N¨²?ez, entre l¡¯obra i la caricatura

No ¨¦s ben b¨¦ el mateix haver conegut Josep Llu¨ªs N¨²?ez i avaluar-ne l¡¯obra que evocar la seva personalitat a partir de la caricatura que se n¡¯ha fet i ha transcendit, fins a provocar la riota d¡¯aquells que ni tan sols el van con¨¨ixer, siguin o no seguidors de l¡¯expresident del Bar?a. El guinyol dona per a molt, i m¨¦s en mans d¡¯imitadors que han sabut humanitzar un empresari fet a la seva, molt auster i emotiu, sense sentit de l¡¯humor i del qual es dubta fins i tot d¡¯on venia quan va arribar a Barcelona.

Conv¨¦ no oblidar que N¨²?ez no feia gens de gr¨¤cia, m¨¦s aviat generava respecte i sovint temor quan se l¡¯havia de tractar. La manera com va accedir al poder va ser tan q¨¹estionable per la gent que hi va prendre mal com discutible va ser la forma com se l¡¯ha dibuixat des que se¡¯n va anar sense dir ni adeu i va acabar a la pres¨® per un delicte de suborn a inspectors d¡¯Hisenda. N¨²?ez, al cap i a la fi, sempre va mirar de comprar complicitats i, per tant, no s¡¯hi ha de frivolitzar: va ser un dels empresaris m¨¦s importants del moment i un president que es va desviure per fer un Bar?a triomfant.

Intentar definir N¨²?ez ¨¦s una feina feixuga i delicada que vol temps i demana un punt de distanciament per part de l¡¯autor, tenint en compte l¡¯animadversi¨® que va provocar entre la muni¨® de seguidors tant de Jordi Pujol com de Johan Cruyff. Aquest ¨¦s el risc que corre la docus¨¨rie N¨²?ez, que s¡¯emet a 3Cat; ¨¦s a dir, una televisi¨® que en va tenir de molt fortes amb l¡¯expresident del Bar?a. La com¨¨dia i el drama hi tenen protagonisme, de la mateixa manera que el valor dels testimonis ¡ªn¡¯hi ha que no hi van voler participar i d¡¯altres que no hi van ser convidats¡ª, i especialment dels documents que es mostren, ¨¦s extraordinari per poder entendre N¨²?ez.

L¡¯extensa llista de convidats no acabar¨¤ mai de fer el pes a tothom. Les opinions d¡¯Anton Parera i Antoni Bassas s¨®n molt agra?des, aix¨ª com les intervencions d¡¯aquells que van ser decisius en alguns episodis, com el mateix Pujol. Queda clar que el modus operandi de N¨²?ez, en segons quines q¨¹estions, era m¨¦s que reprovable i que com a constructor es va fer gran a l¡¯ombra de l¡¯alcalde Porcioles: la seva relaci¨® amb la ciutat va ser a trav¨¦s de les cantonades. Tamb¨¦ es podria pensar que era antinacionalista per la seva enemistat amb Pujol, quan el que volia era allunyar de la pol¨ªtica una instituci¨® emblem¨¤tica com el Bar?a.

Va treballar perqu¨¨ el FC Barcelona fos un club independent dels poders pol¨ªtics, econ¨°mics i medi¨¤tics i perqu¨¨ tingu¨¦s influ¨¨ncia i capacitat de decisi¨® en la Federaci¨® Espa?ola, fins aleshores tutelada pel Madrid. Hi va haver milers de barcelonistes que van estar orgullosos d¡¯un president que va capitalitzar l¡¯entitat econ¨°micament, social i esportiva, tal com va quedar pal¨¨s amb la construcci¨® del Miniestadi, la Masia, el Museu i l¡¯ampliaci¨® del Camp Nou, aix¨ª com amb la potenciaci¨® de les seccions a canvi d¡¯empobrir els rivals catalans ¡ªaix¨° tamb¨¦¡ª, com el Joventut, el Granollers o l¡¯Igualada.

El llegat barcelonista de N¨²?ez segurament mereixia un tracte millor en un documental que, per altra banda, incideix en alguns t¨°pics i no aprofundeix, sin¨® que dona per fet que una de les seves obsessions era ¡°ser acceptat i respectat per la societat catalana, que mai no el va recon¨¨ixer del tot¡±, d¡¯acord amb la promoci¨® de la docus¨¨rie dirigida per Jordi Call amb gui¨® de Ramon Pardina. No tot ¨¦s blanc o negre, sin¨® que hi ha grisos en la vida d¡¯un personatge que generava desconfian?a entre els que no estaven de la part seva i que, d¡¯alguna manera, va ser un precursor de Florentino P¨¦rez.

A difer¨¨ncia del president del Madrid, N¨²?ez va tenir en contra l¡¯administraci¨® pol¨ªtica i no va trobar la manera de fer una gesti¨® esportiva coherent, assenyalat fins i tot per un mot¨ª dels jugadors, fins que es va encomanar a Cruyff, justament la bandera dels nacionalistes que es van presentar a les eleccions del club l¡¯any 1989. El president i l¡¯entrenador acabarien malament, mentre que Pujol va dir al final que N¨²?ez ho havia fet b¨¦. Aix¨ª queda dit en un documental que paga la pena per la seva v¨¤lua period¨ªstica tot i ser incomplert, com no podia ser d¡¯altra manera amb N¨²?ez.

La docus¨¨rie tindr¨¤ continu?tat en forma de llibre, i no nom¨¦s incidir¨¤ en el que ja s¡¯ha vist des d¡¯un sol punt de vista: ¨¦s possible que finalment aquest any es puguin llegir les mem¨°ries de N¨²?ez escrites per Dom¨¨nec Garcia. Tal vegada aleshores se sabr¨¤ qu¨¨ pensava N¨²?ez de tots el que tant han parlat d¡¯ell, i tamb¨¦ qu¨¨ es va coure en el pacte del Majestic del 1996 entre CiU i el PP. No sembla pas que fos cap broma per afegir a la caricatura de N¨²?ez.