Ok, Tatxo

Quan Tatxo Benet va a estar a punt de morir, no podia creure en D¨¦u, per¨° s¨ª que podia creure en l¡¯art. El periodista milionari era a la UCI amb una d¡¯aquelles covids ultravirulentes del principi i no va tenir cap epifania: conven?ut que la suma de plaers i dolors viscuts is all there is to it, estava llest per al no-res perqu¨¨ sentia que el seu c¨¤lcul personal sortia positiu. A difer¨¨ncia d¡¯una idea de m¨¦s enll¨¤, els discos, els llibres i les pel¡¤l¨ªcules s¨ª que havien contribu?t a la calma durant aquells dies foscos. ¡°L¡¯art pot ser l¡¯agent transformador d¡¯instants de patiment i dolor en moments ¨²nics que es recordaran tota la vida¡±, escriu el propietari del 5% de Mediapro a La travessia m¨¦s dif¨ªcil (Viena Editorial). Tres anys m¨¦s tard, Benet inaugura un temple per a l¡¯art al centre Barcelona.

Seria absurd fer veure que no sospitem d¡¯un museu impulsat per un gran capitalista. La intersecci¨® entre art i diners ens fascina perqu¨¨ barreja el m¨¦s sagrat amb el m¨¦s prof¨¤: patim perqu¨¨ la bellesa blanquegi capitals, els preus exorbitants ens semblen una corrupci¨® de l¡¯esperit original de les obres, i en l¡¯exhibici¨® d¡¯una col¡¤lecci¨® privada tot ens arriba amb un tuf preventiu de culture washing. No cal dir que el Museu de l¡¯Art Prohibit que acollir¨¤ la col¡¤lecci¨® Benet, formada per obres la particularitat de les quals ¨¦s haver patit alguna manera de censura, ¨¦s extremadament conscient de tot aix¨°. Per¨° els rics s¨®n rics perqu¨¨ competeixen: contra la mirada recelosa de les masses cada cop m¨¦s descontru?des i plenes de ressentiment de classe, els potentats d¡¯avui entomen el repte de reunir col¡¤leccions amb un valor social irreprotxable. Ning¨² va dir que ser ric i estimat fos f¨¤cil.

No s¡¯ha d¡¯entendre i jutjar el Museu de l¡¯Art Prohibit com un simple contenidor d¡¯obres d¡¯art, sin¨® com l¡¯obra d¡¯art de Tatxo Benet. Com sabem ja des de Marcel Duchamp, produir un efecte art¨ªstic no requereix cap destresa t¨¨cnica, i el fet de crear art ¨¦s id¨¨ntic al fet de posar uns objectes en un espai expositiu i dir que s¨®n art: tot dep¨¨n d¡¯explicar prou b¨¦ el context. Un artista que compon una instal¡¤laci¨® per denunciar la censura i un empresari acabalat que impulsa un museu per denunciar la censura estan fent una i la mateixa cosa. A m¨¦s, el Museu de l¡¯Art Prohibit es pot criticar en termes est¨¨tics cl¨¤ssics, des de la tria de l¡¯edifici (la sumptuosa i arriscadament burgesa Casa Garriga Nogu¨¦s), la ret¨°rica dels textos de sala i les publicacions (al cat¨¤leg hi escriuen llegendes com Boris Groys o Joan Fontcuberta) o la tria i disposici¨® de les obres (el director art¨ªstic del museu ¨¦s el respectad¨ªssim Carles Guerra).

La novetat de l¡¯aposta de Benet ¨¦s que subordina els criteris art¨ªstics als pol¨ªtics, i aix¨° diu alguna cosa del signe dels temps. Tradicionalment, els rics que invertien en una col¡¤lecci¨® d¡¯obres d¡¯art ho feien per lluir el seu sentit del gust, i el valor educatiu de l¡¯art es donava per descomptat. Per¨° amb els anys les revolucions pintades no s¡¯han tradu?t al m¨®n real i el prestigi social i pol¨ªtic de l¡¯art per l¡¯art ha anat perdent pistonada en favor de l¡¯activisme, fins a arribar al punt que els joves ecologistes tiren llaunes de tom¨¤quet als vangoghs. En aquest sentit, el risc de Benet ser¨¤ el mateix que corren molts artistes interessats en tem¨¤tiques socials que acostumen a ser criticats perqu¨¨ el component est¨¨tic de les seves den¨²ncies s¡¯acaba convertint en una manera de mercantilitzar-les. Quin valor tenen les imatges anticapitalistes de Banksy si la c¨°pia deliberadament mig destru?da d¡¯un dels seus grafitis es va vendre per 21,25 milions d¡¯euros? Una de les peces que clou el recorregut del Museu de l¡¯Art Prohibit ¨¦s justament un Banksy.

No s¡¯ha d¡¯entendre i jutjar el Museu de l¡¯Art Prohibit com un simple contenidor d¡¯obres d¡¯art, sin¨® com l¡¯obra d¡¯art de Tatxo Benet

I, igual que la majoria de banksys, com a obra d¡¯art pol¨ªtic el Museu de l¡¯Art Prohibit cunyadeja. El discurs sobre la censura no diu res d¡¯incorrecte, per¨° tampoc res de nou o d¡¯especialment radical. La diana es posa sobre el fet que institucions que haurien de ser lliures sucumbeixen constantment a pressions externes, com es veu en la caixa de mistos preciosa amb el lema anarquista ¡°L¡¯¨²nica esgl¨¦sia que il¡¤lumina ¨¦s la que crema¡±, del col¡¤lectiu argent¨ª feminista Mujeres P¨²blicas, i que se¡¯ns informa que va acabar retirada del progressiv¨ªssim Reina Sof¨ªa per una querella de Fundaci¨®n Espa?ola de Abogados Cristianos. El missatge m¨¦s repetit a les parets de la visita ¨¦s que la censura pot venir tant de l¡¯esquerra com de la dreta i que, per tant, la llibertat d¡¯expressi¨® de l¡¯individu ¨¦s un b¨¦ sagrat i supraideol¨°gic. El Museu de l¡¯Art Prohibit ¨¦s una defensa del liberalisme cl¨¤ssic.

El problema ¨¦s que els valors del liberalisme cl¨¤ssic no els discuteix absolutament ning¨². Encara que el debat sobre la llibertat d¡¯expressi¨® s¡¯ha tibat amb l¡¯auge de la dreta alternativa i l¡¯esquerra woke, a les societats occidentals continuem sent extremadament tolerants, i encara m¨¦s en el context de l¡¯art. El consens contra la censura ¨¦s tan fort que el relat no troba arestes per mantenir la tensi¨® narrativa, i la veritat ¨¦s que res sembla gaire greu ni gaire urgent. L¡¯efecte ¨¦s, sobretot, m¨¦s pedag¨°gic que art¨ªstic, i ¨¦s una pedagogia molt de primer d¡¯Humanitats si la comparem amb l¡¯estranyesa i la sofisticaci¨® de les bones exposicions d¡¯art pol¨ªtic, que posen en tensi¨® molts m¨¦s valors i idees. Si b¨¦ hi ha obres amb entitat i una certa capacitat de xoc individual, l¡¯embolcall moralista del Museu de l¡¯Art Prohibit els xucla l¡¯energia. Segurament no ¨¦s casual que tot plegat recordi una mica al processisme, en qu¨¨, molt m¨¦s important que afrontar q¨¹estions dif¨ªcils, es buscava que els participants sentissin el cofoisme de ser al costat correcte de la hist¨°ria.

El Museu de l¡¯Art Prohibit serveix com a testimoni de la p¨¨rdua de confian?a de la nostra ¨¨poca en l¡¯autonomia de l¡¯art respecte de la pol¨ªtica. Periodista esmolat i receptiu a aquests canvis de sensibilitat, sembla que Benet hagi pensat que una col¡¤lecci¨® convencional podria ser vista com una boutade esteta i, en canvi, una col¡¤lecci¨® que tematitza una q¨¹esti¨® pol¨ªtica ser¨¤, l¨°gicament, m¨¦s pol¨ªtica. Per¨° s¡¯ha equivocat. El poder pol¨ªtic de l¡¯art modern, que el diferencia de la religi¨® o la propaganda, ¨¦s que no proposa una jerarquia ni un serm¨®, sin¨® una comparaci¨® de formes i discursos radicalment lliure i oberta. Ir¨°nicament, els museus ens ajuden a preservar la llibertat quan resguarden un espai que es resisteix a reduir-se a un missatge pol¨ªtic.