Sobre les interfer¨¨ncies ling¨¹¨ªstiques

Ha provocat gran consternaci¨® i algun xoc anafil¨¤ctic que a la molt notable novel¡¤la d¡¯Andrea Genovart Consum preferent la protagonista, Alba Giraldo Dom¨¨nech, barcelonina, filla d¡¯un castellanolleon¨¨s de Torrelobat¨®n (prov¨ªncia de Valladolid) amb qui mant¨¦ converses biling¨¹es, faci servir, de tant en tant, refranys i frases fetes en l¡¯idioma de son pare. I doncs, com s¡¯ent¨¦n, que un text escrit en lo pus bell catalanesc del metavers inclogui mots, expressions i ¨¤dhuc par¨¤grafs sencers en un altre idioma? Imaginem algunes raons possibles.

1) Per possessi¨® demon¨ªaca. Si fos el cas, caldria trucar a un exorcista. Aix¨ª com l¡¯Alba recorre a una pitonissa, jo personalment recomano Xavier Nonell, exbisbe de Solsona, que em va foragitar el Maligne per un preu prou raonable.

2) Per col¡¤laboracionisme amb el R¨¨gim de Vichy, que paga en ducados (s¨®n doblers d¡¯or, per¨° si ets fumador pots demanar l¡¯equivalent en tabac) i ampolles d¡¯aigua amb gas que fan venir eructacions profundes, que alguns consideren la base de la gram¨¤tica de l¡¯Expanya de Matrix Castellana. Demostraria aquesta hip¨°tesi el fet que al cap¨ªtol que transcorre a Torrelobat¨®n no s¡¯hi mengin nadons catalans crus.

3) Per indicar una difer¨¨ncia en termes de moral, de sofisticaci¨® o, ja que hi som posats, de civilitzaci¨®. En recordo un cas, en una obra de teatre anunciada com a ¡°espectacle en catal¨¤ i castell¨¤¡±. La pe?a complia el que prometia, amb un percentatge del 70%-30%. De la manera seg¨¹ent: totes les coses enginyoses, enraonades i emp¨¤tiques es deien en la nostrada llengua; en canvi, les paraules despectives, obscenes i franquistes ressonaven en la Lengua del Imperio. Ning¨² no se¡¯n va queixar.

4) Si es tracta d¡¯un article, perqu¨¨ la publicaci¨® on s¡¯ha editat t¨¦ versi¨® biling¨¹e. En aquest cas la relaci¨® entre els dos idiomes ¨¦s m¨¦s complexa. La cosa funciona aix¨ª: el col¡¤laborador entrega un text molt mal escrit, i un traductor el transforma en un nyap il¡¤legible. Fa de mal dir, quin ¨¦s l¡¯idio?ma d¡¯arribada; de vegades pot semblar una llengua rom¨¤nica, per¨° aix¨° nom¨¦s ¨¦s una hip¨°tesi de treball (sobretot quan es tracta de cr¨°niques esportives, que sonen com una retraducci¨® d¡¯un pseudohisp¨¤nic inspirat en l¡¯Sports Illustrated). Es coneixen casos d¡¯autors que, per fer via, entreguen, directament, el nyap; al Parad¨ªs hi ha un lloc reservat per aquells dilectes tradittori que, de bona fe, fan que els nyaps es converteixen en textos tolerablement mal redactats.

5) Perqu¨¨ ens van donar els aq¨¹eductes. A Consum preferent la narradora renuncia puntualment a la nostrada llengua per fer servir la locuci¨® llatina audentis fortuna iuvat. La frase es troba en Virgili, com tot, i se n¡¯han fet diverses traduccions: ¡°no s¨®n ¨¨poques per als fluixos de cames¡± (Carles Puigdemont, gener del 2016), per¨° tamb¨¦ ¡°si actuem amb ast¨²cia i intel¡¤lig¨¨ncia agafarem l¡¯Estat amb els pixats al ventre¡± (Artur Mas, mar? del 2016). Aix¨° no obstant, Genovart, menystenint la tasca d¡¯aquests esfor?ats professionals, deixa la frase en versi¨® original. Una indissumulada concessi¨® a l¡¯Imperi Rom¨¤, ben b¨¦ com les que feia l¡¯enyorat Jaume Vallcorba, a qui molts estudiants recordem fent servir el llat¨ª a classe, i tamb¨¦, amb un excompany de Rom¨¤niques, en un sopar en un restaurant gallec. ?s embafador, tot plegat. Al cap i a la fi, qu¨¨ ens han donat, els romans? S¨ª, b¨¦, els aq¨¹eductes, i qu¨¨ m¨¦s? S¨ª, d¡¯acord, el clavegueram. I?

6) Perqu¨¨ el barbarisme pot ser una modalitat d¡¯ecologia ling¨¹¨ªstica. Dell¨¤ de la Franja ja ning¨² no diu ¡°?Ah, bandido!¡±, per¨° a ca nostra encara se sent dir ¡°Ah, bandidu!¡±. Enric Casasses, en una entrevista que li vaig fer a BTV, m¡¯explicava que un seu poemari havia estat criticat perqu¨¨ contenia, segons un ressenyista, castellanismes. ¡°Per¨° no s¨®n castellanismes!¡±, em va dir; ¡°S¨®n barbarismes barcelonins!¡± S¨ª, Consum preferent ¨¦s l¨ªrica, oral i bandida; l¡¯¨²nica ecologia que l¡¯Alba practica ¨¦s, precisament, la verbal.

7) Per qu¨¨ no? Si alg¨² em demana un argument en contra del fabrisme ortodox no n¡¯hi s¨¦ donar cap. ?s una m¨¦s de les formes que pot adoptar l¡¯afany de perfeccionar un text; si, combinada amb altres criteris, rutlla, endavant les atxes. De la mateixa manera, tampoc no tinc res contra l¡¯¨²s de les incorreccions com a llic¨¨ncia liter¨¤ria, i em deleixo per les combinacions boges d¡¯incorrecci¨® i ultracorrecci¨®. Si has de crear un personatge literari, caldr¨¤ pensar molt b¨¦ si diu ¡°Cal estar a l¡¯aguait¡± o ¡°N¡¯hi ha que estar a la guai.¡± Si el personatge ha d¡¯amena?ar alg¨², dir¨¤ ¡°Et tocar¨¤ el rebre¡± o ¡°Vas a pillar¡±?

8) Perqu¨¨ ens van donar el World Press Photo. A Consum preferent ens toca al rebre a quasi totes: les psic¨°logues, el color taronja, una famosa cooperativa, els mansos amb barba, els plans d¡¯estudis, el WPP, la Gloriosa Vila de Gr¨¤cia, els exercicis per recuperar el s¨°l pelvi¨¤. La narradora utilitza l¡¯angl¨¨s per articular expressions exclamatives, lamentacions i onomatopeies; diu ¡°bye!¡± en lloc de ¡°siau!¡±, i quan introdueix al seu discurs versos musicats i fins i tot can?ons senceres, ens les dona en el mateix idioma, ben b¨¦ com si no se¡¯n sapigu¨¦s cap de Pep Sala. No s¡¯acaba d¡¯entendre que amb tan nombroses concessions als imperis la protagonista del seu llibre constitueixi un retrat tan rod¨® de la precarietat laboral i emocional de les millenials. Potser ¨¦s que dels imperis ja nom¨¦s en queden samarretes sense m¨¤nigues, que en angl¨¨s de carrer se¡¯n diuen wifebeater, que fa de molt mal traduir.

9) Perqu¨¨ el llenguatge mateix ¨¦s una interfer¨¨ncia, ¨¦s fet de grames i plecs, i com diu l¡¯Alba en una declaraci¨® de principis que qualsevol escriptor podria subscriure, ¡°si ells hihihah¨¤ perqu¨¨ blablabl¨¤, jo muuu. I tot per un senyal de personalitat innegociable¡±.