¡®Consum preferent¡¯, d¡¯Andrea Genovart: l¡¯arcada de la sad girl barcelonina

Alba, la protagonista de Consum Preferent, d¡¯Andrea Genovart, pensa que ¡°l¡¯¨²nica experi¨¨ncia hedonista, excessiva i de sacietat¡± a qu¨¨ pot accedir ¨¦s l¡¯afartament. Per aix¨° sap que si l¡¯Uri (el seu inter¨¨s rom¨¤ntic) o la Berta (el seu mirall en una olimp¨ªada malsana de perfecci¨® femenina) no li escriuen un whatsapp per fer plans (com passa habitualment), la seva jornada acabar¨¤ amb ella comprant una pizza congelada del paki m¨¦s proper del seu pis compartit a Barcelona. L¡¯Alba devorar¨¤ l¡¯ultraprocessat tota sola, dreta, en cinc segons: ¡°No la gaudir¨¦, l¡¯engolir¨¦, i em sentir¨¦ malament¡±. L¡¯Alba no menja, s¡¯abandona empassant compulsivament la seva ansietat amb formatge regalimant i els colzes plens d¡¯oli ¡°com si s¡¯acab¨¦s el temps en un concurs americ¨¤ d¡¯un ¨²nic participant¡±. Ho fa aventurant que ¡°un v¨°mit que pinta complicat¡± la visitar¨¤ a les cinc del mat¨ª acompanyant el mal de panxa cr¨°nic que turmenta aquesta integrant del precariat cultural que odia la seva feina com a dissenyadora junior per a una ag¨¨ncia qualsevol que li xucla la sang. Aquesta arcada (f¨ªsica i existencial) planeja per tota la novel¡¤la, des que la coneixem vomitant al seu v¨¤ter una ¡°pasta ataronjada¡± de salm¨® processat que va engolir una nit pensant que si menjava una ¡°cosa de rics¡± no passaria el que sempre acaba passant: sentir-se perduda, pensar que no serveix per a res i capbussar-se en la buidor.

Si amb Els armaris buits (1974) Annie Ernaux va iniciar-se amb una autoficci¨® que partia de la narraci¨® del seu avortament clandest¨ª a casa ¡°extirpant els trossos d¡¯humiliaci¨® del meu ventre, per a justificar-me, per a diferenciar-me¡±, la tamb¨¦ debutant Andrea Genovart es recolza en l¡¯expulsi¨® de les viscositats i l¡¯abjecci¨® del cos femen¨ª per construir un retrat de ficci¨® davant la crisi d¡¯identitat d¡¯una jove urbanita dels nostres temps. L¡¯arcada com a s¨ªmptoma i reflex de tot all¨° que s¡¯ha d¡¯expulsar per tornar a un suposat ordre imposat a una dona que sent que als vint i pocs ja s¡¯ha rendit. ¡°Qu¨¨ b¨¦, el luxe de poder emplenar-se d¡¯all¨° que fa mal i, en un tres i no res, tornar-se a buidar. Que les conseq¨¹¨¨ncies siguin nom¨¦s aquestes. Hi ha qui viola i va a la pres¨®; en canvi, de les meves vergonyes ning¨² s¡¯assabenta¡±, pensa l¡¯Alba, quan deixa marxar l¡¯¨²ltim tros de salm¨® del seu cos i es buida de ¡°tot vestigi de la finor que he cregut poder segrestar¡±.

Amb ecos de la desafecci¨® nihilista femenina d¡¯Ottessa Moshfegh a El meu any de rep¨°s i relaxaci¨® i capbussada sense por en la nova oralitat liter¨¤ria d¡¯una generaci¨® que escriu sense atendre a les normes (es mesclen expressions en castell¨¤, anglicismes i construccions ling¨¹¨ªstiques de l¡¯argot digital), la veu i el to de la protagonista de la guanyadora del premi Llibres Anagrama de novel¡¤la no estan fets per complaure tothom. Llegir-la ¨¦s endinsar-se a una experi¨¨ncia febril, embrollada de pensaments i reflexions que van endavant i enrere amb frenes¨ª, com si s¡¯encengu¨¦s la part del cervell que nom¨¦s s¡¯activa quan fumem marihuana sativa. Un viatge als desvaris d¡¯una jove que es creu m¨¦s llesta que la resta i que ho q¨¹estiona tot (al seu cap), enfrontant-se a les incerteses i contradiccions com a ciutadana d¡¯un primer m¨®n que comen?a a ser conscient de la seva fragilitat.

Alineada amb les hero?nes esc¨¨ptiques, c¨ªniques i deslligades dels imperatius socials que dominen el panorama literari contemporani, l¡¯Alba (no confondre amb l¡¯Andrea Genovart) ¨¦s all¨° que passa despr¨¦s de l¡¯adveniment de les sad girls d¡¯internet. Un ep¨ªleg a la teoria que el 2014 va desenvolupar l¡¯artista Audrey Wollen, que defensava que l¡¯autodestrucci¨® silenciosa d¡¯aquestes noies tristes que tant habiten a les narracions contempor¨¤nies ¨¦s una forma de resist¨¨ncia i subversi¨® feminista: si les autores fan visible la viol¨¨ncia impl¨ªcita de la feminitat, tots ens impliquem a la seva devastaci¨®.

A Consum preferent, l¡¯Alba afirma que ¡°pagaria perqu¨¨ quatre mossos m¡¯agafessin pel carrer, abusessin de mi (una mica de tocaments de cul i tetes, res de penetraci¨®, trauma moderat) i em convert¨ªs en v¨ªctima feminista nacional¡±. Tamb¨¦ fantasieja amb la idea ¡°que em cacin i que em facin mal. Perqu¨¨ a les lletges i les grasses mai les violen, i hi ha alguna cosa feridora, aqu¨ª¡±. Fins i tot imagina que ¡°tant de bo ser dona negra, perqu¨¨ quan em peguessin de veritat pogu¨¦s al?ar el puny al clamor del black lives matter i aplaudiments¡±. Per¨° tot aix¨° es queda a dins, rondinant, mentre la resta pensa que ¨¦s una bona nena m¨¦s. Una tia maca que mai diu el que pensa a la resta, d¡¯aquelles que fins i tot abracen silenciosament el cap que l¡¯acaba de fer fora de la feina per no complir la llei i pujar-la de categoria com li tocava fer. La resta ignora que ella odia la instituci¨® universit¨¤ria, que sent una r¨¤bia profunda pel ¡°se?oros a torres de marfil amb criades fent-los les rentadores¡± i que ¡°una mili ens caldria als catalans per deixar d¡¯aferrar-nos com un clavo ardiendo al rol de m¨¤rtir de Montserrat¡±. Per¨° aquesta tamb¨¦ ¨¦s la hist¨°ria d¡¯una dona travessada per l¡¯arcada de ser-ho. I com diu l¡¯expressi¨® que apareix m¨¦s de 30 cops al llibre, aix¨° tamb¨¦ s¨®n coses que passen pel cap d¡¯una barcelonina a qui davant les q¨¹estions suposadament centrals de la vida nom¨¦s li queden forces per argumentar ¡°aix¨ª, en general¡±.