Un escriptor europeu

¡°Creurem que duem Europa a la butxaca. Per¨° no¡±.

Eixes dues frases, d¡¯una evocaci¨® infinita, tanquen el llibre m¨¦s europeu d¡¯un autor profundament europeu; potser el nostre narrador m¨¦s europeu. Joan Benesiu va n¨¤ixer a Beneixama, un poblet endormiscat entre oliveres, vinyes i muntanyes de l¡¯interior d¡¯Alacant. ?s a dir, perif¨¨ria de la perif¨¨ria. Un rac¨® del mapa normalment amagat pel dit. A 1.500 quil¨°metres de Par¨ªs; a 2.300 de Berl¨ªn; a 4.000 de Moscou. Ben lluny de les lleng¨¹es predominants del continent. Irremissiblement lluny del menut centre de poder barcelon¨ª ¡ªsempre hi ha poder i subordinaci¨®¡ª de la llengua compartida a esta vora del Mediterrani.

Benesiu estava lluny de tot. I, tanmateix, quedava a un sol llibre de W. G. Sebald; a unes poques p¨¤gines de Claudio Magris, Marisa Madieri i el cresol cultural de Trieste; a nom¨¦s una generaci¨® d¡¯eixe m¨®n europeu atape?t d¡¯hist¨°ria, sagnant d¡¯hist¨°ria, que perfuma els seus llibres. No imagine millor manera de celebrar, desp¨²s-dem¨¤, el Dia d¡¯Europa que obrint les p¨¤gines de Serem Atl¨¤ntida, la seua ¨²ltima novel¡¤la. Deixar-se dur per les reflexions de Benesiu en torn d¡¯eixa estranya nost¨¤lgia dels qui no sabem qu¨¨ hem perdut. Resseguir amb Benesiu els camins de ferro de l¡¯imperi austrohongar¨¦s amb la lentitud desapareguda. Endinsar-se amb Benesiu pel sinu¨®s joc d¡¯identitats que esguiten les nostres fronteres i larven traumes petitburgesos amb conseq¨¹¨¨ncies devastadores; ahir, hui, dem¨¤. Literatura gran molt ben escrita. L¡¯antinovetat. Lluny del zeitgeist.

Esta primavera, a Carcaixent, l¡¯he escoltat per primera vegada. Benesiu parl¨¤ del simulacre permanent. Del parc d¡¯atraccions amb filtres d¡¯instagram en qu¨¨ hem convertit la realitat. De com la representaci¨® va imposant-se a la vida. Tot recordava a aquella sent¨¨ncia de Guy Debord: ¡°El que sembla vertader no ¨¦s m¨¦s que un moment del que ¨¦s fals¡±. Retuit.

Joan Benesiu publica a Edicions del Periscopi, fina editorial situada a l¡¯Eixample barcelon¨ª. Ha estat guardonat amb els Premis Ciutat de Barcelona, Llibreter i Crexells. ?s un dels poqu¨ªssims autors valencians que interessen a Barcelona, meca liter¨¤ria idealitzada pels qui s¨®n ignorats ac¨ª i all¨¤; altres traumes petitburgesos. Li vaig preguntar qu¨¨ pensava sobre eixa relaci¨® tan freq¨¹ent entre els literats valencians: desitjar a qui passa de tu. Em va alegrar la seua mirada. Sobretot, va respondre, cal defugir el victimisme. Evitar els complexos. Mai vore¡¯ns disminu?ts. Apartar-nos dels proteccionismes ling¨¹¨ªstics. Triar una llengua no pot delimitar els temes ni l¡¯ambici¨®. Podem dialogar amb qualsevol. En valenci¨¤. Des de Beneixama. Creurem que no duem Europa a la butxaca. Per¨° s¨ª.