¡®La Barcelona de Pilar Aymerich¡¯: cr¨°nica de la Transici¨® i d¡¯una transici¨®

No t¨¦ cap sentit regatejar l¡¯adjectiu: l¡¯antologia de fotografies en blanc i negre de Pilar Aymerich que s¡¯acaba de publicar ¨¦s extraordin¨¤ria. La Barcelona de Pilar Aymerich, que aix¨ª ¨¦s com es titula el volum editat per Comanegra amb el suport de l¡¯Ajuntament, ¨¦s potser la millor cr¨°nica per comprendre l¡¯efervescent transici¨® c¨ªvica sense la qual no s¡¯hauria produ?t la Transici¨® pol¨ªtica. ?s un llibre sobre el pa¨ªs i la seva capital, per¨° no ¨¦s un llibre local. ?s, en tot cas, un llibre epocal. Perqu¨¨ ¨¦s aquest encavalcament d¡¯imatges de la transici¨® i la Transici¨® all¨° que fa que tinguem entre mans un testimoni ¨²nic i un document art¨ªstic memorable.

La Transici¨® escrita en maj¨²scula ¨¦s aquell per¨ªode breu i determinant de la hist¨°ria pol¨ªtica espanyola durant el qual el pa¨ªs va passar d¡¯estar governat per una dictadura autorit¨¤ria a ser una democr¨¤cia similar a les del nostre entorn europeu. El relat oficial d¡¯aquest per¨ªode, que ha sofert una deslegitimaci¨® creixent des de fa una d¨¨cada llarga, l¡¯explica subratllant la transcend¨¨ncia d¡¯alguns episodis memorables. A Catalunya, en aquells moments, Aymerich hi era amb la seva c¨¤mera. Era a la manifestaci¨® per l¡¯amnistia del 8 de febrer de 1976 que va paralitzar el centre de Barcelona. Era a la primera celebraci¨® autoritzada de la Diada a Sant Boi, tamb¨¦ el 1976. Era en un col¡¤legi electoral el 14 de juny de 1977. Era al carrer el 23 d¡¯octubre de 1977 atenta al retorn de Josep Tarradellas de l¡¯exili una vegada havia estat reconegut com a president de la Generalitat.

Aquests episodis permeten explicar la reforma del sistema pol¨ªtic que es va produir entre 1976 i 1978, amb l¡¯aprovaci¨® de l¡¯amnistia i alterant les perspectives encotillades tant dels continuistes com dels reformistes del r¨¨gim. Per¨° aquesta reforma controlada va ser possible perqu¨¨ ja s¡¯estava produint una altra transici¨®. Aquesta altra transici¨® es descobreix al llibre amb una claredat in¨¨dita. Aquesta transici¨® ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil d¡¯explicar, abasta un per¨ªode una mica m¨¦s llarg i, tot i que es va produir fora de les institucions, d¡¯alguna manera les anava corcant per fer-les inoperatives o perqu¨¨ perdessin legitimitat. Va ser un proc¨¦s ciutad¨¤ viscut a vegades amb por i a vegades amb fervor, amb pics de radicalitat i moments de viol¨¨ncia. Un temps de lluita, incertesa i esperan?a. Un cicle de deslegitimaci¨® dels valors i la ideologia del franquisme a trav¨¦s de la protesta i la visibilitzaci¨® d¡¯unes energies biopol¨ªtiques que havien quedat soterrades durant d¨¨cades. La por i el fervor, la radicalitat i la viol¨¨ncia, la lluita i la impugnaci¨® d¡¯aquells valors reaccionaris i la proposta d¡¯una nova manera de viure ¨Co d¡¯intentar viure¨C s¨®n el tema de fons de La Barcelona de Pilar Aymerich.

?s molt significatiu el bloc amb el qual Aymerich ha decidit comen?ar l¡¯antologia de la seva obra: el dedicat a la lluita feminista. I encara ho ¨¦s m¨¦s que, malgrat que les imatges can¨°niques de les Jornades Catalanes de la Dona de maig de 1976 siguin seves, la primera fotografia no sigui del Paranimf de la Universitat de Barcelona. ?s d¡¯una manifestaci¨® de dones baixant la Rambla de Catalunya. Al centre de la imatge hi ha una parella de dones que, amb un somriure i la revolta, s¡¯agafen l¡¯una a l¡¯altra per la cintura i amb les altres mans fan juntes el s¨ªmbol de la vagina com a clam feminista. Al mateix bloc hi ha fotografies del servei dom¨¨stic i de m¨¦s manifestacions, i l¡¯autora decideix tancar-lo amb la s¨¨rie d¡¯imatges de la pres¨® de dones. ?s significatiu que sigui aquest bloc i no cap altre perqu¨¨ la reivindicaci¨® dels drets i les llibertats de les dones segurament era la m¨¤xima subversi¨® del sistema de valors de l¡¯¨¨poca.

Malgrat que Aymerich ha estat una de les millors retratistes de la hist¨°ria de la fotografia a Catalunya, i ens ha llegat una galeria de les principals personalitats de la cultura del pa¨ªs, tampoc no ha volgut que el segon bloc fos per a les cares conegudes. Ja arribaran. Per¨° abans vol que revivim una altra lluita col¡¤lectiva a trav¨¦s de les imatges perqu¨¨ prenguem consci¨¨ncia d¡¯all¨° que ella va saber mirar i transmetre i que ens interpel¡¤la. ?s la lluita de la classe treballadora reclamant els seus drets laborals. Hi ha sindicats i reunions, hi ha comit¨¨s d¡¯empresa o estampes de precarietat als barris obrers. Hi ha manifestacions. De bombers, de policies municipals, del sector de la construcci¨®. Aquesta imatge barreja la ira i l¡¯esperan?a. L¡¯ordre es tensa amb el crit rabi¨¹t del grup que encap?ala la protesta i avan?a pel carrer Ferran. ?s una fotografia que va preferir amagar durant una bona temporada perqu¨¨ la policia no reconegu¨¦s els rostres dels delegats sindicals.

I s¨ª, tamb¨¦ hi ha els retrats. D¡¯escriptors de diverses generacions ¨Cde Pla i Rodoreda a Benet i Jornet o Pessarrodona¨C, de periodistes, de gent de teatre o de la majoria de protagonistes de la Nova Can?¨®. Hi ha dues dones que hi tenen un pes significatiu. Maria Aur¨¨lia Capmany, el referent. Poques fotografies tan ic¨°niques d¡¯aquell cicle de fusi¨® de la transici¨® i la Transici¨® com la del passeig de Capmany amb l¡¯alcalde Maragall pel barri antic de la ciutat. I l¡¯altra dona destacada ¨¦s Montserrat Roig, fosa a la biografia de la seva amiga Aymerich perqu¨¨ juntes van fer diversos reportatges. Una de les imatges m¨¦s antigues del llibre ¨¦s de Roig el 1970. S¡¯est¨¤ ajaguda en un balanc¨ª amb un vestit hippie i cal?a unes espardenyes. L¡¯escenografia encara refor?a m¨¦s l¡¯estampa d¡¯¨¨poca. La catifa, la tapisseria dels coixins, la terrissa. I sobretot la reproducci¨® d¡¯un quadre que hi ha penjada a la paret: el Guernica. Perqu¨¨ el trauma era la por que est¨¤ present al llibre. I, alhora, l¡¯anhel fervor¨®s de superar-lo. Perqu¨¨ all¨° que concentra l¡¯esperan?a ¨¦s l¡¯elegant embar¨¤s que s¡¯intueix sota aquella pura tela blanca. No cal regatejar els adjectius. Tamb¨¦ ¨¦s extraordin¨¤ria.