El lle¨® Tolstoi

Comen?arem pels aspectes negatius, no de l¡¯obra Guerra i pau, sin¨® de l¡¯home que va escriure aquell gran llibre anomenat aix¨ª. Lev Tolstoi (1828-1910) va ser un mal educat, eg¨°latra, jugador empedre?t de jove, una ¡°¨¤nima bella¡± en el sentit que ho va dir Goethe, ingenu, un marit d¨¨spota i malhumorat, un pedagog amarat de les malaguanyades idees de Rousseau, br¨°fec, fariseu, p¨¨ssim administrador de la seva fortuna, antisemita ¡ªno va voler signar el manifest dels liberals russos a favor de Dreyfus¡ª i, per ...

Comen?arem pels aspectes negatius, no de l¡¯obra Guerra i pau, sin¨® de l¡¯home que va escriure aquell gran llibre anomenat aix¨ª. Lev Tolstoi (1828-1910) va ser un mal educat, eg¨°latra, jugador empedre?t de jove, una ¡°¨¤nima bella¡± en el sentit que ho va dir Goethe, ingenu, un marit d¨¨spota i malhumorat, un pedagog amarat de les malaguanyades idees de Rousseau, br¨°fec, fariseu, p¨¨ssim administrador de la seva fortuna, antisemita ¡ªno va voler signar el manifest dels liberals russos a favor de Dreyfus¡ª i, per acabar-ho d¡¯adobar, un misogin que va intentar prohibir a la seva filla T¨¤nia que es cas¨¦s. Va escriure aix¨°: ¡°A partir dels setanta anys la meva consideraci¨® per les dones va comen?ar a minvar cada cop m¨¦s, i minvar¨¤ m¨¦s com m¨¦s temps passi¡±. El 1881 va renunciar als drets d¡¯autor ¡ªpodia fer-ho: era arist¨°crata i ric¡ª seguint el consell d¡¯un tal Tx¨¦rkhov, un altre il¡¤luminat, i va voler redimir els serfs de la seva immensa propietat agr¨ªcola a Iasnaia Poliana ¡ªa R¨²ssia, ultra l¡¯Esgl¨¦sia ortodoxa i els militars nom¨¦s hi havia llavors dues classes, els arist¨°crates i els pagesos¡ª, encara que els considerava del tot inaptes per a la llibertat. En fi: personalment, all¨° que se¡¯n diu ad¨¦s ir¨°nicament ¡°una perla¡±, ad¨¦s seriosament ¡°un geni¡±. Per¨° va escriure llibres de gran categoria, potser cap de tan gran com la breu La mort d¡¯Ivan Ilitx, que molts cr¨ªtics, com l¡¯angl¨¨s Saintbury, van considerar la seva veritable ¡°obra mestra¡±. Potser ¨¦s una exageraci¨®.

Guerra i pau va ser la seva primera novel¡¤la llarga i ambiciosa: narra d¡¯una banda la guerra, ¨¦s a dir, les campanyes napole¨°niques a la R¨²ssia imperial ¡ªTolstoi no va con¨¨ixer la revoluci¨® de 1917¡ª, i d¡¯altra banda la pau, que en part s¨®n les idees filantr¨°piques d¡¯ell mateix transposades en el personatge de Pierre, o Piotr Bez¨²khov, i encara en part m¨¦s gran la vida regalada als cercles senyorials de Moscou. No solament per aquesta ra¨® Lenin va considerar en uns escrits que avui no llegeix ning¨² que Tolstoi no va ser mai un veritable defensor dels miserables, menys encara un socialista. Aix¨° t¨¦ una explicaci¨® que redimeix Tolstoi, i ¨¦s que, almenys fins al temps d¡¯Alexandre II, R¨²ssia no va con¨¨ixer una classe obrera industrial, i amb prou feines all¨° que anomenem una burgesia, la classe mitjana que es desenvolupa a l¡¯Europa occidental durant el segle XIX, per¨° molt tard a R¨²ssia. Aquest ¨¦s el secret de Guerra i pau, que els lectors hauran de tenir present durant la lectura del llibre, ara d¡¯assegurada felicitat gr¨¤cies a la traducci¨® de Judit D¨ªaz Barneda per a Edicions de 1984. Lev [o Liev, o Lliev] Tolstoi hi remet a un temps i un pa¨ªs en qu¨¨ l¡¯heroisme encara no havia estat posat en dubte. Dit d¡¯una altra manera, no havia conegut aquell m¨®n i aquella societat que va generar, i continua generant, unes novel¡¤les en qu¨¨, en expressi¨® de Walter Benjamin, ¡°es troba vacant el lloc dels herois¡±. Ben al contrari en aquest llibre, a difer¨¨ncia del que farien anys m¨¦s tard un Tx¨¦khov, o als seus mateixos anys un Turgu¨¦nev ¨Damic de Flaubert; primer amistan?at, despr¨¦s enemistat amb Tolstoi¨D, un narrador que va viure m¨¦s a la Fran?a del desplegament de la classe burgesa que a la R¨²ssia poblada per pocs rics i molts mugics, gent de la terra.

Aix¨° no li treu cap valor a la primera novel¡¤la extensa de Tolstoi: senzillament, el lector hi haur¨¤ de viatjar cap a un temps que era quasi tan pret¨¨rit per a ell com ara ho ¨¦s per a nosaltres. No ¨¦s cap inconvenient, a pesar que la nostra fat¨ªdica manca de tradici¨® novel¡¤l¨ªstica als segles XVII a XIX ha acostumat la gent a llegir solament obres nostrades i de ¡°rabiosa actualitat¡±: hom s¡¯hi enrabia sovint. M¨¦s encara a favor de Guerra i pau: com deia Henry James referint-se a Madame Bovary, tota novel¡¤la d¡¯ambient burg¨¨s resulta ¡°too small an affair¡±, un assumpte massa petit; i potser acabarem enyorant els temps de les grans epopeies, com les de l¡¯Ariost i del Tasso ¨Dque tenen molt a veure amb l¡¯obra present i el temps de l¡¯¨¨pica, inclosa la Il¨ªada¨D, amb personatges elevats en els quals, signe de modernitat molt ben copsat per Tolstoi, no deixa de vacil¡¤lar la prepot¨¨ncia aristocr¨¤tica ¨Dels Bolkonski, els Kurakin, els Bezukhov¨D, classe contrastada amb la societat an¨°nima dels desemparats, el poble, com a m¨¤xim heroi de l¡¯obra.

La traducci¨® ¨¦s espl¨¨ndida: Judit D¨ªaz Barneda hi domina un catal¨¤ viu, normalitzat, amb una pros¨°dia pr¨°pia de la nostra llengua, i no del xin¨¨s com passa amb tantes novel¡¤les catalanes dels nostres dies. D¨ªaz Barneda respecta totes les frases franceses de l¡¯original, amb nota a peu de p¨¤gina amb la traducci¨® catalana, i no s¡¯ha oblidat d¡¯incloure aquell ap¨¨ndix en qu¨¨ Tolstoi discerneix adequadament, com Arist¨°til a la Po¨¨tica, el discurs de la hist¨°ria del discurs novel¡¤l¨ªstic. Aix¨ª celebra Edicions de 1984 els quaranta anys de la seva fundaci¨®; aix¨ª hauria de celebrar Catalunya que els grans cl¨¤ssics universals estiguin a l¡¯abast de tothom que vulgui dedicar-se ¨Del m¨¦s noble dels oficis¨D a escriure.