El desamor art¨ªstic arriba a la ciutat

La tipologia de safareig que m¨¦s m¡¯interessa ¨¦s l¡¯amistat. Les amigues que s¡¯enfaden, les amigues que s¡¯envegen, que es traeixen. ?s a dir, les amigues que esdevenen enemigues.

Suposo que per aix¨°, despr¨¦s d¡¯anar a veure l¡¯obra de Nao Albet i Marcel Borr¨¤s ¡ªja han acabat temporada al TNC, per¨°, per als empanats, l¡¯any que ve estaran de gira¡ª, on exposaven sense cap mena de pudor els estira-i-arronses que els han portat a la ruptura com a parella art¨ªstica, el primer que es va comentar a la birra de despr¨¦s va ser: per¨° creieu que estan b¨¦? I, en el fons, el que vol¨ªem dir ¨¦s: creieu que encara s¡¯estimen i que igualment seran amics per sempre?

Les obsessionades amb la bell ?hooks? defensaran que la ruptura, la fi de l¡¯amor, no s¡¯ha de viure com un frac¨¤s. I no som idiotes, ¨¦s clar que som capaces d¡¯intel¡¤lectualitzar les nostres relacions, anomenar-les ¡°vincles¡± i fer veure que res no ens afecta perqu¨¨ som modernes, assertives i poliamoroses. Per¨°, en el fons, ens encantaria que l¡¯Amaia i l¡¯Aitana encara fossin amigues.

Tothom ho est¨¤ deixant, dic, i no parlo de Rauw i Rosal¨ªa. Quines ruptures m¨¦s avorrides, les de l¡¯amor: un que deixa i l¡¯altre que ¨¦s deixat per un dels quatre o cinc motius de sempre. Jo parlo de les ruptures art¨ªstiques ¡ª de teatre de n¨ªnxol, si ¨¦s que el teatre no ¨¦s sempre de n¨ªnxol¡ª que estem presenciant a Barcelona. La temporada 2023-2024 ¨¦s el moment d¡¯agafar-se un temps, reflexionar si el col¡¤lectiu t¨¦ sentit quan ens fem grans i, sobretot, famosos ¡ªo, com a m¨ªnim, famosos de n¨ªnxol.

La birra postteatre es converteix en un mon¨°leg quan decideixo presentar la meva teoria amb el rigor d¡¯una adolescent en una powerpoint night: el desamor ha arribat a la ciutat. Comencem: Nao i Marcel exposen la seva ¡ªhipot¨¨tica?¡ª ruptura al TNC, Las Huecas estrenaran De l¡¯amistat, on reflexionen sobre els seus errors i encerts sent companyia i amigues, VVAA Col¡¤lectiu presenten No baby more; s¡¯estan fent grans i ja no tenen res a dir junts? Jo mateixa i la meva parella art¨ªstica Lola Rosales comen?¨¤vem el nostre darrer espectacle ¡ªo la millor obra del m¨®n, Derecho a pataleta¡ª advertint que seria l¡¯¨²ltim que far¨ªem juntes.

El que tenen en com¨² tots aquests casos ¨¦s que ¨¦s l¡¯amistat, el que ens va portar a comen?ar la carrera en col¡¤lectiu; una amistat prou forta per renunciar a l¡¯ego, destronar l¡¯autor i crear a quatre, vuit o deu mans. Per¨° l¡¯entusias?me ¨¦s una energia finita, i la possibilitat de c¨®rrer sola ¨¦s molt temptadora: arribar¨¦ abans si no he de carregar amb tu. Perqu¨¨ s¨ª, les relacions sovint s¨®n una c¨¤rrega. Discutir i posar-se d¡¯acord fa mandra i no tenim temps. I aleshores sembla impossible continuar fent bandera del col¡¤lectiu sense sentir-se com una puta falsa.

Per¨° no seria precisament ara, que les coses ens van b¨¦, el moment de continuar construint juntes? No per romanticisme, sin¨® perqu¨¨ sempre ser¨¤ m¨¦s interessant el resultat si hem de dialogar amb alg¨² que no ens dona la ra¨®, encara que a vegades es faci feixuc i nom¨¦s desitgem que calli i fer el que ens dona la gana. Em sabr¨¤ greu perdre¡¯m els propers frankensteins esc¨¨nics perqu¨¨ no hem sigut capaces de deixar de banda l¡¯ego i ens ha pogut el deliri de l¡¯autor. En qualsevol cas, creieu que el Nao i el Marcel ho han deixat de veritat?