Els treballs i els dies

Gregorio Luri escrivia un reportatge al voltant del naufragi de la comprensi¨® lectoescriptora. Les xifres del PIRLS es poden traduir en una medio?critat satisfeta, en alumnes que llegeixen i escriuen fluix i que, per tant, veuen debilitat el seu coneixement i la possibilitat de revertir-ho. Parlem d¡¯alumnes, per¨° tamb¨¦ de mestres, i parlem de casa. La mediocritat s¡¯est¨¦n en tot l¡¯¨¤mbit educatiu i l¡¯escola n¡¯¨¦s la trinxera: ¡°A qui pot interessar una mediocritat equitativa? No ¨¦s preferible una dispersi¨® de l¡¯equitat al voltant de Xostak¨®vitx que no pas la concentraci¨® al voltant de Georgie Dann?¡±.

El seg¨¹ent que fa el lector ¨¦s fer una cerca: Qui carai ¨¦s Xostak¨®vitx? El ChatGPT ¡ªl¡¯avi de Terminator¡ª diu que el nom complet amb patron¨ªmic ¨¦s Dmitri Dm¨ªtrievitx Xostak¨®vitx, un compositor i pianista rus del per¨ªo?de sovi¨¨tic. El lector com¨² es queda tranquil perqu¨¨ sap que ¨¦s un enze zero meloman¨ªac i que ignorar aquesta dada sobre el m¨®n no empobrir¨¤ les seves capacitats per enfrontar-s¡¯hi. Es perdona, ent¨¦n que aquest desconeixement no li impedir¨¤ continuar aprenent a trav¨¦s de les dades que s¨ª que li interessen. Dmitri Dm¨ªtrievitx Xostak¨®vitx. Troba curi¨®s, aix¨° dels patron¨ªmics. Ho investiga, despr¨¦s reflexio?na sobre el tipus de societat que usa patron¨ªmics. Dies m¨¦s tard, llegeix sobre els nostres cognoms i com el pare tamb¨¦ hi ¨¦s present: Mart¨ªnez, Ortiz, Mu?oz. Gr¨¤cies, Xostak¨®vitx.

D¡¯altra banda, el preocupa m¨¦s haver de preguntar qui ¨¦s Georgie Dann. Sortir de la corba de la mediocritat per la porta de darrere: la corba que ha tra?at alg¨² d¡¯una generaci¨® anterior, un que troba que tothom hauria de saber qui ¨¦s Georgie Dann, per¨° no Xostak¨®vitx. El jove premillenial ¡ª¨¦s una hip¨°tesi liter¨¤ria basada en l¡¯optimisme metaf¨ªsic¡ª llegeix el reportatge en q¨¹esti¨®. No sap qui ¨¦s ¡°el de La barbacoa¡±. B¨¤sicament perqu¨¨ encara no n¡¯han fet un feat, la manera com s¡¯accedeix a ¨¨xits remots bastant obvia?bles. Tampoc sap que Georgie Dann se sol fer servir per exemplaritzar el kitsch simp¨¤tic. El context.

Si posem que Georgie Dann ¨¦s la frontera, m¨¦s enll¨¤ hi trobem el desert involutiu que, una de dues: o el travessem vius i ens convertim en simis, o el transitem transformant-nos en la majoria que no veu rellevants els perills de la mediocritat. Els que diuen que val m¨¦s una imatge que mil paraules. Els que no llegeixen ni b¨¦ ni malament perqu¨¨ no llegeixen res. L¡¯avi de Terminator els fa els treballs (i els dies), els esfor?os intel¡¤lectuals que ja no estan disposats a fer perqu¨¨ els han externalitzat. Les guspires que no s¡¯encenen quan, amagat enmig d¡¯una lectura, trobem el t¨ªtol d¡¯un poema d¡¯Hes¨ªode. Detectar-lo. Buscar-lo. Aprendre¡¯n. Establir connexions amb el context i el contingut del text on l¡¯han trobat. Val m¨¦s una imatge, s¨ª. L¡¯avi de Terminator els la pot concretar. I tots serem dissenyadors gr¨¤fics a un pas de comunicar-nos mitjan?at bells impulsos el¨¨ctrics. N¡¯escrivim una distopia que no llegir¨¤ ning¨²?