Ionquis de pantalles

Sobre l¡¯addicci¨® a les pantalles se n¡¯ha parlat molt, per¨° potser cal un crit insistent o un mantra de hippy. Cal repetir que les pantalles a vegades s¨®n ¨²tils, per¨° que s¨®n un perill perqu¨¨ comporten la possibilitat de fer mal i patir-ne.

Cal fer el que sigui perqu¨¨ les seves conseq¨¹¨¨ncies deixin de ser tan reals, tan terribles. Cal fer el que sigui per salvar els m¨¦s petits. Gent que en sap, mestres i metges, cient¨ªfics d¡¯arreu, alerten del risc de l¡¯exc¨¦s de pantalla. Basta buscar informaci¨® sobre qu¨¨ passa a les plantes de psiquiatria, que estan plenes de persones malaltes (sobretot adolescents): el mono que els fa l¡¯abs¨¨ncia de m¨°bil s¡¯assembla bastant al de qualsevol altra droga. Basta escoltar qu¨¨ diuen els professionals de l¡¯educaci¨® sobre la caiguda en picat de la capacitat de concentraci¨® dels infants.

Jo, d¡¯aix¨°, no en s¨¦, per¨° com que em preocupa, i molt, voldria fer alguns apunts que s¨®n, m¨¦s aviat, moments en qu¨¨ he topat amb el monstre i experi¨¨ncies de vida.

El primer: passo per davant d¡¯una escola, escolto la can?¨® que canten unes criatures i la busco a internet. El videoclip ¨¦s una escena d¡¯una pres¨® amb homes ballant una dansa sexual i una cel¡¤la amb un home i una dona quasi follant. Ni les escenes homosexuals ni l¡¯heterosexual no representen cap problema ni un, ja ho s¨¦. El que m¡¯impressiona ¨¦s que aquestes criatures ja hagin vist aix¨°. S¡¯ha de parlar de sexualitat amb els petits, i tant, per¨° em fa por que la sexualitat parteixi d¡¯aqu¨ª: si els nens ja han posat imatges a aquest nivell de sofisticaci¨® sexual, ja em dir¨¤s quina gr¨¤cia tindran les seves primeres relacions amoroses, senzilles, innocents, avorrides, precioses, tristes, el que sigui, per¨° aquelles, aix¨° s¨ª, en qu¨¨ cal esfor?ar-s¡¯hi, en qu¨¨ cal deixar anar la imaginaci¨® perqu¨¨ s¡¯encarni el desig amb la pell (i no amb un mandat comercial).

Em fa por que la sexualitat parteixi d¡¯aqu¨ª, que els nens ja hagin vist imatges al nivell de sofisticaci¨® dels videoclips

El segon apunt no afecta cap dels infants d¡¯aquest m¨®n a qui tots ens devem, sin¨® a mi. En l¡¯¨¨poca m¨¦s terrible de la meva vida, en el pitjor moment de salut, no hi havia cosa que m¡¯angoix¨¦s m¨¦s que un WhatsApp o una trucada. Lluny de ser un mitj¨¤ per comunicar-se amb amics i estimats, el m¨°bil es va convertir en una amena?a, en una infiltraci¨®, en un artefacte que ocupava una solitud que jo no havia triat, per¨° que havia de viure.

La darrera cosa que volia dir no m¡¯afecta a mi ni afecta els petits, sin¨® els altres. A banda de la nota evident (a trav¨¦s de les pantalles i de les xarxes socials les persones ens infligim una viol¨¨ncia fond¨ªssima i suportem una tensi¨® fora mida), que els m¨°bils han tocat de ple la condici¨® humana tamb¨¦ ¨¦s bastant clar. Si, amb Martin Buber, la relaci¨® jo-tu ¨¦s la caracter¨ªstica fonamental del subjecte, amb els m¨°bils aquesta caracter¨ªstica ha estat transformada.

El cas, i per situar-me en una experi¨¨ncia concreta, ¨¦s que escric aquestes l¨ªnies amb el m¨°bil arreglant-se al pakistan¨¨s. Escric, per tant, sense poder comunicar-me de seguida amb els meus. Aix¨°, que potser no ¨¦s tan greu, m¡¯ha atabalat: m¡¯escriuran o em trucaran, no respondr¨¦ i patiran. Soluci¨®: mail al pare del meu fill, mail als meus pares, mail a una amiga, mail a l¡¯enamorat. Avisant-los. Informant-los de no se sap qu¨¨ exactament ¡ªcom si una servidora fos el centre del m¨®n.

?s fort¨ªssim, si ho penses: tota la hist¨°ria humana sense la paraula immediata del m¨°bil i amb un no res hem dinamitat la paci¨¨ncia i l¡¯espera, la fantasia feli? de no saber qu¨¨ fan els que estimes i l¡¯emoci¨® de pensar que un dia, per sorpresa i de cop, potser apareixeran rere un arbre, havent apr¨¨s a fer foc o ca?ant algun c¨¦rvol.

El m¨°bil ens impedeix de pensar, i pensar ¡ªqui ho diu ¨¦s Fina Birul¨¦s a prop¨°sit de Hannah Arendt: el m¨®n en joc (Arc¨¤dia, 2013)¡ª ¨¦s ?aturar-se all¨¤ on tenim la temptaci¨® de precipitar-nos?. I Birul¨¦s, com els bons fil¨°sofs, no tenen por de donar algun consell: ¡°Una manera d¡¯aturar-se ¨¦s deixar una estona el m¨°bil [...] El pensar i l¡¯escriure tenen a veure amb un altre temps: postergat, ajornat [...] Vivim a una velocitat patol¨°gica¡±.