¡®Carrers i altres relats¡¯, de Stephen Dixon: On dimonis eres, Dixon?

Stephen Dixon (Nova York, 1936 ¨C Towson, 2019) va ser una rara avis en el panorama literari americ¨¤, de propostes estrafol¨¤ries, seguiment de culte i admiraci¨® dels col¡¤legues. El lector ho entendr¨¤ obrint Carrers i altres relats, un llibre com probablement no n¡¯ha llegit cap, condemnat probablement a ser secret per¨° que probablement el captivar¨¤ i el far¨¤ membre etern de la l¨°gia de dixonians.

En primer lloc per la voluntat juganera de l¡¯autor. La seva manera de cridar-nos l¡¯atenci¨® sobre l¡¯artificiositat i les convencions de la literatura, sobre els pactes que s¡¯estableixen entre autor i lector per tal de convertir un grapat de s¨ªmbols sobre la p¨¤gina en fets ¡°reals¡±, recorda per moments els exercisis del grup Oulipo o els relats de Lydia Davis. Per¨° el que fa encara m¨¦s interessants les peces curtes de Stephen Dixon ¨¦s la c¨¤rrega de provocaci¨® i trasbals, i la conseg¨¹ent invitaci¨® a reflexionar sobre q¨¹estions com els l¨ªmits morals de la ficci¨®, que de tant en tant treu cap.

A ¡®Hist¨°ries de la 14¡ä, l¡¯intent de su?cidi del ve¨ª d¡¯un immoble s¡¯aborda de manera hilarant a partir dels efectes sobre la comunitat. A ¡®L¡¯intr¨²s¡¯, el narrador explica com entra a casa i es troba un home a punt de violar la seva parella a punta de ganivet. La tensi¨® es barreja amb una deriva rid¨ªcula i tanca amb un punchline propi d¡¯una com¨¨dia de situaci¨®. ¡®El rescatador¡¯ no ens estalvia la mort d¡¯una criatura que cau per accident des d¡¯un balc¨®, causant un trastorn psicol¨°gic al vianant que es trobava al costat del punt d¡¯impacte.

En la majoria de les ocasions, per¨°, el motor argumental dels contes, que de vegades parteixen d¡¯una an¨¨cdota tan prima que permetria extrapolar-los a pel¡¤l¨ªcules mudes del g¨¨nere slapstick, ¨¦s un absurd despullat de tota possibilitat de ferir sensibilitats, A ¡®El rellotge¡¯, per exemple, un home dona per error a un captaire el seu rellotge de butxaca, un objecte de gran valor sentimental, en comptes d¡¯unes monedes, incident que pren camins inesperats amb el concurs dels testimonis i de la policia, per¨° sobretot de l¡¯enginy del mateix pidolaire (impossible no veure en ell una reencarnaci¨® de Charlot o Buster Keaton).

La prosa propera, el registre col¡¤loquial, l¡¯abund¨¤ncia de di¨¤legs, el to de confid¨¨ncia dels narradors o la seva immunitat als escarafalls, el rebuig en termes generals a establir filtres estil¨ªstics que posin dist¨¤ncia o mitiguin l¡¯impacte del que s¡¯exposa, amplifiquen el nostre desconcert i singularitzen l¡¯arriscada aposta de l¡¯escriptor. Aix¨° no vol dir que no hi hagi coratge formal, perqu¨¨ Dixon fa filigranes amb els canvis de punt de vista, les cacofonies, les estructures i les repeticions amb girs incorporats. La idea que tothom veu o interpreta el que est¨¤ programat per veure i interpretar, i per tant que la realitat ¨¦s flexible i din¨¤mica, travessa l¡¯obra, i aix¨° queda especialment patent a ¡®Carrers¡¯, on un assalt violent a la via p¨²blica provoca un guirigall d¡¯opinions.

La voluntat experimental de l¡¯autor de vegades demana flirtejar amb codis diguem-ne fant¨¤stics, com a ¡®Hora de marxar¡¯, on un jueu atrafegat amb els preparatius de la seva boda no aconsegueix treure¡¯s de sobre el fantasma del seu pare correctiu (molt Woody Allen, aquest), o com al sensacional ¡®La carta¡¯, on una carta de ruptura d¡¯una relaci¨® sentimental va mutant de contingut a mesura que el seu receptor va rebregant-la, perdent-la, retrobant-la i reconstruint-la.

Carrers i altres relats?

Stephen Dixon?
Traducci¨® de Ferran R¨¤fols Gesa
La Segona Perif¨¨ria. 184 p¨¤gines. 17,90 euros