El m¨®n de la postpromesa segons Marina Garc¨¦s

¡°Sota l¡¯imperi de la ra¨® predictiva, el conflicte de les promeses, que ¨¦s el conflicte del llenguatge i el poder, sembla haver quedat anul¡¤lat. El domini sobre el temps passa a estar en mans d¡¯una racionalitat que fabrica el futur com un d¨¦j¨¤-vu a partir d¡¯un passat inert, acumulat, que s¡¯explica i es recrea per si mateix¡±. Amb aquestes paraules, a El temps de la promesa, el darrer assaig de Marina Garc¨¦s, l¡¯autora retrata l¡¯actual estadi del nostre capitalisme, en qu¨¨ conviuen constantment dues maneres de relacionar-nos amb el futur: la promesa i la predicci¨®. No podem dir que el dogma fonamental del capitalisme de sempre¡ª¡±la promesa de l¡¯acumulaci¨® o el creixement il¡¤limitats¡±, ¡°la promesa que tot pot ser una promesa¡±¡ªs¡¯hagi esfondrat, alhora que la intel¡¤lig¨¨ncia artificial, amb els seus algoritmes i el seu entrenament constantment alimentat per dades extretes del que ja s¡¯ha produ?t, redueix el futur a un temps controlat, ¡°sense marge d¡¯error¡±, com una mena de ¡°projecci¨® del passat¡±.

Aquests dos pilars sobre els quals s¡¯al?a el nostre capitalisme, per contradictoris que puguin semblar en superf¨ªcie, no fan caure l¡¯edifici, sin¨® que, al contrari, semblen enfortir-lo. Aix¨° es deu al fet que la fe en el c¨¤lcul probabil¨ªstic es basa en la promesa del control sobre uns esdeveniments eminentment capitalistes¡ªcrisi, col¡¤lapse i cat¨¤strofe¡ª que semblen estar fent sortir el m¨®n de mare. Garc¨¦s s¡¯hi refereix com ¡°el temps de l¡¯accident¡±. La predicci¨® algor¨ªtmica ¨¦s un salvavides que el capitalisme refina perqu¨¨ el caos al qual ens aboca sembli controlable i menys angoixant. Fent aix¨° aspira a tallar de soca-rel la contraargumentaci¨® raonada, la capacitat d¡¯interpretaci¨®, que substitueix per la simple an¨¤lisi de patrons i correlacions.

Per qu¨¨ salvar la promesa, tan ¨ªntimament lligada al poder, com a mecanisme d¡¯emancipaci¨®? En aquesta breu genealogia del concepte, Marina Garc¨¦s n¡¯il¡¤lustra la doble cara com a acte de llenguatge performatiu, ¨¦s a dir, amb ¡°efectes de realitat sobre all¨° que encara no ha tingut lloc¡±. D¡¯una banda, la promesa ha estat hist¨°ricament la paraula del sobir¨¤, sigui D¨¦u, el cap d¡¯estat o l¡¯amo, i ha basat la seva for?a en l¡¯amena?a i el c¨¤stig que espera qui posa en perill l¡¯ordre establert o en t¨¦ potencialment la capacitat. I de l¡¯altra, nom¨¦s ¨¦s lliure qui pot prometre, ¨¦s a dir qui pot respondre per les seves paraules i decidir quins mons possibles, alternatius crea amb la seva paraula. La promesa demana vincle i comprom¨ªs, una certa ¨¨tica que compr¨¨n la possibilitat de trair-la quan la reflexi¨® demana de fer-ho, quan la promesa no s¡¯ho mereix, o d¡¯aquest acte pot resultar-ne un alliberament. En canvi, com escriu Garc¨¦s, el capitalisme se sost¨¦ per una promesa que ha estat ¨ªntimament integrada sense que mai no hi hagi hagut una ¡°paraula donada¡±, res que es pugui exigir si la promesa no es compleix, malgrat ¡°l¡¯adhesi¨®¡± i fins i tot ¡°l¡¯entusiasme¡± que exigeix.

Hi ha s¨ªmptomes que indiquen que el temps de la promesa encara cueja: ¨¦s el que Garc¨¦s descriu com les ¡°patologies de la promesa incomplerta¡±, que es manifesten en la malenconia pel que no ha estat i hauria pogut ser, i la r¨¤bia cap als responsables d¡¯aquesta frustraci¨®. La resposta m¨¦s desestabilitzadora, per¨°, ve sovint de regirar un mecanisme contra qui el fa servir: si el capitalisme ha tret sempre rendiment de la promesa, i no hi ha indicis que vulgui deixar-ho de fer, ¨¦s urgent reapropiar-se de la promesa com a pot¨¨ncia amb ¡°capacitat d¡¯interrompre i de comen?ar temporalitats noves¡±. Es tracta de no deixar que el present i el futur els dicti una massa de dades mastegades per perpetuar les circumst¨¤ncies d¡¯on han estat extretes sota l¡¯aparen?a d¡¯un control del caos orquestrat pels estralls de la seva l¨°gica de folla acumulaci¨®. Si la promesa va massa lligada al poder i al m¨®n que patim i habitem, potser som en el temps de la postpromesa, fins que la realitat no faci emergir un altre nom per al que comporti aquest acte de llenguatge emancipatori.