¡®La forma de les coses¡¯: Art, mentides i cintes de v¨ªdeo

Que l¡¯amor ¨¦s cec ¨¦s cosa sabuda per tots, i que l¡¯art contemporani est¨¤ ple de farsants, tamb¨¦. La subtil frontera entre l¡¯obra mestra i la presa de p¨¨l dep¨¨n, sovint, d¡¯un comissari inspirat. Neil LaBute va estrenar The shape of things l¡¯any 2001, a l¡¯Almeida Theatre de Londres, espectacle que un parell d¡¯anys m¨¦s tard es convertiria en pel¡¤l¨ªcula, estrenada a Espanya amb el desafortunat t¨ªtol Por amor al arte. Han passat vint-i-dos anys, i es nota: la innoc¨¨ncia del text i el seu to de conte no han envellit gaire b¨¦. Vivim en un present on el culte al cos ¨¦s la religi¨® predominant entre les societats occidentals, i que un home vagi al gimn¨¤s no ¨¦s vist, en absolut, com una raresa.

Marc Rosich ha tradu?t i dirigeix amb empenta aquesta com¨¨dia urbana de parelles, que amaga molt m¨¦s del que aparenta: l¡¯amor com a resignaci¨® o desafiament, les ganes de modelar l¡¯altre a la nostra voluntat o el poder revolucionari de l¡¯art. Laura Porta ¨¦s Evelyn, una protot¨ªpica aspirant a artista (la boh¨¨mia oficial del campus) que encara creu que l¡¯art pot canviar el m¨®n. Francesc Marginet interpreta a Adam, un vigilant de museu pusil¡¤l¨¤nime i adorable, que veur¨¤ com del vandalisme art¨ªstic al terrorisme emocional hi ha nom¨¦s un pas. Rafaela Rivas i Jordi And¨²jar encarnen la parella d¡¯amics, ep¨ªtom de la normalitat i el conformisme: a estones semblen trets, per la precisi¨® del seu retrat, d¡¯un v¨ªdeo de Pantomima Full.

Del mite de Pigmali¨® a l¡¯obra hom¨°nima de Bernard Shaw, passant evidentment per My fair lady o Pretty woman, The shape of things tracta sobre la capacitat real que tenim de canviar a una persona. La versi¨® que podem veure a la Sala Versus Gl¨°ries no deixa de ser un ¡°muntatge de tamborets i cubs¡± (els int¨¨rprets canvien l¡¯escenografia entre escenes) molt ben resolt: els riures descompassats entre el p¨²blic o els silencis inc¨°modes demostren com cada tema toca de prop un determinat espectador. Paula Font ha dissenyat un espai blanc i vers¨¤til que pot acollir totes les localitzacions, i la il¡¤luminaci¨® de Daniel Gener acosta el museu a un quir¨°fan. Evelyn ¨Cuna mena de Marina Abramovi? desfasada¨C pret¨¦n convertir la seva vida en art i, especialment, modelar Adam com si fos un ninot de fang. Ens trobem en una ¨¨poca de cassets, CDs i cintes de v¨ªdeo, i el repetitiu tema ¡°Wonderwall¡± d¡¯Oasis serveix de banda sonora, en diferents versions i estils. Els quatre int¨¨rprets compleixen estupendament amb la seva comesa, sota una direcci¨® una mica cubanera de Rosich. Entre la vulgar normalitat i l¡¯excentricitat psicop¨¤tica, el p¨²blic haur¨¤ de decidir de quin costat est¨¤. En aquest m¨®n obsessionat per la superf¨ªcie, La forma dels coses funciona com una par¨¤bola innocent que ens recorda que, en un passat recent, aquestes coses encara ens sorprenien o escandalitzaven. Avui no sortim del teatre fins que no hem publicat el nostre story a Instagram.

La forma de les coses

Text: Neil LaBute. Traducci¨® i direcci¨®: Marc Rosich.

Repartiment: Jordi And¨²jar, Francesc Marginet, Laura Porta i Rafaela Rivas.

Sala Versus Gl¨°ries, Barcelona. Fins al 28 de gener