Necessitem un Karl Kraus

Catalunya necessita un Karl Kraus. La cosa anava prou b¨¦ quan ten¨ªem Els Joglars, per¨° Albert Boadella se¡¯n a anar quan es va adonar que s¡¯havia fos per molts anys l¡¯humor catal¨¤, tan potent temps enrere. Amb l¡¯humor, com passa amb la ironia novel¡¤lesca ¡ªtamb¨¦ minvada¡ª, van desapar¨¨ixer la mordacitat i la cr¨ªtica severa. Quina necessitat en ten¨ªem? Tota. La puixan?a de l¡¯opini¨® comuna, avui tan gran que ja queden poques plomes amb singularitat i car¨¤cter, ha fet desapar¨¨ixer, aqu¨ª m¨¦s que enlloc, all¨° coent, acerb, incisiu, virulent, acerat i sarc¨¤stic. Quina necessitat en tenim? Tota.

A la Viena del tombant de segle, ella tan acomodada ¡ªencara ho est¨¤, la pobra ?ustria, nom¨¦s amb ¨°pera, simfonies de Haydn, Blassmusik a l¡¯Est¨ªria, Mozartkugeln a Salzburg i llenyataires pertot¡ª, Karl Kraus va copsar la mateixa somnol¨¨ncia que ara sentim aqu¨ª i va comen?ar a rebentar tot el que podia i mereixia ser rebentat. Glori¨®s santa Kraus!

Va n¨¦ixer en territori de Boh¨¨mia, el 1874, i va morir a Viena el 1936 ¡ªno el van assassinar, que tamb¨¦ hauria pogut succeir¡ª; i l¡¯any 1899, molt jove, va fundar un diari sat¨ªric, Die Fackel (¡°La torxa¡±, un instrument que il¡¤lumina per¨° tamb¨¦ crema), del qual va arribar a fer m¨¦s de nou-cents t¨ªtols. Va escriure moltes m¨¦s coses, per¨° la seva activitat principal va ser aquell diari, que els austr¨ªacs no llenyataires ni oper¨ªstics es barallaven per aconseguir i llegir. Al final, com que els seus col¡¤laboradors van desertar, va acabar escrivint aquesta publicaci¨® ell tot sol. No hi va haver aspecte de la vida vienesa i austr¨ªaca en general que no sort¨ªs escaldada en aquest diari: la pol¨ªtica, primer de tot, despr¨¦s la literatura, la m¨²sica, els costums sexuals, la hipocresia en general, la ximpleria tamb¨¦ general, i tot el que un hom i una don es puguin afigurar. El venerat Hof?mannsthal tamb¨¦ va caure, i amb ell Richard Strauss i Wagner. Goethe i Shakespeare es van salvar: era savi. Tot plegat, molt saludable en qualsevol pa¨ªs endormiscat. I no solament aix¨°: en vida seva va veure com progressava la germanof¨ªlia en un pa¨ªs que encara era un imperi, i m¨¦s encara quan va deixar de ser-ho; no va assistir per poc a l¡¯annexi¨® d¡¯?ustria per part d¡¯Alemanya ¡ªcelebrada amb entusiasme per la poblaci¨®, el bra? enlaire¡ª i va convocar multituds per sentir la seva veu d¡¯espinguet, entre ells Elias Canetti, que en va parlar amb molta admiraci¨® en un dels seus tres llibres de mem¨°ries: ¡°Kraus tenia una cara que es rejovenia cap avall, una cara tan bellugadissa que un no sabia on fixar la mirada, penetrant i estranya com la d¡¯un animal ... Em desconcertaven els registres que aquella veu podia assolir; la sala era molt gran, per¨° en la seva veu hi havia una tremolor que es transmetia a tot l¡¯auditori...¡±. Canetti acabaria sent el millor relleu de la cr¨ªtica despietada que havia practicat Kraus ¡ªdespr¨¦s vindria Thomas Bernhard¡ª: vegeu, per exemple, el que Canetti escriu tamb¨¦ a les seves mem¨°ries sobre Alma Mahler ¡ªuna de les persones m¨¦s mal¨¨voles, fr¨ªvoles i perverses que mai va donar ?ustria, que exhibia als seus convidats una filla amb poliomelitis com una raresa de circ: pobre Klimt, pobre Mahler, pobre Gropius, pobre Kokoschka, tots deixats a l¡¯estacada.

Nom¨¦s l¡¯article ¡°Moralitat i criminalitat¡±, de Kraus, podria avui fer pensar d¡¯una altra manera molta gent ¡ªno tothom, encara que quan un tema es converteix en tab¨² no hi ha qui el remogui¡ª sobre la peder¨¤stia grega, una gran i honorable instituci¨® pedag¨°gica, sensual o sexual per escreix, ara tan blasmada pel com¨² sense que consti que el com¨² hagi llegit el Convit o el Fedre, de Plat¨®.

Dues obsessions, molt realistes, van impregnar tot el que va escriure: quan el llenguatge es degrada ¡ª¨¦s el que ha passat amb l¡¯argot del ¡°pol¨ªticament correcte¡±, sense que una dona que porta un avi¨® sigui, encara, anomenada ¡°pilota¡±¡ª, tot es degrada a continuaci¨®, sense remei; i la culpa de la degradaci¨® de la sobirania intel¡¤lectual dels ciutadans la tenen, segons Kraus ¡ªalmenys la tenien aleshores¡ª, els periodistes. Un s¡¯esglaia nom¨¦s d¡¯imaginar qu¨¨ hauria dit dels telenot¨ªcies de TV3.

En catal¨¤ Kraus ha estat molt poc editat, potser gens ni mica, per¨° en castell¨¤ van tenir la sort de comptar amb uns quants traductors i editors valents i molt l¨²cids: el clergue Jes¨²s Aguirre, despr¨¦s duc consort d¡¯Alba ¡ªContra los periodistes y otros contras (Taurus, 2018)¡ª, Jacobo Mu?oz, Miguel ?ngel Aguilar o Adan Kovacsis: a aquest ¨²ltim hem d¡¯agrair-li una gran antologia del peri¨°dic Die Fackel (Acantilado, 2011) i m¨¦s traduccions. Hi ha autors que no perden vig¨¨ncia, en especial aquells que van criticar uns costums i unes formes de vida que avui s¨®n tan vigents com al temps que ells van escriure.