Enlluernaments i atzagaiades

Som uns ionquis de la intensitat i de la immediatesa. Sempre ho hem sigut, per¨° ara estem fora de control. Segurament aquesta ¨¤nsia d¡¯intensitat t¨¦ massa a veure amb la manera com vivim: sempre corrent, amb la sensaci¨® de no arribar a tot, de no tenir temps per a res; la solitud i la frustraci¨® de les nostres no vides. Per compensar-ho necessitem catarsis per la vena, ¨¦s a dir, sublimar l¡¯energia destructiva que tenim a dins i convertir-la en una cosa menys perillosa, m¨¦s manejable i apta per a la vida en societat. Els entesos es barallen per acotar el significat del terme. Purificaci¨®, diuen uns. Purgaci¨®, diuen els altres. Ve a ser el mateix.

De la mateixa manera que hem de purgar els radiadors (treure l¡¯aire del circuit) perqu¨¨ la calefacci¨® no grinyoli tot el dia i perqu¨¨ sigui m¨¦s eficient, tamb¨¦ les nostres ¨¤nimes estressades exigeixen que les purguem, que obrim la v¨¤lvula per descomprimir-nos i poder funcionar. El problema ¨¦s que ens hem tornat impurgables, perqu¨¨ el circuit est¨¤ massa avariat i no tenim eines ni coneixements per canviar tot el nostre sistema i instal¡¤lar-nos-en un de nou.

Si abans card¨¤vem o ens masturb¨¤vem per rebaixar la tensi¨®, ara ens fem una passadeta de Satisfyer, que proporciona orgasmes ben pulcres en un minutet. Si abans ens alleuj¨¤vem gaudint d¡¯un bon ¨¤pat, ara tenim el glutamat monos¨°dic que crea la falsa sensaci¨® de gratificaci¨® immediata i potencia els sabors de manera addictiva. Si abans mir¨¤vem una pel¡¤li o una s¨¨rie, ara necessitem atordir-nos fent maratons; i no nom¨¦s aix¨°, sin¨® que el model narratiu de moltes produccions (sobretot americanes) ¨¦s sempre el mateix: la ci¨¨ncia de l¡¯story-telling ¨¦s el glutamat de la ficci¨®, ens dona la corba emocional que necessitem en el moment que ho necessitem, perqu¨¨ ens tenen estudiad¨ªssims. Si abans lleg¨ªem la cr¨°nica de successos, ara les xarxes alimenten la nostra necessitat de veure viol¨¨ncia, desprop¨°sits i horror per sentir que l¡¯horror que tenim a dins ¨¦s una min¨²cia al costat d¡¯all¨°. Per¨° resulta que les dosis que necessitem per anestesiar-nos s¨®n cada vegada m¨¦s elevades. I el resultat, m¨¦s pobre. S¨ª, tenim un orgasme, ens enganxem als Cheetos, ens emocionem amb les pel¡¤lis, per¨° s¨®n uns plaers succedanis, els falta genu?tat i intensitat. S¨®n un premi de consolaci¨®. I aix¨°, en el fons, encara ens frustra m¨¦s i ens torna m¨¦s ansiosos.

Aix¨° tamb¨¦ passa en el m¨®n literari i intel¡¤lectual. Necessitem emocions fortes perqu¨¨ ho trobem tot ins¨ªpid. Posem-hi glutamat a la cultura. Aviam qui la diu m¨¦s grossa, qui ensenya m¨¦s el cony, qui ¨¦s el ressentit m¨¦s gran, qui es guanya m¨¦s enemics, qui ¨¦s m¨¦s bel¡¤ligerant. Adorem els trastocats perqu¨¨ no estem tan lluny dels romans que gaudien dels espectacles de gladiadors. La lucidesa no val res en aquest m¨®n. Tampoc la sensibilitat. Nom¨¦s volem enlluernament i boutades. I mira que ens ho adverteixen des de ben petits: no miris el sol que et pot deixar cec. Cec i insensible.