¡®Zorra¡¯? Estic antiqu¨¤

?s normal que un pa¨ªs s¡¯enfronte per una can?¨®? S¨ª, clar. L¡¯art, la ficci¨® ¡ªen definitiva: la imaginaci¨®¡ª ¨¦s la porta d¡¯entrada a les transformacions. Res passa abans de ser pensat. La paraula t¨¦ capacitat performativa. Produeix els efectes que anuncia nom¨¦s pel fet d¡¯enunciar-los. Teorema de Thomas: all¨° que definim com a real t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies reals. ?s la profecia autocomplida. Per aix¨° ¨¦s tan seriosa la ficci¨®. I la paraula. Ho sabem des de fa dos mil anys: al principi fou el verb. Una gran veritat. I ho sap perfectament el bisbe d¡¯Oriola-Alacant. Per aix¨° ha criticat la can?¨® Zorra, el tema que ha llan?at a Eurovisi¨® el Benidorm Fest. Diu monsenyor: ¡°Llegamos a destruir nuestra propia dignidad queriendo reivindicarnos¡±. Ell veu en esta can?¨® el s¨ªmptoma d¡¯una crisi cultural a Espanya. Jo hi veig una altra expressi¨®.

Ahir, Mery Bas vivia a Ondara, poble valenci¨¤ de la Marina Alta, i treballava d¡¯esteticista. Una tia curranta, humil, normal, em conta una amiga del seu poble. De vegades cantava. No la coneixia ning¨². Als 55 anys no podia esperar res del show business. Aix¨° era ahir. Hui s¡¯ha convertit en la cantant del tercer tema m¨¦s viral del m¨®n ¡ªdel m¨®n¡ª en Spotify. D¡¯aix¨° ¨¦s expressi¨® Zorra: tot ¨¦s relatiu i canvia en un instant.

D¡¯una altra cosa tamb¨¦ ¨¦s expressi¨®, i aix¨° fa bategar una altra can?¨® nascuda esta setmana a l¡¯escena valenciana i que promet convertir-se en un boom. Cliqueu: Estic antiqu¨¤. ?s obra de Marala, el trio catalanovalencianobalear, i hi col¡¤labora Zoo. Bona m¨²sica. Apegalosa a m¨¦s no poder. I amb un missatge hui atrevit: la contradicci¨®. L¡¯imperi del tuit ofega el dubte, mata el mat¨ªs. Per¨° la contradicci¨® ¨¦s sana. Ho deia Fuster: ¡°Reivindiqueu sempre el dret a canviar d¡¯opini¨®: ¨¦s el primer que us negaran els vostres enemics¡±.

Estic antiqu¨¤ dispara en eixa l¨ªnia: tres dones joves, modern¨ªssimes a priori. I tanmateix, una diu: ¡°A mi m¡¯agraden els homes, per¨° no me¡¯ls puc tragar¡±. L¡¯altra diu: ¡°Ai, mareta, tinc un n¨®vio que no me deixa estar. I ¨¦s que em t¨¦ tan prendaeta que no me¡¯l puc deixar¡±. Les relacions t¨°xiques. I elles expliquen a Enderrock que hi ha coses de qu¨¨ vols desprendre¡¯t i no saps com, o no pots, i que potser el m¨¦s intel¡¤ligent no ¨¦s negar-ho, sin¨® posar-ho sobre la taula, abra?ar la contradicci¨®, riure¡¯s, intentar aprendre¡¯n, conviure amb aix¨°.

Canta Nebulossa a Zorra: ¡°Ya s¨¦ que no soy quien t¨² quieres¡±. Diu Sandra Monfort, de Marala: ¡°Necessite trencar amb tot l¡¯imaginari de la dona bella, fina i tendra, per¨° tamb¨¦ ¨¦s esgotador haver de performar de superpoderosa quan en realitat despr¨¦s arribe a casa i estic plorant per tots els racons¡±.

Hi ha molt per rascar en eixa reflexi¨®. Potser d¡¯aix¨° siguen expressi¨® les dos can?ons. De la dictadura de jutjar. De les aparences. D¡¯haver d¡¯explicar-se a cada instant. De la hip¨°crita coher¨¨ncia. En el principi fou el verb. Ara ¨¦s l¡¯adjectiu. Estic antiquat.