Irene Sol¨¤, Guilleries i Montseny: la bellesa en la por

A un cop de roc de Sant Segimon, i esguardant una de les cares del mass¨ªs del Montseny, s¡¯enfila petita per¨° imponent l¡¯ermita de Sant Miquel de Barretons. All¨¤ es planta la llavor de la nissaga d¡¯Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (Anagrama, 2023): la Joana ©¤orgullosa matriarca©¤, la Margarida, la Blanca, l¡¯?ngela, la Bernadeta, la Dol?a, la Marta i l¡¯Alexandra; a m¨¦s de l¡¯Esperan?a i, sobretot, l¡¯Elisabet, destinada a perviure a l¡¯ombra de la fam¨ªlia Clavell. Avan?ar per la geografia de la novel¡¤la ¨¦s trepitjar avui un territori nuclear de la literatura catalana.

Amb les campanes de casori trepitjant-los els talons, la Joana i en Bernad¨ª Clavell fugen de l¡¯ermita on s¡¯han casat, confiant deixar enrere les coses fosques que s¡¯amaguen a la muntanya. I aix¨ª, sense saber-ho, escapolint-se de l¡¯abisme mortal ©¤i premonitori©¤ damunt del qual s¡¯eleva Sant Miquel de Barretons, els fundadors de l¡¯estirp s¡¯embranquen en una cursa que els posa l¡¯estimball de la bosc¨²ria a la cara. S¡¯instal¡¤len en un mas imaginari que porta per bandera el nom del llinatge dels Clavell, al cor de les Guilleries.

Irene Sol¨¤, amb la sensibilitat de qui estima el territori perqu¨¨ l¡¯ha recorregut fil per randa, i perqu¨¨ el sap assumible nom¨¦s a partir del mite, la llegenda i la capa m¨¦s emotiva que es mant¨¦ en qualsevol de les l¨ªnies topogr¨¤fiques que desgrana, va trenant el mas a prop de Sant Hilari. La geografia de la novel¡¤la ©¤les Guilleries i el Montseny©¤ s¡¯empelta d¡¯una tradici¨® consolidada, lloc d¡¯encontre de les muses de Verdaguer o Carner, Espriu, Manent i Guerau de Liost. ?s aix¨ª fins al punt que s¡¯estan promovent agermanaments literaris o rutes que volen aproximar a la poblaci¨® el devessall de versos erigits en honor a aquestes contrades. I ara, Sol¨¤ al Mas Clavell: receptacle de tots els mals del m¨®n ©¤fins al punt que el dimoni, vulnerable, s¡¯hi passeja com si fos casa seva©¤ per¨° tamb¨¦ de tota la possibilitat de trobar llum.

Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres ¨¦s una hist¨°ria de dualitats, del joc constant ©¤fins i tot convertit, a batzegades, en una lluita f¨¨rria o en un ball excels©¤ que hi ha entre el blanc i el negre, entre la llum i la foscor, entre l¡¯escatologia i la bellesa, entre la vida i la mort; al cap i a la fi, entre la pres¨® i el refugi. Qui ha decidit que no poden formar part d¡¯una mateixa cosa?

La mort de la Bernadeta ©¤l¡¯excusa que serveix com a espina dorsal de la novel¡¤la©¤ ¨¦s motiu de festa en una nissaga iniciada pel rebuig de la soledat, per¨° que ha quedat arrelada a l¡¯obaga muntanyenca, que per moments sembla haver-se convertit en l¡¯¨²nica companyia real i perdurable. L¡¯autora acinglera la hist¨°ria familiar en un immens oce¨¤ de verdor: el cont¨ªnuum format pel Montseny i les Guilleries. Aix¨ª, nadant en la infinitud de l¡¯imaginari de llegendes i mites ©¤defugint la modernitat vertiginosa que ho accelera tot©¤, Sol¨¤ s¡¯atura per fer caminar el lector per una muntanya on encara ressonen ecos d¡¯un passat que lluita per sobreviure ©¤des del ress¨° de la hist¨°ria dels bandolers Serrallonga i Miquel Paracolls, passant per un ¨ªntim homenatge a les dones penjades, titllades de bruixes, que batega al llarg de tota la novel¡¤la©¤ i per escalar les capes que semblen amagar que la muntanya ¨¦s vida i tamb¨¦ es pot convertir en mort.

Amb la cautela pr¨°pia de qui es coneix el mass¨ªs de tal manera que el sap inabastable, Sol¨¤ parla d¡¯una muntanya que mira des de l¡¯horitzontalitat m¨¦s vertical possible. La domina il¡¤lus¨°riament com ella vol, conscient que no la pot controlar. Igualment, enmig de pinzellades de paisatge que en miren la part fosca, l¡¯autora no cau en la romantitzaci¨® o mitificaci¨® ni de les Guilleries ni del Montseny. Es presenta empetitida al davant de la natura, que esdev¨¦ l¡¯ancoratge identitari de les protagonistes: dones que, a priori, estaven destinades a ser com aquells arbres que cauen al bosc sense ser vistos ni escoltats, per¨° que dins de la muntanya han aconseguit trobar la veu.

El Montseny imponent ©¤deutor de l¡¯amor terrenal de l¡¯Elisabet, que l¡¯ha convertit en el seu amant inabastable©¤ i, sobretot, les Guilleries se situen sobre la capa novel¡¤lesca per ensotar un mas ©¤i amb ell, les seves hist¨°ries©¤ que, d¡¯aquesta manera, ¨¦s capa? d¡¯aconseguir ser escoltat. A partir de la resignificaci¨® d¡¯uns personatges que encara ara volten per Seva, Espinelves i Sant Hilari Sacalm, Roda de Ter, Malla ©¤la vila natal de l¡¯escriptora©¤ o Viladrau, recordant el passat incert que encobreix la muntanya, la condemna de vuit dones passa a ser la seva possibilitat de parlar.

D¡¯aquesta manera, en el que podria ser qualsevol dels masos convertits en niu de runa i d¡¯esbarzer que a dia d¡¯avui encara s¡¯embarranquen a prop de Sant Hilari, les protagonistes de la novel¡¤la, sense por, s¡¯endinsen a la part m¨¦s fosca de la muntanya: un Leviatan que esdev¨¦ pres¨® ©¤invisible a la vista humana©¤ i recer. Sol¨¤ recupera una muntanya aparentment perduda, per¨° que subsisteix niuada d¡¯hist¨°ries que superen el llindar de la temporalitat i que presenta entrella?ades pel fil conductor que ¨¦s alhora nucli de la novel¡¤la: l¡¯enclavament a una muntanya aparentment fosca per¨° que, generosa, es deixa habitar.

?s des de la sensorialitat m¨¦s primitiva que Sol¨¤ depassa la frontera entre la part natural inherentment salvatge i all¨° abastable per mitj¨¤ dels sentits i del mite. Aix¨ª, de mica en mica, el relat forja una muntanya a la mesura humana, perqu¨¨ qui hi viu s¡¯hi reconeix, i perqu¨¨ la presenta com a mutable per esdevenir all¨° que en cada moment sigui necessari: un boscatge p¨¨rfid abandonat a l¡¯obaga, o un amagatall entrampat, que ha estat concebut, inicialment, com a pres¨®.

Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres ¨¦s tota una declaraci¨® d¡¯intencions. La cel¡¤la de la pres¨® es pot convertir en trampol¨ª cap a la llibertat, la foscor muntanyosa pot amagar esqueixos de llum. Des del boc¨ª de bosc que els fa de niu, i que suposadament les allunya de tota vilesa mundanal, les habitants del Mas Clavell aconsegueixen mirar el mal a la cara. Encara ¨¦s m¨¦s important arrelar-se a una petita part de territori. La pres¨® ¨¦s ben¨¨vola fins al punt que, un cop mortes, les dones decideixen quedar-s¡¯hi. ?s voluntat pr¨°pia o s¨®n els cants de sirena del dimoni i de la muntanya? Sol¨¤ ens ha fet con¨¨ixer un mos de muntanya que, per molt temps que dugui a l¡¯esquena, segueix arrecerant, imponent, tot el que t¨¦ al davant.