Miguel Mil¨¤, l¡¯emoci¨® de la simplicitat

La pissarra ja estava guixada d¡¯integrals, per¨° la m¨¤ del catedr¨¤tic de matem¨¤tiques aplicades no s¡¯aturava. Era sabut que, en un moment donat, Lin¨¦s Escard¨® es giraria cap als seus alumnes de la Facultat d¡¯Arquitectura i diria la paraula fat¨ªdica: ¡°Usted¡±. En el record de Miguel Mil¨¢, aquest ¡°usted¡± sempre era ell. No hi havia manera humana d¡¯aprovar aquella assignatura. Estava esgotat, avorrit, frustrat. Per aix¨° se li va obrir el cel quan l¡¯arquitecte Federico Correa ¡ªsoci del seu germ¨¤ Alfonso¡ª li va proposar deixar les classes i treballar al seu despatx. Per a un jove curi¨®s i inquiet com Mil¨¢, ser un mal estudiant va convertir-se en una alliberaci¨®. Recorda el dia que va rebre la proposici¨® de Correa com un dels m¨¦s feli?os de la seva vida. Tamb¨¦ va ser el dia que va comen?ar a construir ¡ªen el sentit m¨¦s arquitect¨°nic del terme¡ª una professi¨® in¨¨dita en aquella Espanya grisosa de finals dels anys cinquanta.

Miguel Mil¨¢ (Barcelona, 1931) s¡¯encarregava de l¡¯interiorisme dels projectes de Correa i Mil¨¢ amb passi¨® i entrega. Tanta, que als anys seixanta va arribar a decorar l¡¯Hotel de Mar que Jos¨¦ Antonio Coderch va projectar a la costa de Calvi¨¤, a Mallorca, i tamb¨¦ el Club N¨¤utic del Masnou. Al mateix temps, gaudia dissenyant objectes per a la fam¨ªlia, com una tauleta de centre amb un sobre de vidre ¡ªque acaba de reeditar Kendo¡ª i que permetia al seu germ¨¤ Jos¨¦ Luis gaudir d¡¯una visi¨® completa de la catifa que tenia al menjador. O un llum de peu met¨¤l¡¤lic per al despatx de N¨²ria Sagnier, la seva tieta. Que algunes amistats de l¡¯escriptora ¡ªconeguda com a Anna d¡¯Ax¡ª s¡¯interessessin per aquell llum senzill i elegant va animar Mil¨¢ a fer-ne una tirada curta, nom¨¦s amb l¡¯ajuda d¡¯un ferrer. L¡¯experi¨¨ncia el va engrescar fins al punt d¡¯associar-se amb dos excompanys de la universitat per crear TRAMO, el primer esgla¨® d¡¯una traject¨°ria com a dissenyador industrial ¡ªllarga, significativa i multipremiada¡ª que li ha perm¨¨s treballar bra? a bra? amb diversos clients i, especialment, amb Santa & Cole, el dipositari de la seva obra m¨¦s ic¨°nica i amb qui est¨¤ cuinant nous projectes.

A Mil¨¢ ¡ªque encara conserva un sentit de l¡¯humor envejable¡ª li agrada explicar que el t¨ªtol de dissenyador industrial l¡¯hi va donar un company del despatx un dia que anaven caminant pel carrer: ¡°Et dediques a dissenyar llums i mobiliari, oi? Doncs ets dissenyador industrial¡±. I a ell ja li va semblar b¨¦. Fa sis d¨¨cades, aquesta disciplina era un camp dominat per arquitectes i ell no n¡¯era. Aquest ¨¦s un dels molts m¨¨rits que li reconeix Kiko Gaspar Quevedo, un enginyer industrial que ha centrat la seva tesi doctoral en la figura de Mil¨¢. Un treball exhaustiu que s¡¯ha transformat en Miguel Mil¨¢. A life in design (Apartamento, 2022), un llibre que repassa de manera molt visual la seva carrera i que s¡¯obre amb un pr¨°leg de Jasper Morrison.

¡°Hi ha alguna cosa en l¡¯esperit catal¨¤ que s¡¯especialitza a fer coses riques amb ingredients pobres¡±, escriu el dissenyador industrial brit¨¤nic. En una visita a l¡¯antiga botiga de Marc Morro (AOO-Altres Coses) va descobrir que una senzilla cadira de v¨ªmet tenia autoria. La cadira Salvador (1965) va ser la porta d¡¯entrada de Morrison a un univers que anava m¨¦s enll¨¤ de dissenys tan emblem¨¤tics i universals de Mil¨¢ com els llums de peu TMC (1958) i TMM (1962) o els llums Cesta (1962), alguns dels hits recollits en el llibre de Gaspar Quevedo. Fullejar-lo ¨¦s descobrir fins a quin punt est¨¤ infiltrat l¡¯esperit juganer i auster de Mil¨¢ en l¡¯¨¤mbit dom¨¨stic: abunden els llums ¡ªsense cap mena de dubte, el seu disseny m¨¦s representatiu¡ª, per¨° tamb¨¦ hi ha llars de foc, prestatgeries, cadires, testos, safates, cendrers, paraig¨¹ers, penjadors... La m¨¤xima de Mil¨¢ d¡¯emocionar amb la simplicitat es compleix al peu de la lletra, amb objectes ¨²tils i rotundament moderns que han fet de casa nostra un lloc millor. La influ¨¨ncia de Mil¨¢, per¨°, no ¨¦s nom¨¦s de portes endins. Tamb¨¦ ha sabut portar confort a les ciutats amb acurats dissenys de llumin¨¤ries i de bancs. Quin barcelon¨ª no s¡¯ha assegut algun cop als NeoRom¨¢ntico del passeig de Gr¨¤cia? Dissenys que funcionen, que no cansen i que aguanten estoics el pas del temps. Dissenys de Mil¨¢. Ni m¨¦s ni menys.