Michelin pel pedregar

Ahir es repartia el past¨ªs de les estrelles Michelin espanyoles i la gala va fer cap al F¨°rum de Barcelona amb tota la gran fam¨ªlia de l¡¯alta gastronomia nacional, que no deixa de ser un gueto com els molts que tenim al pa¨ªs. Hi havia nervis perqu¨¨ les males lleng¨¹es havien parlat d¡¯una sorpresa per a la gastronomia catalana. S¡¯especulava amb dues opcions: que Enigma d¡¯Albert Adri¨¤ pass¨¦s d¡¯...

Ahir es repartia el past¨ªs de les estrelles Michelin espanyoles i la gala va fer cap al F¨°rum de Barcelona amb tota la gran fam¨ªlia de l¡¯alta gastronomia nacional, que no deixa de ser un gueto com els molts que tenim al pa¨ªs. Hi havia nervis perqu¨¨ les males lleng¨¹es havien parlat d¡¯una sorpresa per a la gastronomia catalana. S¡¯especulava amb dues opcions: que Enigma d¡¯Albert Adri¨¤ pass¨¦s d¡¯una a tres estrelles, cosa que hauria estat un petit esc¨¤ndol perqu¨¨ aquest ascens fulgurant no t¨¦ precedents i hauria assenyalat la m¨¤ negra de l¡¯adrianisme. L¡¯altra era que Disfrutar, comandat pels simp¨¤tics Oriol Castro, Mateu Casa?as i Eduard Xatruch s¡¯emport¨¦s la tercera i entr¨¦s en l¡¯Olimp de les cuines de la ciutat, com tots els entesos fa anys que reclamen. El subtext d¡¯aquesta ¨ªnfima batalla ¨¦s qui es queda amb el llegat simb¨°lic ¡ªi no tan simb¨°lic, s¡¯hi juguen pasta¡ª del Bulli, si el germ¨¤ de l¡¯artista Fernando o els que van ser els seus ¨²ltims caps de cuina quan ell ja no hi cuinava.

Per¨° tamb¨¦ hi havia nervis perqu¨¨ enguany l¡¯embargament d¡¯informaci¨® de l¡¯organitzaci¨® de Michelin havia estat m¨¦s sever que mai, i les filtracions van ser escasses. Molts periodistes barcelonins que en circumst¨¤ncies normals haurien estat m¨¦s que feli?os d¡¯emborratxar-se a Barcelona amb els seus cuiners preferits, ahir no van poder deixar la cr¨°nica feta i els va tocar treballar. Morros i comentaris de despit a les xarxes. Va ser entretingut. Devia ser l¡¯¨²nic divertit, perqu¨¨ la gala va ser horrible i sopor¨ªfera. Sense ritme, endog¨¤mica i farcida de publireportatges, semblava m¨¦s la festa del club Super3 dels xefs que altra cosa.

I aix¨° que no va comen?ar del tot malament: a la catifa vermella, el gran popa de la cuina espanyola actual i detentor de 12 estrelles Michelin, Mart¨ªn Berasategui, va protagonitzar una escena reveladora. Amb un parell de txacol¨ªs de m¨¦s, va agafar per banda els pobres nois de Disfrutar i els va dir que el dinar que acabava de fer (eren les set del vespre) al seu restaurant havia estat ?el millor ¨¤pat de la seva vida?. Uau. Amb el pl¨¤cet de Berasategui ja ens pod¨ªem ensumar que seria, com va ser, la nit del Disfrutar, perqu¨¨ el basc ¨¦s qui t¨¦ actualment m¨¦s influ¨¨ncia a la guia francesa. I si no que ho preguntin a Andoni Aduriz, que t¨¦ vetada la tercera estrella perqu¨¨ m¨ªster Garrote no ho vol.

Per¨° aix¨° va ser el millor. L¡¯acte en si, condu?t per un destrempat i avorrit Andreu Buenafuente va ser una desfilada de gent per l¡¯escenari sense sentit. A m¨¦s a m¨¦s, els espectadors vam ser greument ofesos amb dues aparicions d¡¯un m¨²sic que es feia dir ¡®el violinista rebelde¡¯ i era el suplent d¡¯Ara Malikian, ja de per si insultant. No cal dir tampoc que les mencions a Catalunya per part de l¡¯organitzaci¨® jacobina van ser inexistents, com si Barcelona fos un bolet enmig del desert. Va haver de ser, despr¨¦s direm, l¡¯alcalde Collboni qui parl¨¦s de la seva afici¨® per la cuina catalana com a pr¨°pia de la capital del pa¨ªs.

Al marge del desastre de gala, Michelin t¨¦ molts problemes conceptuals. El m¨¦s greu ¨¦s potser que, en temps de presumpta descarbonitzaci¨®, ja no cola el missatge expl¨ªcit de fer compatible el viatge i la sostenibilitat. Moure¡¯s ja no ¨¦s sostenible. I l¡¯alta gastronomia com la concep la guia comen?a a no ser-ho per moltes lloances a la proximitat que es facin. Per aix¨° el lliurament d¡¯aquests guardons cada cop t¨¦ m¨¦s aparen?a d¡¯autofel¡¤laci¨®, amb dosis considerables de classisme, i es deslliga progressivament de l¡¯experi¨¨ncia gastron¨°mica dels mortals, que ja estan per altres coses m¨¦s nutr¨ªcies. Realment, ¨¦s un sector que s¡¯acosta perillosament a la tangencialitat i la irrellev¨¤ncia, amb un discurs que nom¨¦s els serveix per satisfer-se a si mateixos.

Amb espectacles aix¨ª, als que apostem per una dimensi¨® cultural del fet gastron¨°mic ens ho posen dif¨ªcil. La guia roja pot acabar sent, si no ho ¨¦s ja, una mera competici¨® esportiva ¡ªde fet hi ha futbolistes que s¡¯expressen millor que els cuiners i tot¡ª que avui nom¨¦s provoqui l¡¯alegria mesella de veure que a Catalunya hi ha cinc restaurants triestrellats i a Madrid nom¨¦s un.