Barques de mem¨°ria i de fusta

Entrar a can Joan Tajadura ¨¦s un viatge en el temps. Aquest pescador de la mem¨°ria ha dedicat tota una vida a recuperar, de manera integral, la hist¨°ria de Cadaqu¨¦s i els seus entorns. Em rep i em du al seu taller: hi elabora r¨¨pliques de vaixells, maquetes de construccions de pedra seca, de cases, d¡¯olivars. Al pis de baix hi regnen les vitrines, atape?des amb una profusi¨® d¡¯objectes: heter¨°clits exemplars marins, conjunts d¡¯eines i artefactes d¡¯oficis de mar i de camp que testimonien l¡¯evoluci¨® de cada mester, i tantes rareses i peces ¨²niques que s¡¯ha dedicat a restaurar. Als armaris hi desa centenars d¡¯arxivadors amb la hist¨°ria, manuscrita, de ¡°tot el que ha passat a cada rac¨®, des de J¨°ncols a Portal¨®, per terra, mar i aire¡±: la hist¨°ria del cap de Creus, la dels oficis cadaquesencs; les guerres que han assetjat el poble des del 1223, la mem¨°ria de cada carrer des del 1337, la de tots els mestres d¡¯aixa, la de la L¨ªdia de Cadaqu¨¦s; hi t¨¦, registrats, tots els aiguats, els naufragis, els temporals de mar, els avions estavellats a la rodalia... Tot aix¨°, minuciosament documentat, amb fotografies, pl¨¤nols, cartes i objectes.

Als 14 anys, en Joan havia llegit quasi tota l¡¯enciclop¨¨dia Espasa. En el seu cas, la curiositat vora? s¡¯ha conjugat amb una mem¨°ria prodigiosa. A casa seva no hi havia c¨¨ntims per estudiar, i ha hagut de treballar tota la vida (de fuster, de conductor, d¡¯escombriaire, agutzil, jardiner...). Aix¨° no fou, per¨°, ra¨® per descoratjar l¡¯impuls d¡¯aquest personatge l¨²cid i inquiet que, autodidacte, ha dedicat cada minut del seu temps lliure a investigar als arxius, a fer treball de camp, a conversar, a observar i, sobretot, a estimar el seu entorn.

En Joan dorm poc (¡°el meu cap no para¡±), s¡¯aixeca a les cinc, neteja i treu la pols dels objectes de la col¡¤lecci¨®, fa maquetes i investiga el tema de torn que el porta de cap. Com que no sap fer anar un ordinador, escriu a m¨¤: ¡°Una quan soc a l¡¯arxiu, la segona quan arribo a casa; l¡¯¨²ltima, amb lletra m¨¦s maca i tinta l¨ªquida, ¨¦s la que va a l¡¯arxivador¡±.

¡°Qu¨¨ passar¨¤ amb tot aix¨°?¡±, es demana. Malgrat la insist¨¨ncia a diferents administracions i a l¡¯ajuntament de Cadaqu¨¦s, ning¨² no sembla interessar-se en aquest llegat. A despit de la indifer¨¨ncia institucional, la generositat d¡¯en Joan, el seu comprom¨ªs amb el poble, s¨®n indefallents: ¡°Les portes de casa s¨®n obertes. Quan alg¨² ve a consultar-me, no demano mai res. Atenc la gent perqu¨¨ en gaudeixo. I quan alg¨² deixa la voluntat, la dono al casal de la gent gran¡±.

En Joan tamb¨¦ dedica algunes tardes a donar un cop de m¨¤ a en Quico des Puig, mestre d¡¯aixa. Quan m¡¯hi arribo, me¡¯ls trobo doblegant una pe?a calenta de fusta per a la Carmen, un llagut mallorqu¨ª. En Quico, que ja t¨¦ els 65, preveu plegar quan enllesteixi aquesta barca. Va aprendre l¡¯ofici a Anglaterra durant set anys, i va tornar al poble per obrir el taller, que gestiona sol. El disseny, els pl¨¤nols, les maquetes, i la construcci¨®.

?s un fet que els ports es despoblen de barques de fusta. Si b¨¦ s¨®n les que naveguen millor, s¨®n cares de mantenir. En Quico ho desmenteix: les seves s¨®n naus d¡¯una qualitat excepcional, i de llarga vida; treballa amb els millors materials, i pinta a consci¨¨ncia, amb pintures de dos components que inhibeixen la humitat i el deteriorament.

Aquest art mil¡¤lenari i fascinant, per¨°, perilla: a Catalunya queden 20 mestres d¡¯aixa, a tot estirar: ¡°No soc pessimista, per¨° penso que l¡¯art es perd. La gent jove no t¨¦ ni prou poder adquisitiu ni prou incentius per embarcar-se en aquest ofici. Si compt¨¦ssim amb suport institucional, ni es perdria l¡¯ofici ni es perdrien tantes barques¡±. En Quico explica que els mestres d¡¯aixa paguen el tipus d¡¯asseguran?a m¨¦s alt del mercat, i no se¡¯ls cedeixen espais p¨²blics a preus prou assequibles. Si b¨¦ al Pa¨ªs Basc les institucions han sabut redre?ar el problema, a la costa mediterr¨¤nia se segueix sense vetllar per garantir-ne la continu?tat. La gran despesa que suposa tenir un espai propi fa que els preus per hora siguin accessibles a pocs clients. En Quico treballa a pressupost tancat, i hi dedica, per vocaci¨®, moltes hores.

Per fortuna, el mestre ha trobat relleu en l¡¯Ahmet, que fa 30 anys que apr¨¨n l¡¯ofici i treballa amb ell. Ara que es retira, troba que ¨¦s hora d¡¯organitzar un gremi de mestres d¡¯aixa als pa?sos catalans que agrupi els vint de Catalunya, els tres mallorquins i els tres valencians. Fa trenta anys, va recuperar i reformar el Sant Isidre, un veler hist¨°ric dels anys vint que avui corona la badia de Cadaqu¨¦s. Ha constru?t i reparat desenes de naus; no en t¨¦ cap de pr¨°pia, per¨° molts clients li diuen: ¡°Aquesta barca ¨¦s filla teva, navega-hi quan vulguis!¡±.