Les v¨ªctimes del terrorisme, sense socors

La queixa per la desatenci¨® econ¨°mica i emocional que pateixen les v¨ªctimes del terrorisme per part de les administracions espanyoles ¨¦s prou coneguda i ha estat motiu d¡¯infinitat de reportatges i informacions. El Sense Ficci¨® que ha estrenat aquest dimarts TV3, V¨ªctimes dobles, per¨°, entra en detalls que donen una imatge terrible de la mesquinesa de les autoritats pol¨ªtiques incapaces, per exemple, d¡¯una simple trucada de consol.

El reportatge, dirigit per Xavier Baig i Jordi Rovira, recorre atemptats com el del Papus (setembre de 1997), d¡¯Hipercor (juny 1987), d¡¯Atocha (mar? de 2004) o el de la Rambla de Barcelona (agost de 2017) amb una breu refer¨¨ncia al que va patir Par¨ªs (Batacl¨¢n, novembre de 2015) on hi va haver una v¨ªctima espanyola. S¨®n episodis sagnants, trag¨¨dies humanes d¡¯enormes dimensions. El programa explica com al patiment per la p¨¨rdua de fills, germans, esposes o marits s¡¯hi afegeix un dol a perpetu?tat que les administracions no acompanyen, ni alleugereixen.

I el programa ho fa sense un narrador omniscient. Recorre a la successi¨® de testimonis on sobresurt, juntament amb la psic¨°loga Sara Bosch, la figura de Robert Manrique, ferit a l¡¯atemptat d¡¯Hipercor, i que ha dedicat la seva vida a l¡¯organitzaci¨® de l¡¯empara econ¨°mica i psicol¨°gica de les v¨ªctimes. Amb ell tamb¨¦ coneixem el m¨®n de les associacions existents, o desaparegudes, amb la finalitat de protegir les v¨ªctimes i, en determinats casos, el seu ¨²s pol¨ªtic per part de PP i Vox, particularment. Manrique va ser delegat a Catalunya de la AVT, entitat que va abandonar a la vista de la seva instrumentalitzaci¨® pol¨ªtica. El programa ens mostra Manrique, Bosch i altres col¡¤laboradors aquest 2023 abaixant la persiana de la Unitat d¡¯Atenci¨® i Valoraci¨® a Afectats per Terrorisme. La manca d¡¯ajuda de la Generalitat i el Govern espanyol els va portar al l¨ªmit de les seves possibilitats. En l¡¯acte de comiat van recordar que ¡°l¡¯omissi¨® del dret de socors ¨¦s un delicte, oi?.. Doncs aix¨° han fet amb nosaltres¡±.

El reportatge no oblida la dolorosa perip¨¨cia de Pilar Manj¨®n, que va perdre un fill universitari a Atocha. Bel¡¤ligerant amb les mentides del PP sobre l¡¯autoria de l¡¯atemptat i cr¨ªtica amb les precarietats que patien les v¨ªctimes, va presidir una ¨¨poca una associaci¨® alternativa de v¨ªctimes del 11-M. Durant vuit anys va viure amb escorta. I va ser aix¨ª no pas per temor a una acci¨® del terrorisme isl¨¤mic sin¨® per les amenaces de mort que rebia de l¡¯extrema dreta espanyola. Un documental del 2010, Un largo invierno, ja va estar dedicat a la seva lluita.

Els testimonis que intervenen a V¨ªctimes dobles detallen la dificultat burocr¨¤tica, un veritable circuit kafki¨¤, per obtenir el reconeixement legal de v¨ªctima o de les lesions psicol¨°giques que se¡¯n deriven. Dura en especial va ser la sent¨¨ncia del Suprem de 2011 que nom¨¦s reconeix com a v¨ªctimes les persones que han patit directament l¡¯atemptat. Segons aquesta sent¨¨ncia no ho s¨®n en cap cas els seus familiars. I es menciona un exemple: en l¡¯atemptat de la Rambla nom¨¦s es considera v¨ªctima qui era a la ruta de la furgoneta assassina.

Tan significatiu de V¨ªctimes dobles ¨¦s veure qui ha volgut participar-hi com qui ha declinat fer-ho (com Rajoy, Aznar i dirigents de l¡¯AVT). El documental inclou, sense necessitat, una declaraci¨® del comissari Villarejo sobre una hipot¨¨tica inhibici¨® del CNI en l¡¯atemptat de 2017 del qual podria tenir informaci¨® pr¨¨via. ?s una coneguda intoxicaci¨® que pot viure en l¡¯¨¤nima d¡¯alguna v¨ªctima, per¨° que ha estat negada m¨¦s d¡¯una vegada. Per exemple, al documental 800 metros. A V¨ªctimes dobles ho fa el periodista Jos¨¦ Yoldi.

V¨ªctimes dobles dibuixa un mapa de dolor i una grav¨ªssima incapacitat de les autoritats per amortir-ho.