Vicenta Ndongo: ¡°La Colometa ¨¦s un personatge universal i dispara al subconscient de tothom¡±

Vicenta Ndongo (Barcelona, 55 anys i 4 dies) est¨¤ asseguda en una butaca de la llibreria Byron, capficada llegint unes fotoc¨°pies. Parlen de la Colometa, el personatge que la t¨¦ abstreta i al qual donar¨¤ vida el 13 i el 16 de juliol, a l¡¯amfiteatre Grec de Barcelona, en una versi¨® de La pla?a del Diamant que ha aixecat Carlota Subir¨®s i on 10 actrius m¨¦s donen veu (i paraula, i sentiment, i penes, i alegries...) a la Nat¨¤lia, la protagonista creada per Merc¨¨ Rodoreda. Tot en la vida de la Vicenta, en els darrers nou mesos, la porta a la Colometa. I n¡¯est¨¤ encantada!

Pregunta. Onze Colometes en escena... Com ¨¦s l¡¯obra?

Resposta. Molt xula. El text ¨¦s tot Rodoreda. S¡¯ha fet molt, la Colometa, per¨° la lectura que en fa la Carlota ¨¦s diferent; ve a ser una resson¨¤ncia d¡¯unes veus del passat que avui ens travessa a totes i a tots, perqu¨¨ aquesta hist¨°ria ¨¦s universal. Som 11 Nat¨¤lies, com si la Colometa estigu¨¦s dins de moltes dones.

P. I ja us enteneu, totes aquestes Colometes?

R. Som de perfils i d¡¯edats diferents, perqu¨¨ entre totes, fem la vida del personatge. [Clara Aguilar, Lurdes Barba, M¨¤rcia Cister¨®, Montse Esteve, Paula Jornet, Neus P¨¤mies, Anna P¨¦rez Moya, Alba Pujol, Vanessa Segura i Yolanda Sey s¨®n les altres actrius.] Ballem, flu?m per uns textos que tenen sentit per a cadascuna de nosaltres. Som com una veu en off que va modulant la seva vida. Jo no tinc la mateixa manera de pensar ni de parlar ara que fa 30 anys.

P. Com ¨¦s, la Colometa?

R. ?s una dona que dispara al subconscient de tothom. Jo li dic el despertar de la primavera: era innoc¨¨ncia pura. I tot aix¨° en un barri, en una pla?a, que tots reconeixem. ?s un personatge molt nostre, per¨° alhora universal, per aix¨° tu, jo ma mare... tothom s¡¯hi pot recon¨¨ixer.

Dono les gr¨¤cies a totes les Colometes que m¡¯han acompanyat a la vida: a la Pilar Bardem... a totes! Elles em van empoderar

P. Com ¨¦s l¡¯escenografia?

R. Per a Merc¨¨ Rodoreda els objectes tenien molt valor a la novel¡¤la. Aix¨ª doncs, a l¡¯escenari, primer de tot, nom¨¦s hi ha totes aquestes coses que tenen un significat en la vida de la Colometa: una balan?a, un embut, una caracola, un piano, un llit, uns llen?ols... No hi s¨®n perqu¨¨ s¨ª. Ella els anir¨¤ utilitzant en algun moment. Despr¨¦s entra en escena la Clara, qui fa la m¨²sica en viu, i, a poc a poc, apareixem les altres. Quedem enva?des pels objectes. I, pr¨¤ctiacment no sortim de l¡¯escenari en les dues hores que dura l¡¯obra.

P. Parlem d¡¯una obra de teatre molt personal...

R. Aix¨° ¨¦s teatre. Qui vulgui un entreteniment nom¨¦s per riure... doncs no. Per¨° qui busqui viure una experi¨¨ncia personal, la trobar¨¤. Per a mi ¨¦s com una instal¡¤laci¨®, la immersi¨® en la hist¨°ria. ?s viatjar amb la paraula, que et transporta a llocs que et faran ressonar parts de la teva hist¨°ria, de la hist¨°ria catalana, que ¨¦s, insisteixo, universal: una guerra ho ¨¦s aqu¨ª i a tot arreu!

P. Encara no s¡¯ha passat full de la Guerra Civil que descriu la Rodoreda? Almenys aix¨° sembla...

R. I ara, amb Vox, ni t¡¯ho vull explicar! Flipo. Amb el tema LGTBI, amb la mem¨°ria hist¨°rica, amb l¡¯embar¨¤s... Coses que hem lluitat tant de temps! De deb¨° estem en aquest punt? Les lluites per a qu¨¨ serveixen?

P. Vol dir que no hem evolucionat?

R. Hem evolucionat molt! Perqu¨¨ no nom¨¦s parlem, sin¨® que s¡¯han fet lleis. Hi ha hagut un canvi generacional molt gran, sobretot per a la dona. Hem avan?at, potser molt a poc a poc (fa plorar!) per¨° jo sento que com a dona no s¨®c com ma mare: jo puc parlar amb la meva mare de coses que ella no va parlar amb la seva. La Rodoreda ha escrit aix¨° i era molt conscient del que estava fent.

P. A alg¨² li sobta una Colometa negra.

R. He detectat molt de prejudici, amb aix¨°... Jo em reconec amb dones i nenes de tots els pa?sos del m¨®n... Vull dir que no hi ha cap reivindicaci¨® de res. Ning¨² es planteja com ¨¦s un altre pel to del color. No he de demostrar res a ning¨².

P. Fa temps, potser s¨ª...

R. I tant! Als principis de la meva carrera els papers eren els que eren, si no, no treballava.

P. En la feina d¡¯actriu arriba mai una seguretat?

P. No.

P. Ha pogut dir que no a alg¨² paper?

R. S¨ª. Per¨° no perqu¨¨ tingu¨¦s seguretat. Jo vaig dir no a Amar en tiempos revueltos, per exemple, perqu¨¨ em van donar un paper que no m¡¯agradava perqu¨¨ no tenia cap mena de conflicte, no tenia recorregut: l¡¯¨²nic pes d¡¯aquest personatge era que netejava en un despatx, i, amb tot el carinyo i respecte (la meva mare ha netejat cases...), vaig dir mai m¨¦s. Hi ha un problema social, estructural, patriarcal... i jo soc ja heterodissident! [Riu.]

Ning¨² es planteja com ¨¦s un altre pel to del color. No he de demostrar res a ning¨²

P. Porta ja molts anys de carrera, des dels primers noranta...

R. Uh...! Ni me¡¯n recordo! Vaig entrar a l¡¯Institut del Teatre. Vaig passar pel Calixto [Bieito], pel Mario Gas... i pel Flotats! Jo vaig estar a la primera obra del TNC (era la Tallers), ?ngels a Am¨¨rica (amb la S¨ªlvia Munt, el Ramon Madaula, el Francesc Orella... amb tots!) el 1996. Vaig volar a Madrid i all¨¤ vaig fer la s¨¨rie Hermanas, que va ser clau per a mi. Amb Pilar Bardem, ?ngela Molina, Anabel Alonso, Chus Lampreave... eren... uf! Unes revolution! Jo no me n¡¯adonava, llavors, per¨° elles em van empoderar.

P. Per¨° el punt d¡¯inflexi¨® en la teva carrera va ser Airbag...

R. S¨ª, Airbag va ser, adem¨¦s, tot una bogeria, com la pel¡¤li! Sortia de l¡¯experi¨¨ncia amb la Bardem i les altres, que eren unes cracks...! I jo, despr¨¦s de tot, era la nena. M¡¯havien ensenyat les veteranes, me n¡¯adono ara. Des d¡¯aquella experi¨¨ncia, sempre he anat d¡¯igual a igual. Tot m¡¯ho he fet soleta. Dono les gr¨¤cies a totes les Colometes que m¡¯han acompanyat a la vida: a la Pilar Bardem... a totes! Tamb¨¦ em van trucar per fer de mama chicho i vaig dir moltes vegades que no. I a Catalunya tenia el Cesc Gay, l¡¯?lex Brendem¨¹hl... companys i amics, i podia dir que no a Madrid: eren el comod¨ª de Barcelona, tornava aqu¨ª per refugiar-me, d¡¯alguna manera, a la meva pla?a del Diamant.

P. Ha fet de tot: cinema, teatre, s¨¨ries, programes d¡¯entreteniment... Amb qu¨¨ es queda?

R. Doncs ho he agafat tot i n¡¯he fet un c¨°ctel. He fet una resid¨¨ncia a l¡¯Academia de Cine i, amb el Diego Saban¨¦s, hem escrit una s¨¨rie, Mediadores, que va sobre els nous models de fam¨ªlia i l¡¯encreuament d¡¯or¨ªgens culturals. L¡¯exposem a trav¨¦s d¡¯un psic¨°leg i una advocada, que s¨®n mediadors, aquesta figura tan bonica per entendre els conflictes de fam¨ªlies que s¨®n reals per¨° que no s¡¯ajusten a cap marc legal: dones soles, m¨¦s d¡¯una parella, nom¨¦s una persona...