Voltaire, el m¨¦s valent

Molta gent s¡¯afigura que el primer intel¡¤lectual comprom¨¨s de la hist¨°ria va ser ?mile Zola, l¡¯autor de la carta al president de la Rep¨²blica francesa publicada a L¡¯Aurore, en qu¨¨ demanava una revisi¨® del proc¨¦s contra el militar Alfred Dreyfus, jueu, culpat per alta tra?ci¨® sense proves. Aix¨° ¨¦s un error. En realitat, sempre que hi ha hagut un home o una dona amb opinions influents sobre l¡¯opini¨® p¨²blica ¡ªde la professi¨® que sigui¡ª que hagi aixecat la veu contra una injust¨ªcia o aclarit una q¨¹esti¨® aviciada i no fonamentada, ha actuat com a intel¡¤lectual comprom¨¨s.

Actituds d¡¯aquest aire n¡¯hi ha hagut sempre, en totes les societats. Per tirar molt enrere, S¨°crates actuava d¡¯una manera semblant, perfectament homologable a la de Zola, cada vegada que anava a llocs p¨²blics i mirava de corregir les opinions infundades dels joves i dels grans. Ho va pagar amb la vida, com ¨¦s sabut, cosa que li ha passat, o quasi, a molta gent singular al llarg de la hist¨°ria. Galileu es va escapar de la foguera per molt poc, per¨° Servet, Maifreda de Pirovano o Giordano Bruno s¡¯hi van rostir: tot per tenir una opini¨® ben fundada, per¨° contr¨¤ria al dogma civil o eclesi¨¤stic.

Avui escau parlar de la gosadia de Voltaire (1694-1778), arran d¡¯un afer molt escabr¨®s, vinculat com en molts altres casos a la religi¨®. Jean Calas, protestant d¡¯amagat com tots els de Fran?a despr¨¦s de la revocaci¨® de l¡¯edicte de Nantes, era un petit comerciant que el 13 d¡¯octubre de 1761 estava sopant a casa seva, a Tolosa de Llenguadoc, amb la seva dona, dos dels seus fills i un convidat. A les postres, el fill gran es va al?ar de taula i va baixar al carrer per anar a donar un volt: aix¨° se suposava. Al cap d¡¯una hora, l¡¯altre germ¨¤ va acompanyar el convidat fins a la porta del carrer, i van trobar el cos del germ¨¤ gran estirat a terra, amb una corda nuada al coll. Tothom crida, i hi corren els ve?ns amb la teoria que Marc-Antoine s¡¯havia penjat a causa de la suposada pressi¨® de la comunitat protestant perqu¨¨ no es convert¨ªs al catolicisme: aix¨° tamb¨¦ se suposava, perqu¨¨ el noi visitava les esgl¨¦sies de la ciutat, pel que sembla, nom¨¦s amb la intenci¨® d¡¯escoltar m¨²sica, que li agradava.

La instrucci¨®, precipitada, basada en aquesta hip¨°tesi, va determinar que havia estat el pare, Calas, qui havia penjat o escanyat el fill a causa de la suposada vergonya que tenia davant la possibilitat que el noi abrac¨¦s el catolicisme. Les masses penitents van escampar la cal¨²mnia sense proves; van detenir els pares, el fill sobrevivent, el convidat i la minyona que tenien, i els van jutjar. La sent¨¨ncia va ser de pena de mort per al pare, que nom¨¦s quedaria condonada si Calas confessava el seu crim suposat. El van torturar a la roda ¡ªtrencaven els ossos dels sentenciats, o els desmembraven, i els flagel¡¤laven¡ª, el van conduir a la foguera amb l¡¯esperan?a que Calas confess¨¦s i abjur¨¦s del protestantisme, per¨° l¡¯home no ho va fer: era protestant i li semblava que tenia el mateix dret que els cat¨°lics a professar la seva religi¨®. El van cremar de viu en viu el 9 de mar? de 1762.

Tot el proc¨¦s va durar uns quants mesos, i mig Europa n¡¯estava assabentada, com ara ens interessem per qualsevol assassinat si ha anat acompanyat d¡¯una mica de trucul¨¨ncia: pura morbositat, molt rendible. De primer, a Voltaire li va semblar que no calia intervenir; potser no tenia prou dades sobre com havia anat la cosa.

Finalment, ennovat per amics de Tolosa del que havia passat, i quan Calas ja havia mort, va decidir que s¡¯hi ficava. Ho va fer amb gran determinaci¨®, com ja havia fet abans i faria despr¨¦s en casos similars. Rousseau va ser informat de tot plegat, per¨° va dir que tenia feina, i va callar: tamb¨¦ enviaria els seus fills a l¡¯hospici perqu¨¨ li feien nosa. Llavors Voltaire va escriure un dels seus opuscles m¨¦s divulgats, publicat el 1763, Trait¨¦ sur la tol¨¦rance, un al¡¤legat molt sever contra la manca de pietat dels cat¨°lics en aquesta i en altres ocasions ¡ªla Inquisici¨® ja tenia dos segles d¡¯hist¨°ria i de fogueres al darrere¡ª, i, en general, contra la manca de toler¨¤ncia dels defensors d¡¯una o altra fe.

El llibret va fer tant de soroll a Fran?a, que el rei es va sentir obligat a perdonar els altres imputats: la mare, el germ¨¤, el convidat i la minyona. Fins i tot va manar que els lliuressin una renda vital¨ªcia o se¡¯ls va buscar una feina honorable.

Ara vegeu, lectors: aquesta ¨¦s la noble actitud d¡¯un intel¡¤lectual comprom¨¨s: anar fins al final en un afer que li hauria pogut valer, a Voltaire, tornar a visitar la Bastilla, on ja havia estat empresonat diverses vegades. Va ser valent, i el seu tractat, que es troba a totes les llibreries solvents del pa¨ªs, sempre ser¨¤ el testimoni de la voluntat de fer prevaler la just¨ªcia per damunt de la superstici¨® i del fanatisme. Com que Fran?a va fer despr¨¦s una revoluci¨® amb el lema ¡°Unitat, Igualtat, Fraternitat¡±, Voltaire continua sent un dels homes de lletres m¨¦s respectats a casa seva. Al m¨®n encara hi ha intel¡¤lectuals, per¨° ning¨² no els fa cas ni sembla que els necessitin.