El mascul¨ª gen¨¨ric contraataca

En la batalla pel llenguatge inclusiu corren temps de contrareforma. Fa uns dies la Universitat de Barcelona va fer p¨²blica la seva instrucci¨® 1/2023 que de seguida va ser difosa com la marxa enrere de dita universitat en l¡¯¨²s del llenguatge inclusiu, tota una fita que van c¨®rrer a celebrar els habituals de la cr¨ªtica al desdoblament i el femen¨ª gen¨¨ric. Per¨° no ha costat gaire trobar com, dins de la mateixa universitat, hi ha veus no gaire conformes amb la decisi¨®. En aquesta direcci¨® s¡¯expressava l¡¯Assemblea Feminista UB a la xarxa X, que va ser repiulada per la Unitat d¡¯Igualtat de la UB i per la delegada del rector d¡¯aquesta unitat N¨²ria Ferran, que afegia que la instrucci¨® preveu un per¨ªode de revisi¨® fins al gener. Vist aix¨°, no sembla que s¡¯hagi comptat gaire amb certes parts implicades.

Tamb¨¦ l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans hi ha dit la seva, amb un comunicat en qu¨¨, a banda de fulminar el llenguatge no binari (passen per alt que totes les lleng¨¹es hi busquen estrat¨¨gies), recorda la consideraci¨® de l¡¯anomenat mascul¨ª gen¨¨ric com a forma no marcada en la qual les dones tamb¨¦ hi s¨®n incloses, una peculiaritat de la morfologia nominal que caracteritza les lleng¨¹es rom¨¤niques des de temps immemorials. Si dic ¡°dem¨¤ vindran els cosins¡± o ¡°el Pepet i la Mariona s¨®n germans¡±, el mascul¨ª permet incloure en un cas les cosines i en l¡¯altre la Mariona, i ning¨² s¡¯hauria de sentir discriminat per aix¨°. No s¡¯han estat mai d¡¯advertir-nos que el g¨¨nere gramatical no t¨¦ res a veure amb el g¨¨nere de les persones, i que no passa res si en el plural mascul¨ª hi entaforem tot de dones.

Passa, per¨°, que dins de la virtut inclusiva del mascul¨ª gen¨¨ric tamb¨¦ s¡¯hi amaga el superpoder d¡¯invisibilitzar (no, no ¨¦s el superpoder de ser invisible, sin¨® de fer que ho sigui l¡¯altre, o m¨¦s ben dit, l¡¯altra). El lector o lectora pot fer f¨¤cilment la prova. Faci una enquesta informal, a amistats, familiars, grups de WhatsApp, demanant per tres escriptors, tres esportistes, tres cantants i tres pol¨ªtics. En general a ning¨² se li acut esmentar dones en els casos dels escriptors i els pol¨ªtics (ning¨² dir¨¤ Irene Sol¨¤ o Ada Colau), i qui ho faci (normalment dona, els homes ni hi cauen) ser¨¤ havent demanat pr¨¨viament si es poden dir dones, o etzibant d¡¯entrada un ben leg¨ªtim ¡°on s¨®n les dones?¡±. En canvi, les probabilitats que s¡¯esmentin noms com Alexia Putellas o Rosal¨ªa en les altres dues catego?ries pugen significativament. Per qu¨¨? Doncs perqu¨¨ les paraules esportista i cantant s¨®n tant masculines com femenines. Potser el g¨¨nere gramatical no ¨¦s m¨¦s que un accident morfol¨°gic (amb aquell argument c¨¤ndid que diu que si taula ¨¦s femen¨ª no vol dir que sigui de sexe femen¨ª), per¨° ¨¦s clar que el g¨¨nere de la persona s¡¯expressa a trav¨¦s d¡¯aquest mateix accident.

D¡¯aix¨°, per descomptat, el feminisme fa temps que n¡¯¨¦s conscient. La prefer¨¨ncia pels desdoblaments buscant la visibilitzaci¨® ha fet que mai no hi hagi hagut cap inter¨¨s per desdoblar el g¨¨nere davant d¡¯energ¨²mens i indesitjables en general, com ara empresaris explotadors, pol¨ªtics corruptes i inversors en criptomonedes. Per qu¨¨? Perqu¨¨ si fa segles que t¡¯invisibilitzen no anir¨¤s tu a demanar compartir espai amb pir¨°mans i assassins en s¨¨rie, de la mateixa manera que ning¨² apunta un ¡°o conductora¡± si parlem d¡¯un accident provocat per un conductor begut. Potser en el mascul¨ª gen¨¨ric s¡¯hi inclouen tamb¨¦ dones que fan aquestes pr¨¤ctiques, per¨° ¨¦s clar que la falta del femen¨ª dificulta que ens les hi afigurem. La gran jugada del feminisme (dit des del respecte) ha estat guanyar pres¨¨ncia en ¨¤mbits rellevants o senzillament neutres i deixar-nos als homes el monopoli dels sospitosos habituals.

El problema ¨¦s que la universitat (en principi, perqu¨¨ creu-me que hi ha de tot) no ¨¦s un lloc d¡¯indesitjables, i el m¨¦s normal ¨¦s que s¡¯acabi parlant (altre cop) nom¨¦s de professors, investigadors, cient¨ªfics i altra gent que potser fan coses bones. ?s prou evident que l¡¯aplicaci¨® indiscriminada dels desdoblaments ha llegat uns textos enrevessats i carregosos que la nova instrucci¨® de la UB pret¨¦n reorientar. Per¨° la lluita (ben leg¨ªtima com hi ha m¨®n) per la claredat expositiva i l¡¯economia en el llenguatge no hauria de comportar l¡¯assumpci¨® cega d¡¯un mecanisme d¡¯inclusi¨® morfol¨°gica que redunda en la invisibilitat d¡¯un col¡¤lectiu no precisament petit.