Xavier Graset: ¡°Em persegueixen m¨¦s les editorials que els pol¨ªtics¡±

Molts catalans acomiaden el dia amb la tert¨²lia d¡¯actualitat del M¨¦s 324 de TV3, i les seves reposades entrevistes a escriptors, dues o tres cada nit, a c¨¤rrec de Xavier Graset (Vila-seca, 1963), que ha convertit un programa informatiu en un prescriptor de llitres. El periodista, amb una reconeguda carrera en r¨¤dio i televisi¨®, acaba de publicar La pausa dels dies (La Campana), un recull d¡¯articles que funciona com a die?tari amb un t¨ªtol que ¨¦s ple d¡¯ironia, reconeix, perqu¨¨ assegura que poca pausa tenen els seus dies. Tot i aix¨°, sap trobar-hi petits plaers, que s¨®n els que aplega aquest recull de viv¨¨ncies fonamentat en el menjar, la lectura, el teatre i la celebraci¨®. Reuneix articles del 2011 al 2021 classificats en el cicle d¡¯un any, a trav¨¦s de les estacions. Comen?a a la primavera i acaba a l¡¯hivern.

Pregunta. Del llibre es dedueixen dues obsessions: la lectura i el menjar.

Resposta. S¨ª, hi ha molt teatre i molts llibres, i el menjar. Tamb¨¦ l¡¯obsessi¨® per aquest cicle natural que sembla que en certa manera hem perdut. El temps de cada cosa, aix¨° ¨¦s, el calendari natural, que sembla que est¨¤ accelerat per la crisi clim¨¤tica i la globalitzaci¨®. Sembla que ens hem perdut una mica, que no sabem quan ¨¦s el temps de cada cosa. Per aix¨° t¨¦ aquesta estructura d¡¯uns deu anys comprimits en un any. A vegades hi ha obsessions i idees reiterades, perqu¨¨ sovint s¨®n escrits d¡¯urg¨¨ncia i per mirar de parlar de les q¨¹estions que estan m¨¦s allunyades del que ¨¦s l¡¯estricta actualitat.

P. En un article lamenta que del calendari del pag¨¨s hem passat al calendari dels bombers, on tot ¨¦s exhibici¨®.

R. Som a l¡¯¨¨poca de l¡¯exhibici¨®, l¨°gicament. Jo mateix tamb¨¦ en faig, d¡¯exhibici¨® a les xarxes, del que menjo, si algun plat em queda especialment b¨¦. Retratem les paelles, els cal?ots, les festes, creem una vida paral¡¤lela a les xarxes, b¨¤sicament buscant o intentant retratar moments de felicitat. Una de les idees que sempre m¡¯ha obsessionat ¨¦s aquesta que va lligada tamb¨¦ amb l¡¯esfor? i la natura. Si sembres faves pel Pilar, t¡¯has d¡¯esperar fins a la primavera. Si tot ha anat b¨¦ sortiran, per¨° pot ser que hagi fet fred o que hagin vingut els senglars o les trepitgin els conills i se les mengin. Hi ha una s¨¨rie de factors que poden alterar el calendari natural i, per tant, hi ha d¡¯haver un esfor?. ?s la lli?¨® de la natura que despr¨¦s es pot aplicar a la vida.

P. Com es trasllada al periodisme?

R. Intentant treballar amb rigor, amb serietat, fent les coses ben fetes. En definitiva, el gust per fer la feina ben feta que sembla que tamb¨¦ hem perdut. ?s veritat que hi ha moltes feines que impedeixen tenir aquest gust perqu¨¨ s¨®n m¨¦s mec¨¤niques i perqu¨¨ estan molt mal pagades. I tot aix¨°. Per¨° jo em considero un privilegiat. Tinc cada dia davant meu la possibilitat de parlar amb representants del poder. Per¨° sobretot amb gent que pensa. Celebro quan em trobo alg¨² que pensa i que elabora pensament, que m¡¯ajuda a anar m¨¦s enll¨¤, perqu¨¨ tots plegats anem molt adotzenats. Jo mateix hi vaig, el t¨ªtol del llibre ¨¦s una ironia, La pausa dels dies, perqu¨¨ al final els meus dies no tenen pausa. ?s un continu. Estic en una cadena de producci¨®. I per tant, aquesta pausa que reclama la natura m¡¯agradaria poder-la tenir a la meva vida.

P. D¡¯alguna manera, el seu programa intenta ser una pausa informativa, anar a les claus del dia.

R. S¨ª, perqu¨¨ ¨¦s impossible parlar de tot. I per sort anem darrere d¡¯un telenot¨ªcies on ja s¡¯explica bona part de les not¨ªcies. Parlem de les quatre coses sobre les quals un seguit d¡¯opinadors, amb diferents mirades, donen el seu punt de vista. A m¨¦s, hi hem afegit gent que ve a parlar, que no t¨¦ res a veure amb l¡¯actualitat pura i dura, especialment escriptors.

P. ?s curi¨®s que un programa de tert¨²lia d¡¯actualitat s¡¯hagi convertit en un prescriptor de llibres.

R. Els llibres no s¨®n un m¨®n a part. Alg¨² s¡¯ha aturat i ha pensat, i ha sistematitzat un seguit d¡¯idees. Aix¨° ¨¦s el que m¡¯agrada afegir pel mateix preu, ja que poses la tele. Tenir aquesta combinaci¨® entre la paraula m¨¦s improvisada que pot ser la del tertuli¨¤ com a analista pol¨ªtic i la paraula escrita. Escriure fa que el pensament sigui m¨¦s elaborat que quan surt directament a raig. I al final, primer vam comen?ar parlant de llibres pol¨ªtics o assajos filos¨°fics i despr¨¦s va venir la ficci¨®. El m¨®n tamb¨¦ es pot entendre a trav¨¦s de la ficci¨®.

P. En el seu llibre tamb¨¦ hi ha una obsessi¨® pels sants i les tradicions.

R. Potser perqu¨¨ vaig tenir els pares grans, no? Vivia a pag¨¨s i els pagesos, abans o despr¨¦s, tenen com a referents el calendari pag¨¨s. El santoral b¨¤sicament servia per a aix¨°. Perqu¨¨ no calia que pensessis, per Sant Joan es repelen els ceps. Vaig ser corresponsal a Madrid i em va sorprendre molt que all¨¤ no ho celebressin. Soc una persona festiva i crec que la vida ¨¦s molt dura i que s¡¯ha de celebrar sempre que es pugui, celebrar-ho tot, qualsevol excusa, per petita que sigui.

No vegin tanta manipulaci¨®. No hi ¨¦s, la gent de seguida veu fantasmes a tot arreu, les coses s¨®n m¨¦s simples

P. El persegueixen les editorials?

R. Te¡¯n faries creus. Tot i que els circuits de difusi¨® canvien molt, l¨°gicament, segons diuen els llibreters, hi ha un efecte immediat i compulsiu de veure un autor defensant la seva obra. I aix¨° es tradueix en vendes. Fins i tot al mateix moment compren els llibres per Amazon, no es poden esperar. I aix¨°, home, satisf¨¤. S¨ª, s¨ª, em persegueixen m¨¦s les editorials que els pol¨ªtics.

P. ?s f¨¤cil destriar el gra de la palla amb tanta publicaci¨®?

R. Hi ha una cadena de confiances. Hi ha editorials que et cuiden m¨¦s i t¡¯expliquen i et demanen. Et diuen que per a ells aquest ¨¦s un llibre important per aix¨° o all¨° i ho agraeixes. ?s veritat que la majoria de llibres arriben amb un sobre tancat. Tinc un fixament per Llu¨ªs Calvo o Enric Casasses. Hi ha autors que facin el que facin a mi m¡¯interessen i els vull compartir amb la gent. Al final es tracta d¡¯aix¨°, amb el pas dels anys, quan vas acumulant els teus neguits. Jo soc de Sartre, de Faulkner, de Paul Auster... Les lectures de joventut i despr¨¦s de Cabr¨¦, de M¨¤rius Serra i de tants i tants...

P. Ha perdut una mica d¡¯inter¨¨s el M¨¦s 324 sense el proc¨¦s?

R. S¨ª que l¡¯inter¨¨s de l¡¯espectador per la pol¨ªtica ha caigut, per¨° jo soc un animal pol¨ªtic. A mi m¡¯agrada la cuina, per¨° tamb¨¦ m¡¯agrada la pol¨ªtica. Per aix¨° les idees, el fer, el construir. La pol¨ªtica, com la poe?sia, ¨¦s a tot arreu. Hi ha pol¨ªtica arreu, i que la gent pensi que nom¨¦s hi ha pol¨ªtica quan es crema un contenidor ¨¦s ben trist perqu¨¨ tot el que acabin fent els dirigents pol¨ªtics ens acabar¨¤ afectant. Per¨° ¨¦s veritat. ?s veritat que hi va haver un moment que les audi¨¨ncies que ten¨ªem...

P. S¡¯ha rebaixat la pol¨ªtica de TV3?

R. A Els Matins i al nostre programa ¨¦s on hi ha m¨¦s pol¨ªtica. La pol¨ªtica entesa de manera m¨¦s prim¨¤ria.

P. I est¨¤ m¨¦s tranquil?

R. Tranquil ho he estat sempre.

P. Igual que amb el debat de l¡¯independentisme enc¨¨s?

R. Hi va haver algun dia m¨¦s estressant que ara, s¨ª. Hi havia dies m¨¦s crispats que d¡¯altres, per¨° jo sempre, no amb el proc¨¦s, he intentat, i m¨¦s en empreses del sector p¨²blic, no afegir crispaci¨®, que la societat ja est¨¤ prou crispada. He mirat modestament que la contribuci¨® del programa fos m¨¦s reflexiva, m¨¦s serena, que ajudi m¨¦s al contrast d¡¯idees que no a la confrontaci¨®. Hi ha cadenes privades que viuen d¡¯aix¨°, que potser fan espectacle d¡¯aix¨°. Per¨° jo sempre he considerat que la possibilitat que tinc ¨¦s el contrari, ajudar el meu pa¨ªs o la meva societat, els seus consumidors, oferint-los serenor, contrast, pensament, i que siguin ells els que pensin el que vulguin. Tot i que aquesta crispaci¨® no ha marxat, la veus a trav¨¦s de Twitter, la gent que insulta, que destrossa.

P. Com es protegeix d¡¯aix¨°?

R. Sempre, sempre t¡¯afecta, som humans. Tot el que ¨¦s hum¨¤ ¨¦s honorable, que deia Eug¨¨ne Ionesco a La cantant calba. ?s curi¨®s, perqu¨¨ pots rebre deu afalacs i un insult. I et quedes obsessionat amb l¡¯insult, per¨° no hi ha protecci¨® possible, s¡¯ha de passar i dem¨¤ tornar¨¤ a sortir el sol i tindrem un altre insult diferent d¡¯aquell. B¨¦, jo penso que falta ironia, falta saber desxifrar les ironies. Hi falta una mica de serenor. No vegin tanta manipulaci¨®. No hi ¨¦s, la gent de seguida veu fantasmes a tot arreu, les coses s¨®n m¨¦s simples.