La B¨ªblia m¨¦s mal tradu?da

El m¨¦s gran que han fet les dones si es mira el gros de la hist¨°ria de la humanitat ha estat assegurar la perviv¨¨ncia de l¡¯esp¨¨cie i mantenir la vida del llenguatge oral. Un home, com una dona, pot fer moltes altres coses, per¨° no podr¨¤ mai engendrar un fill ¡ªZeus va mig generar Dion¨ªs, per¨° aix¨° ¨¦s faula. El segon, tercer, quart i fins a l¡¯infinit d¡¯import¨¤ncia que han fet les dones ha estat portar amb seny l¡¯economia de la casa (o d¡¯una gran empresa), educar els fills, dedicar-se a la f¨ªsica i la qu¨ªmica (Madame Curie), ser arquitecte (Zaha Hadid), escriure unes novel¡¤les tan rellevants com Middlemarch (George Eliot) o Solitud (V¨ªctor Catal¨¤), pintar quadres perfectament homologables als que han fet els homes (Artemisia Gentileschi, per exemple), compondre m¨²sica (poques dones ho han fet, cosa curiosa, quan, en les mateixes circumst¨¤ncies contextuals, s¨ª que han fet filosofia i literatura; pensem-hi), crear salons de conversaci¨®, dominar un imperi (com Catalina la Gran) i moltes m¨¦s coses. I ¨¦s cert que de vegades les dones es proposen reptes dificil¨ªssims.

Per aix¨° avui parlarem de Julia E. Smith, de Connecticut, molt celebrada entre les feministes pel fet que va ser la primera dona que va traduir la B¨ªblia, de cap a cap, a partir de les lleng¨¹es originals: hebreu i arameu (AT), i grec (NT): The Holy Bible. Containing the Old and New Testaments, Translated Literally from the Original Tongues, 1876.

Va ser una gesta que nom¨¦s havia aconseguit sant Jeroni (i pocs m¨¦s), que va oferir-nos la m¨¦s famosa B¨ªblia llatina, o Vulgata ¡ªperqu¨¨ el llat¨ª era de domini molt universal en aquell temps ¡ª, versi¨®, per desgr¨¤cia, font de molt¨ªssimes traduccions a les lleng¨¹es vulgars modernes, plenes d¡¯errors. Per exemple, Maria hi ¨¦s considerada virgo (dona verge), quan a la versi¨® grega nom¨¦s era parthenos (equ¨ªvocament, noia no maridada/verge) i a l¡¯hebrea, encara m¨¦s elemental, ¡®almah, ¡°noia¡± (verge o desflorada, per¨° jove). Una bona traducci¨® hauria evitat un dogma tan important com el de la virginitat de Maria, no profetitzada com a tal cosa a Isa?es 7.14. A Catalunya hi ha hagut dues traduccions de la B¨ªblia, hist¨°riques, que mereixen respecte: la de la Fundaci¨® Camb¨® i la dels monjos de Montserrat, les dues obres col¡¤lectives.

Per¨° Julia Evelina Smith Parker, que dominava l¡¯hebreu i l¡¯arameu, potser tamb¨¦ el caldeu, el grec cl¨¤ssic, el llat¨ª i una s¨¨rie de lleng¨¹es modernes, va decidir, a mitjan segle XIX, enfrontar-se al repte de traduir ella sola la B¨ªblia sencera. Ho va fer entre 1847 i 1855, per¨° no la va editar, perqu¨¨ ning¨² no la volia, fins al 1876. Parlem clar: aquesta B¨ªblia ¨¦s un dels nyaps m¨¦s colossals que mai s¡¯hagin donat en el camp de la traducci¨®, en termes generals: defecte agreujat quan resulta que el llibre tradu?t ¨¦s un dels m¨¦s sagrats de tota la hist¨°ria. En un altre segle, els jueus l¡¯haurien lapidat.

Smith era de l¡¯opini¨® que si la B¨ªblia es tra?du?a paraula per paraula, ¨¦s a dir, literalment, aix¨° la convertiria en una B¨ªblia fidel. (?s el mateix que va pensar Don Felipe Sc¨ªo de San Miguel, que per enc¨¤rrec de Carles III va fer una B¨ªblia en castell¨¤ tan dolenta com la de Julia Smith.)

Traduir no ¨¦s cosa de vessar del text original al de sortida paraula rere paraula; ¨¦s una operaci¨® molt m¨¦s complicada. Mentre un traductor conservi el sentit del vers o de la prosa originals, afegint-hi una bona pros¨°dia, no se li podr¨¤ demanar m¨¦s.

Si la Smith sabia tant d¡¯hebreu, com ¨¦s que no es va adonar ¡ªcom, d¡¯altra banda, va passar amb quasi tots els traductors abans i despr¨¦s que ella¡ª que la paraula hebrea bereshit, amb qu¨¨ comen?a el G¨¨nesi i la creaci¨®, no s¡¯havia de traduir com ¡°In the beginning...¡±, ¡°Al comen?ament D¨¦u va crear el cel i la terra¡±, sin¨®, aproximadament ¡ªaix¨ª ¨¦s el m¨®n de la traducci¨®¡ª com ¡°When God began to create...¡±, ¡°Quan D¨¦u va comen?ar a crear¡±; perqu¨¨ ¨¦s dogma del judaisme i del cristianisme que D¨¦u existeix des de sempre i existir¨¤ per sempre. Per aix¨°, quan a la B¨ªblia hebrea, ?xode, 3. 14, llegim Ehye ¡®??er ¡®ehye, sempre ser¨¤ impropi traduir: ¡°Jo soc el que soc¡±, per les mateixes raons d¡¯extratemporalitat, o eternitat de D¨¦u. La Septuaginta hi va posar: ¡°Jo soc l¡¯?sser¡±, que ¨¦s una soluci¨® perfecta. Afegim-hi una altra mostra de mala tra?a. A Jeremies, 22.23, Julia tradueix cinc versets amb el seg¨¹ent galimaties: ¡°Thou dwelling in Lebanon, building as nest in the cedars, how being compassionated in pangs coming to thee the pain as in her bringing forth¡± (no ho ent¨¦n cap angl¨¨s), ¨¦s a dir, ¡°Tu vivint al L¨ªban, construint com un niu en els cedres, com ser compadida en punxades venint a tu el dolor com en el seu deslliurar¡± (no ho ent¨¦n cap catal¨¤). En suma, diguem que les dues pitjors versions de la B¨ªblia mai conegudes han estat la ja esmentada de Felipe Sc¨ªo i la de Julia Smith: totes dues oblidades, i amb ra¨®. Haver estat ella la primera dona que va fer una traducci¨® sencera de la B¨ªblia no anul¡¤la ¡ªsi fem servir l¡¯an¨¤lisi i la racionalitat, no una ideologia esvalotada¡ª el fet que aquella traducci¨® ¨¦s una gran cat¨¤strofe, una calamitat i una heretgia.