10 propostes per comen?ar l¡¯any al teatre

Reposicions ¡ªque solen ser encertades¨D, estrenes, noves versions, nous espais, com¨¨dies, drames, circ... La cartellera teatral de Barcelona comen?a l¡¯any amb una oferta atractiva de la qual en seleccionem un tast variat per picar de tots els g¨¨neres amb punteria.

¡®Filumena Marturano¡¯ (Biblioteca de Catalunya, fins al 21 de gener)

Eduardo de Filippo torna a la Biblioteca de Catalunya per Nadal de la m¨¤ d¡¯Oriol Broggi. Fa uns anys ho va fer un parell de temporades seguides amb Natale in casa Cupiello; el c¨¨lebre autor napolit¨¤ ara ho fa amb Filumena Marturano, coneguda aqu¨ª ¡ªsobretot¡ª per la pel¡¤l¨ªcula Matrimonio a la italiana, amb Marcello Mastroianni i Sofia Loren. La hist¨°ria ¨¦s divertida i, alhora, amaga un drama de postguerra: la Filumena, despr¨¦s de 25 anys mantinguda per l¡¯acomodat Don Domenico Soriano, fingeix la seva mort per demanar, a punt de passar a l¡¯altre barri, que l¡¯home es casi amb ella. El moss¨¨n que li havia de donar l¡¯extremunci¨® els casa i, hop!, la Filumena revifa i agafa les regnes de casa Soriano. L¡¯emboli, amb fills biol¨°gics ¡ªo no¡ª, amant, criats... est¨¤ servit. Uns personatges complet¨ªssims i unes interpretacions impecables. Clara Segura (igual que a Una giornata particolare, per exemple) torna a desprendre aquest napoletanisme exuberant, abundant, plet¨°ric, i Enrico Ianniello ¡ªfitxatge napolit¨¤ de La Perla 29, provinent de la companyia de Toni Servillo¡ª esdev¨¦ un Don Soriano en tota regla: els gestos, les fuetades de napolit¨¤, l¡¯acceptaci¨® de la derrota... i del triomf. I uns secundaris imprescindibles (parlem tamb¨¦ de personatges i d¡¯int¨¨rprets) acaben d¡¯arrodonir una obra que ve de gust tornar-la a veure per quedar-nos amb tots els detalls que amaga. El teatre de la Biblioteca es converteix en la casa del senyor Soriano i els espectadors, com qui diu, es converteixen en els ve?ns de l¡¯edifici que no es perden detall. L¡¯escenografia disposa bona part de les butaques a tocar d¡¯aquest menjador lux¨®s i decadent. El napolit¨¤ (gaireb¨¦ incomprensible per a un itali¨¤ qualsevol) i l¡¯itali¨¤ est¨¤ndard que fa servir De Filippo, aqu¨ª s¡¯han convertit en un batibull de catal¨¤, castell¨¤ (¡°castellanu¡±) i itali¨¤ i, quan Don Domenico perd els nervis, napolit¨¤, en un joc delici¨®s que no deixa que s¡¯escapi cap picada d¡¯ull de l¡¯autor.

¡®Am¨¨rica¡¯ (Villarroel, fins al 21 de gener)

Am¨¨rica transcorre en l¡¯actualitat a la casa gran d¡¯una fam¨ªlia de l¡¯alt¨ªssima burgesia barcelonina durant el sopar de celebraci¨® del vint¨¨ aniversari de l¡¯hereu. Una festa en petit comit¨¨: el pare (Joan Carreras), la mare (Mireia Aixal¨¤), l¡¯¨¤via (Carme Fortuny), la Paula, la minyona (Aida Llop), el Max (Marc Bosch) i la Kayla (Tamara Ndong). De cop, un flaix, un canvi de m¨²sica, un cop de llum, un gest i el Joan i la Kayla ens transporten a mitjan segle XIX, a una plantaci¨® de sucre de Camag¨¹ey, on esdevenen el Juanito, el negrer, i la seva esclava. Als dos escenaris, la mateixa fam¨ªlia porta la batuta: els esclaus i el comer? a Cuba; i a Barcelona, tot el que calgui: des de la dona de servei, la Paula, fins als pol¨ªtics que tant els necessiten. D¡¯un Joan, a un altre Joan. La mare ¨¦s superficial, innocent (en aparen?a), est¨¤ avorrida de tenir-ho tot i ara vol posar el seu granet de sorra perqu¨¨ el m¨®n sigui millor (¡°Com contamina, l¡¯elaboraci¨® de la carn!¡±)... i es vol comprar un Tesla. El noi creu que ¨¦s rebel, progressista, vol canviar el m¨®n, fins i tot ¨¦s marxista (¡°No ¨¦s greu, amb el temps se¡¯t passar¨¤¡±, li diu el pare, evidentment encantat amb el seu hereu). Igualment, no hi ha res que no pugui arreglar un regal d¡¯aniversari com el que li faran. L¡¯¨¤via ¨¦s la matriarca, per¨° ja no hi toca i ja no t¨¦ res a perdre. Si es vol fotre un pet, ben sonor i pudent, se¡¯l fot. La Paula pret¨¦n pensar que ¨¦s una amiga, se¡¯ls estima tant... fins i tot li deixen seure a taula. I, finalment, els dos personatges al voltant dels quals es destapa i evoluciona el conflicte: el Joan i la Kayla. Ell aglutina tots els t¨°pics: ¨¦s l¡¯alma mater de la fam¨ªlia, multiplica el patrimoni, un home ben plantat, feli?, orgull¨®s, encantat de con¨¨ixer-se. Ella al¡¤lucina. ¡°Jo que pensava que la meva fam¨ªlia era una merda¡±, li dir¨¤ al seu xicot, ¡°per¨° ¨¦s que la teva...!¡±. Ella no entra en cap moment en aquella bombolla familiar. Ni boja! I les preguntes i conclusions que planteja s¨®n moltes i molt punyents: El fet que una cosa sigui legal, no vol dir que sigui ¨¨tica. S¨®n diferents el Joan i el seu rebesavi? ¡°No hi ha res m¨¦s obsc¨¨ que un privilegiat que es fa la v¨ªctima¡± (li diu la Kayla al seu xicot). ¡°Nosaltres no plorem, nosaltres som els que fem plorar¡±, li recorda, amb tota cruesa, l¡¯¨¤via al net. ¡°Quina gent...!¡±, li diu la Kayla a la minyona. ¡°Meravellosa!¡±, la sorpr¨¨n ella.

¡®Lali Symon¡¯ (Romea, fins al 28 de gener)

Lali Symon entra en escena com una diva, entre els aplaudiments del p¨²blic. Com una vedet, m¨¦s que com una monologuista o una stand-up comedy star: un trajo-jaqueta vermell rabi¨®s amb llautons, camisa i sabates roses. S¡¯ho pot permetre perqu¨¨ ella ho ¨¦s tot en aquest m¨®n: la seva opini¨® compta; el seu talent ¨¦s inq¨¹estionable; t¨¦ sentit de l¡¯humor; ¨¦s una veu cr¨ªtica i respectada. Aquest cop, per¨°, ens convidar¨¤ a passar a la seva rebotiga, a la seva vida de veritat, amb la seva mare malalta i la seva filla convenientment rebel. Dos escenaris, el grandi¨®s, llumin¨®s i fastu¨®s de l¡¯estrella; i el petit, opac, tendre de la dona. Emma Vilarasau tenia coses a dins que volia exterioritzar. Coses arran de la malaltia i la cura de la seva mare; coses de les dones grans; coses de les dones; coses que ens interpel¡¤len a totes i a tots. I li va comentar a Sergi Belbel que, emocionat, va acceptar el repte d¡¯escriure una hist¨°ria amb els v¨ªmets que l¡¯actriu li donava. El resultat ¨¦s aquesta obra, que ens presenta les dues cares d¡¯aquesta monologuista ¨¤cida, c¨¤ustica, feminista, lluitadora... i mare encara m¨¦s lluitadora, patidora, sentimental. Lali Symon ¨¦s teatre, i no un mon¨°leg. El pes de la mare (Mont Plans) i de la filla (J¨²lia Bonjoch) equilibra el potent¨ªssim embolcall de la Lali Symon. Elles necessiten la persona, no pas l¡¯estrella medi¨¤tica. I en elles la Lali hi t¨¦ la seva vida real, els seus patiments, les seves angoixes, les seves il¡¤lusions. L¡¯amor. La vida real i la ficci¨® s¡¯entrecreuen amb l¡¯agilitat d¡¯un text punyent, divertit i proper.

¡®Smiley (despr¨¦s de l¡¯amor)¡¯ (La Villarroel, fins al 21 de gener)

Primera va ser Smiley, sense cap afegit¨®. L¡¯¨¨xit va ser flagrant i, mentre se¡¯n representaven versions per tot el m¨®n, va arribar Smiley, despr¨¦s de l¡¯amor. I, despr¨¦s, encara, la s¨¨rie de televisi¨®, un altre ¨¨xit absolut. Ara torna la segona part a La Villarroel (compartint cartell amb Am¨¨rica), una reposici¨® m¨¦s que justificada. Aquesta segona part ens situa sis anys despr¨¦s de la primera, quan els examants es retroben, casualment, i... salten totes les alarmes de l¡¯amor (o de l¡¯erotisme, o del sexe, o de les ganes...). I mant¨¦ el ritme, l¡¯humor i l¡¯esperit de la primera. I les formes: ¡°L¡¯he parit juntament amb Albert Triola i Ramon Pujol [els mateixos protagonistes de l¡¯original, el Bruno i l¡¯?lex] i ha sigut un proc¨¦s m¨¦s din¨¤mic per¨° m¨¦s lent que el d¡¯altres obres, perqu¨¨ els actors, que es coneixen a la perfecci¨® els personatges, han aportat molt¨ªssim¡±, reconeixia l¡¯autor i director del text, Guillem Clua. D¡¯alguna manera, Clua (i tamb¨¦ els int¨¨rprets, m¨¦s que actors, c¨°mplices) volien posar sobre la taula un aspecte poc tractat en les relacions homosexuals: ¡°Qu¨¨ passa quan s¡¯acaba l¡¯edat de sortir cada setmana i lligar cada nit amb un home diferent?¡±. Planteja una reflexi¨® sobre el que passa amb l¡¯amor despr¨¦s de l¡¯amor, ¡°quan els focs artificials de la com¨¨dia rom¨¤ntica ja s¡¯han apagat¡±.

¡®Una butaca al pol nord¡¯ (Flyhard, fins al 10 de febrer)

Assistir a una sessi¨® de supervisi¨® d¡¯una psic¨°loga a una col¡¤lega no sembla el millor pla per a una tarda nit. I, ves per on, la dramaturga Merc¨¨ Sarrias i la directora M¨°nica Glaenzel ens convoquen a aquesta ter¨¤pia entre professionals en una elegant consulta a la Flyhard (moqueta esponjosa, cadira comod¨ªssima, sof¨¤ que crida a fer-hi una becaineta...) que ens atrapa gaireb¨¦ des del primer moment, ens fa indignar, ens fa pensar, ens fa patir... Tot en un di¨¤leg a vegades trepidant, a vegades divertit, a vegades, fins i tot, t¨¨cnic, per¨° sempre amb un rerefons terriblement actual: la viol¨¨ncia masclista, que enfoca des d¡¯un punt de vista diferent i, diria, reparador. L¡¯Eva (Susanna Garachana) parla davant de l¡¯Anna (Maria Pau Pigem), la seva supervisora, d¡¯una pacient que, per fi!, ha denunciat el marit per maltractaments. Entre la mala llet i el fet d¡¯agafar consci¨¨ncia d¡¯all¨° que est¨¤ explicant, l¡¯Eva dir¨¤ el qu¨¨ li agradaria fer, amb aquell marit, i l¡¯Anna la comprendr¨¤ perfectament. L¡¯Eva li dir¨¤ el que pensa fer; i ja no hi haur¨¤ tanta comprensi¨® en l¡¯Anna... Ho acabar¨¤ fent? Aquest dilema ¨¦s el que ens atrapa durant l¡¯hora i escaig que dura l¡¯obra. Una cercar¨¤ el seu ¡°centre de gravetat permanent¡± de la m¨¤ de Franco Battiato, l¡¯altra es cagar¨¤ en el cap del centre m¨¨dic on treballa, on tot funciona malament, esclar. La cosa anir¨¤ massa lluny, tot i que, mentre que juguem a distingir entre realitat, imaginaci¨® i intencions, descobrirem que sempre podr¨¤ anar encara m¨¦s lluny i superar la por, la vergonya (el mindfulness!) i els l¨ªmits ferris que tenim socialment validats.

¡®La forma de les coses¡¯ (Versus Gl¨°ries, fins al 28 de gener)

El 2008 Julio Manrique va debutar en la direcci¨® teatral amb La forma de les coses, una mena de com¨¨dia filos¨°fica farcida de cr¨ªtica social amb aparences d¡¯hist¨°ria rom¨¤ntica del nord-americ¨¤ Neil Labute. Ho va fer a l¡¯antic Espai Lliure, al Lliure de Montju?c, una sala que podria assemblar-se (amb una grada m¨¦s) a l¡¯actual Versus Gl¨°ries, on acaba d¡¯estrenar-se sota la direcci¨® de Marc Rosich. L¡¯obra ens situa en el campus universitari d¡¯un poblet dels Estats Units dels anys 90, on una estudiant d¡¯Art (Evelyn ¡ªLaura Porta¡ª), boh¨¨mia, segura de si mateixa, provocadora, s¡¯enamora d¡¯un vulgar¨ªssim noi (Adam ¡ªFrancesc Marginet¡ª), sonso, gens atractiu, que treballa pluriocupat com a vigilant en un museu i en un videoclub. El contrast entre els dos ¨¦s brutal i va in crescendo a mesura que avan?a l¡¯obra i apareix la parella amiga de tota la vida d¡¯ell: una professora finolis de nens petits en una escola (Jenny ¡ªRafaela Rivas¡ª) i un guaperes masclista, xulo, encantat de con¨¨ixer-se, all¨° que en dir¨ªem, ara, un cunyao (Phil ¡ªJordi And¨²jar¡ª). L¡¯Evelyn transforma l¡¯Adam, que si l¡¯obra es traslladad¨¦s a l¡¯actualitat, acabaria sent un hipster amb tots els complements. Els amics se n¡¯adonen; ell, no vol adonar-se¡¯n. Per¨° el quid de tot aquest enrenou va molt m¨¦s enll¨¤ de l¡¯aspecte f¨ªsic i de l¡¯amor. Entrem en disquisicions filos¨°fiques sobre la manipulaci¨® de l¡¯art, sobre la lliure voluntat, sobre maneres de canviar el m¨®n que no conv¨¦ detallar per no treure la gr¨¤cia a un final sorprenent. L¡¯ambientaci¨®, amb molta m¨²sica (de casset!) de l¡¯¨¨poca (refer¨¨ncies a Oasis, Depeche Mode, Nirvana...), amb canvis d¡¯escena a la vista i ¨¤gils, ¨¦s senzilla en la seva complexitat i els quatre int¨¨rprets donen tot el joc que cal: ens fan riure, ens fan pensar, ens fan patir i ens demanen prendre partit: tot plegat, estem davant d¡¯una obra d¡¯art o d¡¯una crueltat?

¡®I Buonaparte¡¯ (Akad¨¨mia, fins al 14 de gener)

Napole¨® segueix de moda. Per¨°, en realitat, Ramon Madaula va escriure aquest ¨ªntim Els Buonaparte molt abans que Ridley Scott port¨¦s al cinema el seu Napole¨®. I no tenen res a veure, b¨¤sicament, perqu¨¨ Madaula fuig de l¡¯epopeia b¨¨l¡¤lica i se centra en les confessions, gelosies, disputes i malfiances, en una trobada en una casa pairal als afores de Vit¨°ria, entre l¡¯emperador i el seu germ¨¤, Pepe Botella, arran de la situaci¨® a Espanya..., amb la complicitat d¡¯un mameluc, servidor de Napole¨®. Dirigits per S¨ªlvia Munt, Pau Roca (Napole¨®), David Bag¨¦s (Jos¨¦ I) i Oriol Guinart (el mameluc Rustam) munten una com¨¨dia de vegades esbojarrada i irreverent. En paraules de la directora, ¡°un combat dial¨¨ctic esmolat i rigor¨®s, on la hist¨°ria s¡¯anir¨¤ escrivint, per¨° per sota anir¨¤ apareixent, quasi com una gran farsa, tot all¨° que s¡¯amaga; els desitjos, les raons, les inseguretats, l¡¯idealisme m¨¦s pur barrejat amb la fragilitat m¨¦s humana, convertint l¡¯un i l¡¯altre, en un c¨²mul de car¨¨ncies i de necessitats¡±.

¡®Un segundo bajo la arena¡¯ (Mald¨¤, fins al 21 de gener)

El Col¡¤lectiu Desasosiego torna a El Mald¨¤ amb el seu primer espectacle, Un segundo bajo la arena, creat a partir de Bodas de sangre, de Lorca, i premiat en FiraT¨¤rrega l¡¯any passat. ?s una nova dramat¨²rgia, absolutament lliure, en qu¨¨ el p¨²blic es convertir¨¤ en convidat (suplent, diguem-ne...) d¡¯un casament fallit, on tothom sembla que ha fugit. ¡°Agafem un moment concret l¡¯obra de Lorca i creem una pe?a nova amb personatges nous i una situaci¨® diferent¡±, explica l¡¯actriu i escen¨°grafa de l¡¯espectacle, Camille Latron, que comparteix cartell amb Carla Coll, Pol Toro i Gaspar Corts, sota la direcci¨® d¡¯Alex Solsona. Trencada la quarta paret des del minut zero, gaireb¨¦, l¡¯espectador comparteix taula amb els int¨¨rprets. Amb m¨²sica original, amb els versos de Lorca i accents andalusos i folkl¨°rics, els temes principals de l¡¯obra s¨®n la comunitat, el temps i el ritual ent¨¨s com a celebraci¨®. ¡°Fugim del dramatisme de Bodas de sangre per donar-li una sortida de ritual, de celebraci¨®, li donem un final alternatiu¡±, afegeix l¡¯Alex Solsona, director i dramaturg de l¡¯espectacle. La pe?a remarca la import¨¤ncia de ser conscients del passat per reprendre el futur, la import¨¤ncia de la mem¨°ria hist¨°rica i tamb¨¦ dels rituals en la societat, que serveixen per celebrar en comunitat.

¡®Picasso, rey, monstruo y payaso¡¯ (Sala Beckett, fins al 7 de gener)

Rhum&Cia i el teatre Circo Price de Madrid tanquen a la Beckett l¡¯any Picasso, que ha commemorat el 50¨¨ aniversari de la mort de l¡¯artista, amb un espectacle que, des de l¡¯humor i amb un toc de malenconia, planteja les moltes vessants del pintor. Picasso, bohemi, reeixit i fascinant, rep una visita inesperada: la companyia de pallassos Rhum&Cia, juntament amb el poeta i cronista de circ, vell amic seu, Ram¨®n G¨®mez de la Serna. Tot un homenatge que no oblida certes pautes del malagueny, com l¡¯evident menysteniment de les seves parelles, tot observant-les ¡ªinevitablement¡ª des del segle XXI. Per¨° Jordi Mart¨ªnez (Picasso) i Joan Arqu¨¦ (G¨®mez de la Serna) conversen sobre la vida i l¡¯obra del primer (ombres de Guernica, retalls d¡¯Arlequ¨ª, les ¨¨poques blava, negra... el cubisme...) en una creaci¨® m¨¦s de text del que ens tenen acostumats mentre que la resta, Queralt Albinyana (estrena femenina en la companyia), Piero Steiner, Lluc Armengol, Xavi Lozano i Mauro Paganini, es mantenen en el registre del clown m¨¦s pr¨°piament dit. La posada en escena ¨¦s tant cuidada com divertida, amb les comentades pinzellades d¡¯alegre melancolia.

¡®Austr¨¤lia¡¯ (Espai Texas, fins al 28 de gener)

El nou espai teatral dels hist¨°rics i recuperats cinemes Texas torna a portar a Barcelona Austr¨¤lia, que vam poder veure a la Flyhard, dirigida per Israel Sol¨¤ (La Cal¨°rica, aquest cop en el seu primer text en solitari), que engega una com¨¨dia que, amb humor marca de la casa, posa sobre la taula una s¨¨rie de problem¨¤tiques ben actuals, com la precarietat, la por al frac¨¤s... (tamb¨¦ marca de la casa). Per¨° aquest cop, hi ha elements ¡°cient¨ªficament¡± nous sobre la fertilitat i la donaci¨® d¡¯¨°vuls. Expliquem-nos: la Laia (Carme Poll) viu a Austr¨¤lia i vol tenir un fill amb l¡¯Andy (Brian Lehane), la seva parella, per¨° no ho aconsegueix; li demana un ¨°vul a la seva germana Helena (Ester Cort), que accepta; la Merc¨¨ (Meritxell Huertas), la tercera germana en disc¨°ridia, l¡¯acompanyar¨¤ en un viatge on les tres tornaran a conviure juntes despr¨¦s de molt de temps. La situaci¨®, treta d¡¯una viv¨¨ncia real d¡¯una amiga de Sol¨¤, planteja tots els interrogants sobre una situaci¨® delicada (a Austr¨¤lia es permet la donaci¨® d¡¯¨°vuls de gent coneguda). L¡¯autor es fa un munt de preguntes que despr¨¦s porta a escena: la fam¨ªlia es pot escollir? ?s la sang o ¨¦s el vincle? ¡°A priori pensem que tots estar¨ªem d¡¯acord en les respostes, per¨° en situacions m¨¦s complexes, com les que planteja Austr¨¤lia, de seguida notes els l¨ªmits d¡¯aquestes respostes¡±, escriu Israel Sol¨¤.