¡®Esclaus a Emp¨²ries¡¯, de Francisco Gracia Alonso: Ressuscitats per a una segona vida

Mart¨ªn Almagro Basch, director del Museu Arqueol¨°gic de Barcelona i de les excavacions d¡¯Emp¨²ries l¡¯any 1942, recordava als presoners que treballaven a les ru?nes de l¡¯antiga ciutat grega que amb els seus pics i pales revivien el que moria, l¡¯¨¤nima de la seva p¨¤tria, que treballaven per Espanya. Aquesta arenga marcial i patriotera ens transporta vuitanta anys enrere i rememora, entre el blau de l¡¯aigua de l¡¯Escala, el verd dels aiguamolls i el gris de l¡¯Espanya franquista de postguerra, una hist¨°ria de repressi¨® en un jaciment arqueol¨°gic. No eren soldats i patriotes desenterrant el passat, sin¨® presoners v¨ªctimes dels treballs for?ats que van nodrir els batallons 71 i 46 a Emp¨²ries entre els anys 1940 i 1942.

Deia Jules Michelet que la tasca de l¡¯historiador ¨¦s la de ser l¡¯administrador del patrimoni dels difunts, d¡¯exhumar i ressuscitar les gl¨°ries desheretades de la hist¨°ria. El mateix comprom¨ªs pot ser assumit per l¡¯arque¨°leg veient en els jaciments una estructura viva, un lloc de mem¨°ria i de desmem¨°ria que se serveix de l¡¯arqueologia per aclamar els oblidats de la hist¨°ria per a una segona vida. Francisco Gracia Alonso, catedr¨¤tic de Prehist¨°ria de la Universitat de Barcelona, ha fet del deure de donar una segona vida als difunts i a les seves creacions un imperatiu categ¨°ric, el de posar noms i cognoms a v¨ªctimes i victimaris. Avesat a l¡¯estudi de l¡¯arqueologia del conflicte i la hist¨°ria de la historiografia arqueol¨°gica, ha desenvolupat una prol¨ªfica l¨ªnia d¡¯investigaci¨® sobre les construccions i invencions identit¨¤ries a trav¨¦s dels llocs de mem¨°ria, aix¨ª com sobre les pol¨ªtiques de mem¨°ria i oblit sobre el present i el futur del passat. S¨®n m¨²ltiples els seus treballs sobre la construcci¨® del nacionalisme catal¨¤ mitjan?ant el patrimoni o sobre els usos i abusos ideol¨°gics de l¡¯arqueologia durant el franquisme.

El cas d¡¯Emp¨²ries ¨¦s certament privilegiat. Si des de Prat de la Riba es van voler vincular els or¨ªgens de Catalunya a la cultura hel¡¤lena, el discurs acad¨¨mic franquista va voler descatalanitzar la interpretaci¨® de les restes emporitanes i vincular l¡¯ess¨¨ncia d¡¯Espanya a la romanitzaci¨® i el cristianisme. Amb Pere Bosch i Gimpera a l¡¯exili mexic¨¤, Almagro Basch va assumir la direcci¨® del Museu Arqueol¨°gic de Barcelona, la c¨¤tedra de Prehist¨°ria de Bosch i Gimpera i les excavacions d¡¯Emp¨²ries. Falangista i publicista conven?ut del nou r¨¨gim, va fer servir els seus contactes a la c¨²pula militar per obtenir m¨¤ d¡¯obra de presoners, anomenats eufem¨ªsticament obrers-soldats, una iniciativa aplaudida pel mateix Josep Pla. Esclaus treballant de franc ¡ªel patiment dels quals nom¨¦s despertava compassi¨® i solidaritat entre els habitants de la zona¡ª, m¨¦s de 500 homes que serien substitu?ts l¡¯any 1943 per una vintena de soldats de lleva.

Gracia Alonso ha enfilat un relat de mem¨°ria colpidor, rigor¨®s i desideologitzat, ¨¦s a dir, cient¨ªfic. Per l¡¯Emp¨²ries de la guerra i la postguerra van passar milicians i simpatitzants del r¨¨gim, arque¨°legs de negre i roig; des de Caterina Albert i Parad¨ªs, V¨ªctor Catal¨¤, a Francisco Piqueras Cisuelo, presoner del batall¨® 46 i avi de la ministra socialista Carme Chac¨®n Piqueras, implicada a fons en la restituci¨® de la Uni¨®n Militar Democr¨¢tica. Per¨° tamb¨¦ Salvador Farr¨¦ i Llop, Josep Duran i Ll¨¤cer, Josep Llover i March, Roberto Segura Mata, Llu¨ªs Rebull i Mir¨®, Antonio Tur¨®n Tur¨®n, Benjam¨ªn Novau Petit, Jos¨¦ Esteruelas Escobedo, i molts d¡¯altres, v¨ªctimes que el professor Gracia Alonso ha ressuscitat per a una segona vida, la de la incerta gl¨°ria d¡¯un mat¨ª d¡¯abril que es va voler silenciar un dia de juliol de 1936.