El secret de Josep Maria Espin¨¤s

A finals de 1959 Combat de nit va arribar a les llibreries. Malgrat l¡¯encotillament imposat al sistema literari catal¨¤, mancat de mecanismes per connectar amb el lector com¨² perqu¨¨ la dictadura els prohibia, Josep Maria Espin¨¤s, trenta-dos anys, ja era un escriptor reconegut. Aquella novel¡¤la, potser la millor de les seves, el podria haver consolidat com un referent del g¨¨nere literari m¨¦s popular. No va passar. Van haver de transc¨®rrer ben b¨¦ vint anys perqu¨¨ retorn¨¦s al centre de la cultura catalana.

La seva traject¨°ria ¨¦s singular. Molt r¨¤pidament, primer, Espin¨¤s havia transitat per l¡¯estret cam¨ª que s¡¯havia iniciat amb les plataformes de la resist¨¨ncia cultural i s¡¯encaminava cap a una prec¨¤ria institucionalitzaci¨®. El cam¨ª que en bona mesura va tra?ar l¡¯editorial La Selecta de Josep Maria Cruzet, com defensa Mireia Sopena a la seva tesi doctoral. Si Espin¨¤s podia escriure sobre literatura catalana, com va fer al setmanari Destino, ho feia. Si es convocava algun premi, s¡¯hi presentava i guanyava, com va passar amb un premi d¡¯articles sobre ?ngel Guimer¨¤ o un de poesia que va guanyar amb l¡¯in¨¨dit Invitaci¨® a la vida. I el 1953 el Joanot Martorell de novel¡¤la amb Com ganivets o flames. Dos anys l¡¯havia rebut Josep Pla i l¡¯any anterior Xavier Benguerel, a qui havia entrevistat feia poques setmanes.

A l¡¯entrevista que li van fer a l¡¯Hotel Majestic, li van preguntar a qui voldria enviar una abra?ada. ¡°A Manuel de Pedrolo, el finalista, desconocido amigo en la tarea de trabajar en pro de la joven novela catalana¡±. Quan va rebre la novel¡¤la, Pla la va fullejar al llit. ¡°M¡¯ha agradat molt¡±. L¡¯editor Cruzet tenia clar com volia que fos interpretada, l¡¯estil la situava entre el neorealisme on bategava el desassossec de postguerra i el Simenon que causava furor. Seguiria explorant aquesta est¨¨tica i produint molt (cinc novel¡¤les m¨¦s en tres anys i amb tres editors), a la recerca d¡¯un mercat inexistent per poder-se guanyar la vida com a escriptor en catal¨¤.

Aquest afany de professionalitzaci¨®, gaireb¨¦ heroic en aquelles circumst¨¤ncies, explica la seva consci¨¨ncia que havia d¡¯eixamplar el seu perfil com a home de lletres. Vist l¡¯¨¨xit de la reedici¨® de Viaje a la Alcarria, el 1956 Espin¨¤s proposa a Camilo Jos¨¦ Cela, a qui havia tractat a la redacci¨® de Destino, de fer un viatge junts per les terres m¨¦s muntanyoses de Lleida. ¡°Ir¨¦ con tu suegro y contigo -y con mi mejor y m¨¢s sosegada paz de vagabundo- al Pallars y al Valle de Aran¡±, li escrivia el gallec el 21 de juliol. La mirada que assaja com a passejant i l¡¯estil per explicar-se ¨¦s la base de la seva po¨¨tica d¡¯articulista. Espin¨¤s, que havia cobrat 4.000 pessetes per l¡¯original, nom¨¦s trigaria dos mesos a escriure el llibre. Viatge al Pirineu de Lleida es va distribuir l¡¯estiu de 1957. Aquell any va fer el viatge al Priorat i el 1962 a la Segarra. Trigaria vint-i-cinc anys a reprendre aquest g¨¨nere.

Si cal novel¡¤la, Espin¨¤s far¨¤ novel¡¤la. Si cal renovar el teatre, tamb¨¦ s¡¯hi posa. Al Romea la companyia de Joan Capri vol fer sessions minorit¨¤ries de nou teatre en catal¨¤ i Espin¨¤s escriu la com¨¨dia ?s perill¨®s fer-se esperar. S¡¯estrena a comen?aments de 1958. A finals d¡¯any guanya el V¨ªctor Catal¨¤ de contes. I si cal can?¨® en catal¨¤, tamb¨¦ s¡¯hi posar¨¤ poc temps despr¨¦s. Versiona Brassens, recupera can?ons tradicions o composa ell mateix. Si apareix una col¡¤lecci¨® de biografies populars, ell s¡¯hi apunta i n¡¯escriu una de breu de Josep Maria de Sagarra -tan desconsiderat per les capelletes, tan envejat perqu¨¨ s¡¯havia pogut guanyar la vida escrivint en catal¨¤-. Espin¨¤s juga a tot. M¨¦s que dispersar-se t¨¦ prou capacitat de treball per tocar prou b¨¦ tota mena de tecles. Sembla un home orquestra, ¨¦s un emprenedor individualista i tena?. El projecte intel¡¤lectual est¨¤ clar: es tracta de reconnectar el p¨²blic amb la cultura en catal¨¤. Com ho fa? Anna Punsoda ho va veure molt clar en un breu assaig que va escriure fa deu anys i que ara ha divulgat. ¡°Tota l¡¯obra de Josep Maria Espin¨¤s ¨¦s un esfor? permanent per obviar la grisor general de la seva ¨¨poca¡±.

A finals de 1959, Combat de nit. Per¨° pocs mesos abans, al maig, assisteix al Coloquio Internacional de Novela celebrat a Formentor i tutelat per Cela. La reuni¨® ¨¦s una de les primeres manifestacions de la refundaci¨® en ple franquisme d¡¯un sistema literari connectat amb les literatures europees. La majoria dels qui hi assisteixen es pensen a ells mateixos com a agents modernitzadors de la vida cultural, l¡¯avantguarda cosmopolita. Al magn¨ªfic Relacions particulars Espin¨¤s ho rememora i explica que ell no se sentia d¡¯eixe m¨®n. Ni ell ni Miguel Delibes, que a Formentor va reflexionar sobre com l¡¯experimentaci¨® narrativa podia provocar la p¨¨rdua de lectors.

A Delibes l¡¯acabava de visitar a Valladolid, arran del viatge que havia fet acompanyant un camioner per escriure Combat de nit. Delibes va llegir-la molt b¨¦, emparenta-la amb la novel¡¤la reportatge de Hemingway. Tamb¨¦ la va llegir molt b¨¦ Joan Fuster. ¡°A veces un pensamiento, a veces una simple frase, deslizados entre pensamientos y frases anodinos, saltan a la superficie con en el enunciado punzante de una verdad desoladora¡±. Per¨° els lectors no el van seguir. ?s significativa la poca pres¨¨ncia que t¨¦ com a escriptor a Seixantisme, l¡¯assaig de Marta Vallverd¨² sobre la cultura catalana d¡¯aquella d¨¨cada. Tamb¨¦ ho ¨¦s que el 1967 l¡¯editor Joan Sales li rebutg¨¦s una novel¡¤la.

Aparentment Espin¨¤s va quedar desconnectat de les palpitacions del temps. El sistema literari del catalanisme progressista no va integrar Espin¨¤s, per¨° ell no va defallir picant pedra i esperant el seu moment. ?s l¡¯¨¨poca de la Cova del Drac, dels Setge Jutges, de la publicitat i la lletra del cant del Bar?a amb Jaume Picas. Esperant fins que la sincronitzaci¨® entre ell i el p¨²blic es va poder produir. Va arribar quan va comen?ar la Normalitzaci¨®. I diria que aquest ¨¦s el seu secret. Aconseguir ser un escriptor normal en catal¨¤ d¡¯una cultura que per fi comen?ava a recon¨¨ixer-se a ella mateixa com a normal. La seva columna a l¡¯Avui sintonitzava amb una nova ¨¨poca i la seva societat de refer¨¨ncia aix¨ª li va recon¨¨ixer, seguint-lo al magn¨ªfic programa d¡¯entrevistes de TV3 que va ser Identitats i sobretot als llibres que tenien p¨²blic parl¨¦s del que parl¨¦s perqu¨¨ eren milers les persones que volien llegir-lo. I si alg¨² dubtava de la seva v¨¤lua liter¨¤ria, que llegissin els contes d¡¯Un rac¨® de paraig¨¹es, de 1997, i que li anessin al darrera.