¡®Al contrari!¡¯: Ulleres, perruques i precarietat

Un teatre buit o un en ru?nes s¨®n la mateixa cosa. Quan no hi ha res, la caixa esc¨¨nica no t¨¦ cap mena de sentit. Amb quatre objectes i un parell de cadires, ja comencem a tenir alguna cosa. Hav¨ªem prom¨¨s que tornar¨ªem a parlar de Llu?sa Cunill¨¦ i Albert Arribas, que repeteixen a la cartellera barcelonina amb Al contrari!, fins al 4 de febrer a la Sala Atrium. Una altra raresa, com El gos, que reuneix una de les nostres millors dramaturgues amb el director m¨¦s rigor¨®s de Catalunya. Les dues int¨¨rprets mereixen totes les lloances: Ant¨°nia Jaume, extraordin¨¤ria actriu i una habitual de l¡¯univers Arribas, i Berta Giraut ¨Cactriu, poeta i creadora¨C, que entra en aquest cosmos com un meteorit. Aquestes persones han nascut per a trobar-se en aquest muntatge. Gent rara, amb personalitat i un punt de vista. Int¨¨rprets extraterrestres en el nostre avorrit i previsible panorama esc¨¨nic.

Una directora d¡¯un teatre de prov¨ªncies jeu al seu despatx, com una lloba ferida al seu cau. Alcoh¨°lica, cansada, derrotada per la vida. La visiten un parell de personatges estrafolaris: un escen¨°graf realista que afirma haver triomfat a Alemanya i una dona poliglota amb un accent dubt¨®s. Ant¨°nia Jaume interpreta un paper i Berta Giraut quatre, en un exercici de fregolisme en directe i a la vista. El m¨¦s peculiar d¡¯Al contrari! ¨¦s la juxtaposici¨® de tons: la directora ens parla des del naturalisme i la introspecci¨®, sempre a prop de la ll¨¤grima. Els personatges de Giraut, en canvi, tenen accents (valenci¨¤, mallorqu¨ª i itali¨¤) molt marcats, i la seva interpretaci¨® juga amb l¡¯estranyesa i el distanciament. Giraut ¨¦s la nostra Meryl Streep postdram¨¤tica.

La precarietat emocional dels personatges es veu reflectida en la precarietat de l¡¯escena: Arribas nom¨¦s necessita quatre cadires i alguns objectes perqu¨¨ tornem a tenir fe en el teatre. Perqu¨¨ Al contrari! ens parla de l¡¯escena i de la pol¨ªtica, d¡¯Ibsen i de naturalisme, de teatres municipals sense ¨¤nima (ni programaci¨® estable) i de germanes que no es comuniquen. La interpretaci¨® estranya de Giraut combina molt b¨¦ amb el vestuari i la caracteritzaci¨® de Manuel Mateos: aquella perruca partida, aquell abric de lleopard, aquells lluentons. L¡¯espai sonor de Lucas Ariel Vallejos omple les transicions de m¨²sica de fira: Ens trobem en un circ o a l¡¯ajuntament? O potser s¨®n la mateixa cosa?

Llu?sa Cunill¨¦ sap molt b¨¦ que els teatres tenen combustions r¨¤pides, i que el tr¨¤fic d¡¯influ¨¨ncies caracteritza la nostra pol¨ªtica, especialment la cultural. Podem afirmar, amb el perm¨ªs de Xavier Albert¨ª, que Albert Arribas s¡¯ha convertit en el nou director ¡°oficial¡± de Cunill¨¦, aquell que millor l¡¯ent¨¦n i la trasllada a escena. Afegint, a m¨¦s, una fina capa d¡¯humor i ironia que s¡¯agraeix, acostumats com est¨¤vem a una Cunill¨¦ freda i as¨¨ptica. Al contrari! ¨¦s un cant a la m¨¤gia prec¨¤ria de l¡¯escena, i emociona m¨¦s que moltes superproduccions amb aparatoses escenografies hiperrealistes. Si un actor truca a la vostra porta, deixeu-lo actuar, si us plau. Encara que sigui al repl¨¤ o al rebedor de casa.