Carme Portaceli: ¡°La vocaci¨® p¨²blica ¨¦s apropar obres de qualitat a les quals no hi hauria acc¨¦s¡±

Des que el novembre del 1996 el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) va obrir les portes, ha tingut cinc directors art¨ªstics, i nom¨¦s un, una, ¨¦s dona, Carme Portaceli, que porta amb orgull ser la primera al c¨¤rrec des del 2021. Les programacions parit¨¤ries i la internacionalitzaci¨® del teatre s¨®n dues de les seves principals apostes per convertir el TNC en un referent de l¡¯escena europea.

Pregunta. De Val¨¨ncia a Barcelona?

Resposta. Vaig n¨¦ixer a Val¨¨ncia, per¨° des que era petita tenia el somni de viure a Barcelona. El meu germ¨¤ gran estudiava a la ciutat, i a mi m¡¯entusiasmava, era la ciutat avantguardista per excel¡¤l¨¨ncia. Per aix¨°, quan vaig haver d¡¯estudiar una carrera, vaig tenir clar que ho faria all¨¤, hist¨°ria de l¡¯art.

P. I el teatre?

R. El teatre sempre m¡¯havia interessat i va ser justament estudiant hist¨°ria de l¡¯art que comen?o a combinar-la juntament amb estudis de direcci¨® d¡¯actors (a principis dels vuitanta encara no existia la carrera de direcci¨®), a llegir tots els autors que cauen a les meves mans. ?s a partir d¡¯aquell moment que s¨¦ que vull formar part d¡¯aquest m¨®n.

P. I ho fa sola?

R. No, no, primer n¡¯havia d¡¯aprendre. Me¡¯n vaig anar a parlar amb el Fabi¨¤ Puigcerver, que era la persona que jo m¨¦s admirava de l¡¯escena catalana d¡¯aquell moment. Ell era fundador i director del Teatre Lliure, i li vaig demanar d¡¯entrar-hi d¡¯ajudant. ¡°I qu¨¨ vols que faci jo amb una ajudant?¡±, va preguntar. A principis dels vuitanta aquesta figura no existia al teatre espanyol, per¨° jo sabia que era ¨²til per al director, i als teatres europeus ja la tenien. Vaig tenir sort, perqu¨¨ al cap d¡¯un temps em va trucar i em va dir que havia d¡¯anar al Canad¨¤ i que volia que jo em qued¨¦s al capdavant dels assajos tres setmanes.

P. I aqu¨ª va comen?ar tot.

R. B¨¦, s¨ª, en certa manera, aquest va ser el meu primer contacte professional amb l¡¯escena, la direcci¨® d¡¯actors¡­

P. En un m¨®n molt masculinitzat.

R. S¨ª, molt m¨¦s aleshores que ara, ¨¦s clar. No hi havia dones, per¨° ni hi vaig pensar, en aix¨°, per m¨¦s que notava una desconfian?a enorme. Ara el mitj¨¤ ¨¦s molt menys sexista, per¨° malgrat tot la invisibilitat hi ¨¦s.

P. D¡¯aix¨° ve que totes les seves programacions siguin sempre parit¨¤ries?

R. Sempre he sabut que sense paritat no hi ha democr¨¤cia, i no vull fer passar a ning¨² el que he passat jo. A m¨¦s, en ple segle XXI, no hi ha excusa per no contractar una dona. Si es busquen, es poden trobar grans professionals, per¨° s¡¯han de buscar, perqu¨¨ no solen estar a primera l¨ªnea, ning¨² les hi ha posat.

Si es busquen es poden trobar grans professionals (dones), per¨° s¡¯han de buscar perqu¨¨ no solen estar a primera l¨ªnia

P. Muntaplats, de Harold Pinter, i Combat de negre i de gossos, de Bernad-Marie Kolt¨¨s, s¨®n dels seus primers muntatges.

R. S¨ª, els que em confirmen que la meva vida professional anir¨¤ en aquesta direcci¨®.

P. I despr¨¦s va arribar la Factoria Esc¨¨nica Internacional (FEI) el 2005.

R. Havia de donar sortida a la idea que em rondava pel cap de crear una plataforma des de la qual moure projectes, amb la intenci¨® de coproduir als teatres p¨²blics. Per aix¨° vaig fundar, juntament amb Gabriela Flores, la FEI. Aquells temps van ser molt gratificants, em van donar moltes felicitats, a mi i als que ens envoltaven: Luisa Castell, Pepa L¨®pez, David Bag¨¨s, Albert P¨¦rez, Dani Nel¡¤lo, Jordi Prats¡­

P. I arriba el Teatro Espa?ol.

R. Jo tenia esperit de teatre p¨²blic, de servei p¨²blic. Vaig presentar-me al concurs i el vaig guanyar.

P. Vocaci¨® de servei p¨²blic?

R. Per descomptat, l¡¯art per a tothom. La diversitat i l¡¯hospitalitat eren alguns dels punts del projecte que vaig presentar al Tea?tro Espa?ol. Una de les coses boniques que em van passar all¨¤ va ser el teixit que es va crear amb tota la professi¨®. La sintonia amb tots, les ganes de treballar, de provar, d¡¯investigar, de crear... El resultat va ser bo i l¡¯experi¨¨ncia tan gratificant, que quan vaig acabar all¨¤ i va sortir el concurs del TNC, vaig tenir clar que volia tornar a la ciutat en qu¨¨ vaig comen?ar la meva traject¨°ria i aplicar tot el que havia apr¨¨s a Madrid.

P. Qu¨¨ suposa un muntatge teatral en un teatre p¨²blic?

R. Els t¨ªtols, el tipus d¡¯espectacle escollit, la inversi¨® en les obres, l¡¯excel¡¤l¨¨ncia¡­ t¨¦ un risc i un contingut social, el nombre de gent a qui dones feina¡­

P. Teatre per a poca gent?

R. No, no hi t¨¦ res a veure. De fet, moltes obres del TNC han fet sold out molts dies. I les xifres d¡¯ocupaci¨® van for?a b¨¦. I ¨¦s aix¨°, la vocaci¨® p¨²blica, apropar a la gent obres de teatre de qualitat a les quals altrament no tindrien acc¨¦s. I no nom¨¦s a Barcelona, seu del teatre; ¨¦s el Teatre Nacional de Catalunya, amb la N de nacional, i s¡¯ha de moure per les altres tres prov¨ªncies i la resta de territoris de parla catalana, la llengua ¨¦s una ¡°eina¡± estupenda per vehicular continguts culturals.

P. I del que ¨¦s p¨²blic, a la internacionalitzaci¨® del teatre p¨²blic.

R. Un teatre p¨²blic internacional, si no ¨¦s aix¨ª, no t¨¦ ra¨® de ser. Fins ara ens havien visitat produccions estrangeres, per¨° vaig considerar que l¡¯important era que les nostres produccions sortissin en catal¨¤ m¨¦s enll¨¤ de les nostres fronteres, que es moguessin per la resta d¡¯Espanya i per Europa.

P. D¡¯aqu¨ª, la internacionalitzaci¨® de Terra Baixa?

R. S¨ª, un teatre p¨²blic ha d¡¯aprofitar els ressorts de l¡¯estat. Hem d¡¯estar amb els teatres europeus, perqu¨¨ estem a la seva altura. Soc una fervent creient en Europa, l¡¯Europa de les cultures, de les lleng¨¹es, de la diversitat. I s¨ª, amb Terra Baixa arribarem a Brussel¡¤les, Orleans i Cluj. Aix¨° ¨¦s nom¨¦s una part del meu projecte europeu. Per¨° hi ha molt m¨¦s. I est¨¤ donant bons resultats.

P. Una porta al m¨®n.

R. S¨ª. Posar a la porta principal del TNC ¡°Una porta al m¨®n¡± era el resum del que jo volia transmetre amb les meves programacions. El teatre seria, ¨¦s, una porta d¡¯entrada i sortida, ¨¦s l¡¯hospitalitat, ¨¦s compartir projectes¡­ que el teatre ens obri els ulls a altres mons amb una mirada del segle XXI. I entrar-hi ¨¦s viure altres mons, altres visions¡­ Sense rituals, sense somiar i sense estar junts, la humanitat desapareix.