encara que sigui des de l¡¯altra banda del mirall. Per aix¨° se n¡¯ha de poder fer un argument seri¨®s a la televisi¨® p¨²blica. D¡¯alguna manera hem de poder fer sentit del fet que en la cita que obre aquest article es pot intercanviar el ¡°PSC,¡± pels ¡°nazis,¡± quan tots sabem que el PSC no ¨¦s el Partit Nacionalsocialista de Catalunya.

Si la cita fos: ¡°els nazis tenen cinc dits a cada m¨¤¡± no hi hauria cap problema. Per¨° la cita capgira l¡¯imaginari que sobre el nacionalisme ha estat funcionant en aquest pa¨ªs i a gran part d¡¯Europa des de fa d¨¨cades. Que el nacionalisme, ent¨¨s com el nacionalisme de qualsevol unitat amb aspiracions d¡¯autodeterminaci¨®, pertany a la mateixa fam¨ªlia que el nacionalisme que inspirava Adolf Hitler; mentre que el socialisme, el jacobinisme i l¡¯anomenat internacionalisme en s¨®n la seva n¨¨mesi.

El que ensenya Arendt ¨¦s que l¡¯expansionisme b¨¨l¡¤lic i l¡¯antisemitisme nazi parteixen de la mateixa arrel imperialista que pret¨¦n acabar amb les difer¨¨ncies fins a la uniformitat universal. No ¨¦s exclusiu dels alemanys dels anys 30. ?s al cor dels projectes d¡¯estat de les grans pot¨¨ncies occidentals. I contra el que diu la propaganda, ¨¦s el que va quedar cristal¡¤litzat, i no pas desmuntat, amb la fi de la Segona Guerra Mundial. Al final de la guerra es van consolidar unes fronteres que tallaven algunes nacions i que donaven la majoria a certs pobles dins dels estats d¡¯aquell moment, mentre que mantenien en minoria perp¨¨tua a d¡¯altres grups humans. El problema de l¡¯autodeterminaci¨® ¨¦s que els actors que dominen els estats han concl¨°s que aquestes fronteres s¨®n intocables per mantenir la pau i la just¨ªcia. Aquesta darrera afirmaci¨® funciona d¡¯amena?a m¨¦s que de descripci¨®.

Per aix¨°, a dia d¡¯avui, tantes forces pol¨ªtiques s¨®n democr¨¤tiques fins que se¡¯ls toca aquest l¨ªmit. S¨®n nazis? No. Passa que quan aquests temes entren en el conflicte, deixen de ser dem¨°crates i senten ¡°un menyspreu genu¨ª per l¡¯estretor del nacionalisme.¡±

El 1938, en un discurs titulat ¡°Se m¡¯ha acabat la paci¨¨ncia¡±, Adolf Hitler va dir: ¡°Sota la consigna ¡°el dret dels pobles a l¡¯autodeterminaci¨®¡±, Europa Central va ser trencada en mil bocins i despr¨¦s formada de nou per part de certs bojos, anomenats ¡®homes d¡¯estat¡¯.¡± Hitler aprofitava els principis anunciats pel president Woodrow Wilson despr¨¦s de la Primera Guerra Mundial, per posar el dret a l¡¯autodeterminaci¨® al servei d¡¯annexionar-se territoris germanoparlants. Com avui, acusava l¡¯autodeterminaci¨® desbocada d¡¯excusa que genera inestabilitat, per¨° tamb¨¦ feia un ¨²s ret¨°ric del dret a l¡¯autodeterminaci¨® que de vegades sembla raonable i que posa un ai al cor a qualsevol que en sigui partidari.

Una mirada m¨¦s informada mostra que el de l¡¯autodeterminaci¨® era i ¨¦s un problema sense resoldre a Europa. Hitler feia servir el problema irresolt per annexionar-se territoris, igual que Putin el fa servir per annexionar-se¡¯n d¡¯altres. L¡¯autodeterminaci¨® ¨¦s la ferida oberta des del Donbas fins a la frontera que la UE t¨¦ entre Irlanda del Nord i Irlanda del Sud. El discurs de Hitler i la cita d¡¯Arendt ensenyen que ¨¦s millor no fer veure que el problema no existeix perqu¨¨ continua estant a disposici¨® de les pretensions imperialistes de tothom, les de Vladimir Putin tant com les de Pedro S¨¢nchez. Per aix¨° s¡¯ent¨¦n perfectament que en una manifestaci¨® contra l¡¯autodeterminaci¨® dels catalans hi puguin coincidir Miquel Iceta i Ignacio Garriga, encara que dir que s¨®n iguals sigui un acudit. A la llum de les cites d¡¯Arendt i de Hitler, per¨°, tampoc n¡¯hi ha prou de dir que hom no ¨¦s nacionalista, perqu¨¨ el vell relat sobre qui ¨¦s internacionalista i qui ¨¦s estret de mires ja no s¡¯aguanta.

Si Manel Vidal pot dir que, pel que fa a la independ¨¨ncia, el PSC est¨¤ amb la ultradreta, il¡¤lustrar-ho amb una esv¨¤stica i que tothom entengui l¡¯acudit; si l¡¯acudit fa prou mal perqu¨¨ en la Catalunya de la pacificaci¨® l¡¯hagin hagut de fer fora i aix¨° hagi provocat una cadena de dimissions entre els companys del programa que veuen que amb aquests l¨ªmits ¨¦s impossible treballar; si ni tan sols Pau Luque, que diu haver votat ocasionalment els socialistes, pot creure que la ra¨® de l¡¯acomiadament sigui simplement que no es pot fer servir aquest mem: si tot aix¨° ¨¦s aix¨ª, vol dir que el tema no ¨¦s cap broma. Potser ¨¦s la q¨¹esti¨® de fons. Hi ha algun canal p¨²blic a Espanya on es pugui discutir seriosament aix¨°?

Jordi Graupera ¨¦s professor i periodista