Maria Rod¨¦s: ¡°Tot trencament implica el final d¡¯un m¨®n¡±

Acaba de tornar a la seva Barcelona natal despr¨¦s de sis anys a Madrid, i la veritat ¨¦s que sembla m¨¦s feli? que mai. La cantant Maria Rod¨¦s, a m¨¦s, est¨¤ d¡¯estrena: fa unes setmanes va veure la llum del seu nou elap¨¦, Fuimos los dos, en qu¨¨ torna a demostrar que la seva no ¨¦s nom¨¦s una de les veus m¨¦s boniques de l¡¯escena nacional, sin¨® una dels compositors amb m¨¦s recursos.

PREGUNTA. Est¨¤ redescobrint Barcelona, enamorant-se de la seva ciutat.

RESPOSTA. S¨ª. Es diu que de vegades no es pot valorar el que es t¨¦ fins que es perd. Suposo que em va passar alguna cosa semblant. Vaig passar gaireb¨¦ tota la joventut (dels 20 als 31 anys) a Barcelona, i hi va haver un moment en qu¨¨ necessitava marxar, canviar d¡¯aires, con¨¨ixer una altra ciutat i potser tamb¨¦ comen?ar en un altre lloc. Despr¨¦s de sis anys fora, torno a Barcelona i m¡¯enamoro de la seva bellesa, de la llum del Mediterrani i del fet d¡¯estar a prop de la meva fam¨ªlia i dels amics de tota la vida. Suposo que s¡¯ha despertat en mi una necessitat d¡¯arrelament, de tornar a casa.

P. Quin seria el seu balan? d¡¯aquests anys a Madrid?

R. Madrid em va acollir de seguida. ?s una ciutat molt viva, amb moltes coses per fer i tamb¨¦ molta gent que prov¨¦ d¡¯altres llocs amb l¡¯esperan?a de trobar m¨¦s oportunitats de feina. M¡¯ha ajudat molt per cr¨¦ixer professionalment i una mica tamb¨¦ per fer-me m¨¦s gran. Tot i aix¨°, mai he deixat de sentir que casa meva era a Catalunya. De fet, mai em vaig empadronar a Madrid. Sembla una ximpleria, per¨° per a mi ¨¦s un detall important. Amb alguns amics catalans que hi viuen fem broma amb la idea que hem hagut d¡¯emigrar per entendre el sentiment de pertinen?a a la nostra terra. Sembla que els catalans tenim dificultats per integrar-nos a Madrid m¨¦s que d¡¯altres. Suposo que, tenint Barcelona, no ens cal traslladar-nos a la capital per motius professionals.

Estic treballant en un projecte que t¨¦ a veure amb la recuperaci¨® d¡¯un cert folklore de la pen¨ªnsula Ib¨¨rica

P. Despr¨¦s de dedicar discos monogr¨¤fics a l¡¯astronomia (Ecl¨ªptica) i a l¡¯imaginari de les bruixes (Lilith), ara publica Fuimos los dos, un ¨¤lbum sobre el desamor en qu¨¨ vost¨¨ mira enrere. Necessitava tornar a temes m¨¦s quotidians, m¨¦s f¨¤cils de compartir, m¨¦s de tots?

R. Des de fa molts anys he evitat el tema de l¡¯amor perqu¨¨ em semblava massa clix¨¦. Per¨° Fuimos los dos neix d¡¯un repte: em vaig plantejar escriure una can?¨® al dia durant el confinament, de la mateixa manera que d¡¯altres es dedicaven a teixir bufandes o cuinar pastissos. Que no hi hagu¨¦s la intenci¨® de publicar el material va fer que em tragu¨¦s els prejudicis de sobre, i em va permetre parlar de manera espont¨¤nia. Sense adonar-me¡¯n, vaig entrar a poc a poc en un proc¨¦s cat¨¤rtic. Al treure-li la barrera a l¡¯amor rom¨¤ntic, vaig descobrir que tenia una necessitat enorme de parlar de relacions passades que s¡¯havien quedat enquistades. El disc es va convertir en un recorregut per diferents vincles que m¡¯han marcat, emmarcats en el relat d¡¯una sola hist¨°ria que es trenca durant el confinament.

P. Al final funciona, com a disc, com si fos un projecte deliberat.

R. Al final de la pand¨¨mia vaig tornar a escoltar les can?ons i em vaig plantejar si publicar-les. Finalment m¡¯hi vaig animar. Entenc la meva discografia com una mena d¡¯¨¤lbum de fotos vital, i em va semblar que era important reservar un forat als dies de confinament. Hem viscut un moment hist¨°ric ¨²nic i espero que irrepetible.

P. Van tenir alguna cosa a veure les circumst¨¤ncies del confinament amb aquesta meditaci¨®, o amb la tristesa, o amb alguna mena de recapitulaci¨®?

R. Crec que el confinament em va portar a un estat m¨¦s introspectiu. Passar tantes hores gaireb¨¦ sola en un espai de 40 metres quadrats em va obligar a mirar m¨¦s endins, i potser per aix¨° em va sortir tocar un tema m¨¦s ¨ªntim. Tinc una carpeta on guardo algunes de les cartes que vaig enviar al meu primer xicot amb setze anys. Un dia em vaig posar a revisar-les i a llegir-me tan poc acomplexada, escrivint frases com ¡°T¡¯estimo com no he estimat ning¨²¡±, i em va motivar a fer aquest petit homenatge a l¡¯evoluci¨® de la meva manera de veure l¡¯amor. En paral¡¤lel, aquestes diverses etapes estan representades per les fases d¡¯una relaci¨® que comen?a i s¡¯acaba: des de la il¡¤lusi¨® inicial fins a l¡¯escepticisme i la decepci¨® quan s¡¯acaba. D¡¯altra banda, conceptes com la solitud, la incertesa o la por a la fi del m¨®n estan molt presents en el disc, ja que era inevitable que s¡¯esmunyissin en les can?ons uns sentiments tan presents durant la pand¨¨mia. Al cap i a la fi, un trencament continua sent el final d¡¯un m¨®n, oi? Per descomptat, quan vaig tornar a gravar les can?ons vaig decidir eliminar les al¡¤lusions m¨¦s directes a la pand¨¨mia, no volia que es convert¨ªs en un disc de confinament, sin¨® de trencament.

P. El 2021 va publicar, amb el barcelon¨ª David Rodr¨ªguez, el disc Contigo. Aquesta alian?a musical tindr¨¤ continu?tat?

R. No n¡¯estem segurs, per¨° ¨¦s probable. ?s un bon amic, l¡¯admiro molt i amb ell ¨¦s f¨¤cil compondre. Em va ajudar a ser m¨¦s directa en les meves lletres, li agraden els textos que toquen os i defuig una mica la met¨¤fora, un recurs que jo he fet servir m¨¦s. Durant la pand¨¨mia ens vam fer molta companyia, ens truc¨¤vem gaireb¨¦ di¨¤riament. Li fa gr¨¤cia fer broma que ens va unir la ¡°catalanor¡±. De vegades parlem de fer un segon ¨¤lbum de country, d¡¯altres ens plantegem llan?ar-nos al new age, a la can?¨® italiana... Ja es veur¨¤.

P. I en qu¨¨ treballa ara? Sap quin ser¨¤ el seu pas seg¨¹ent?

R. No ho puc revelar, per¨° estic treballant en un projecte que t¨¦ a veure amb la recuperaci¨® d¡¯un cert folklore de la pen¨ªnsula Ib¨¨rica. M¡¯agrada compondre gaireb¨¦ tant com adaptar o interpretar m¨²sica d¡¯altres. El 2014 vaig treure un disc de coples que em va introduir en la can?¨® tradicional i no he abandonat aquest cam¨ª. Amb aquest projecte volem tocar determinats tab¨²s socials a trav¨¦s de les can?ons populars.