Figa Flawas: cal?ots, galetes i xampany

S¨¦ que queda lleig, per¨° comen?o amb una autocitaci¨®. Vaig escriure en un tuit escalfat que ¡°l¡¯esclat de la m¨²sica dita urbana a Catalunya ja seria l¡¯h¨°stia si en comptes d¡¯estar cantada en aquest pidgin pobr¨ªssim es fes en catal¨¤ popular. Per¨°, esclar, el jovent no coneix el catal¨¤ popular perqu¨¨ no es fa servir¡±. Tot i que vaig concitar moltes adhesions boomers i ¨¦s innegable que aquest pidgin existeix ¡ªi que sovint ¨¦s impostat i el jovent urban a casa parla catal¨¤ normal¡ª estic en condicions de matisar-ho i incl¨²s retractar-me.

M¡¯hi han ajudat unes quantes audicions atentes i anal¨ªtiques de La Cal?otada, el nou ¨¤lbum de Figa Flawas, uns aut¨¨ntics obrers de la rima, uns proletaris musicals de l¡¯escena, com en diuen tota aquesta canalla. Entre els ling¨¹istes assenyats hi ha una llei no escrita que tolera l¡¯adquisici¨® ¡ªsempre al marge de la normativitat¡ª de paraules forasteres si aporten coses noves a la llengua. Nom¨¦s per posar un parell d¡¯exemples, els Flawas titulen una can?¨® Bacaneria, que ¨¦s una importaci¨® d¡¯Hispanoam¨¨rica per¨° d¡¯origen itali¨¤. Significa una mena d¡¯alegria hedonista o xala total i ¨¦s indubtablement una paraula bonica i que no ens hauria de fer res naturalitzar. Un altre cas ¨¦s ratxeta, l¡¯evoluci¨® contempor¨¤nia de la juani, la cani o la xoni. Altra vegada absorbida a trav¨¦s de l¡¯espanyol, ¨¦s una paraula viva als instituts del pa¨ªs que ens ve del ratchet angl¨¨s.

Per¨° al costat d¡¯aquests upgrades positius per al catal¨¤ perqu¨¨ amplien les possibilitats expressives de l¡¯idioma, la nova m¨²sica urbana propaga castellanismes i anglicismes espuris que s¨ª que s¨®n fruit d¡¯un proc¨¦s d¡¯interfer¨¨ncia en fase cr¨ªtica. No t¨¦ cap sentit, sin¨®, pronunciar ¡®septembre¡¯, ¡®vagabundo¡¯ o dir ¡®donar-se el filet¡¯ ¡ªuna traducci¨® macarr¨°nica i barroera de darse el filetazo¡ª en comptes del vernacle ¡®morrejar-se¡¯. El llenguatge dels Flawas posa l¡¯oient llepafils ¡ªgent gran com jo¡ª en aquesta permanent tensi¨® entre el que est¨¤ b¨¦ i el que ¨¦s inadmissible. Diria que aix¨° ¨¦s bo. I el que ¨¦s m¨¦s important: ells no tenen cap mena de criteri al respecte i els rellisca ol¨ªmpicament qu¨¨ en pensem. No som el seu p¨²blic i produeixen m¨²sica popular en el seu catal¨¤ popular bastard per a la seva generaci¨®, que parla com ells.

Qualsevol prevenci¨® amb els Figa Flawas esclata i es dissol nom¨¦s escoltant Diabla, una can?¨® tan sexi i rodona ¡ªcom una llimona, c¨ªtrica i culona¡ª que ens condueix a una q¨¹esti¨® clau en l¡¯esbarzerar de la m¨²sica popular: el que els entesos en diuen l¡¯actitud i que tamb¨¦ est¨¤ importada de les tend¨¨ncies globals del mal dit g¨¨nere urban. Una de les particularitats d¡¯aquesta movida que ha conquerit contra tot pron¨°stic les radiof¨®rmules catalanes ¨¦s la solidaritat entre ells i l¡¯orgull de pertinen?a al grup. Col¡¤laboren, tenen bones paraules els uns pels altres ¡ªper l¡¯esquena deuen volar els punyals com a tot arreu¡ª i s¡¯influencien m¨²tuament. Si ho traslladem a la nostra educaci¨® sentimental forjada en temps del rock catal¨¤, aix¨° descol¡¤loca. Els fans de Sau i els de Sopa de Cabra era normal que estiguessin barallats com havia passat d¨¨cades abans amb els Beatles i els Rolling Stones.

Un altre cop, hi ha seny i rauxa, Modernisme i Noucentisme, en aquest nou moviment cultural catal¨¤. Sempre la mateixa hist¨°ria. Encara que siguin tots amics, hi ha difer¨¨ncies evidents entre la romantitzaci¨® processista d¡¯uns posem per cas Tyets i el missatge punk-infantil dels Figa Flawas, que es resumeix en pocs aspectes b¨¤sics. Primer: s¨®n dos xavals de Valls, ¨¦s a dir catalans d¡¯una petita ciutat comarcal. Una urbanitat perif¨¨rica i allunyada de la metr¨°poli barcelonina, usualment mal entesa i dilu?da al puto ¡®territori¡¯. Segon: s¨®n pobres o lumpen o membres del precariat, que es diu ara, i estan cofois de tirar endavant i fer-se famosos ¡ªnedant entre taurons ens hem tornat bons empresaris, diuen¡ª. I tercer: s¨®n joves i, per tant, volen menjar, follar i passar-s¡¯ho b¨¦, com toca. Pot semblar f¨¤cil i oportunista concentrar-ho tot plegat en el concepte voluptu¨®s i folcl¨°ric de la cal?otada, per¨° per molt que ens faci arrufar el nas, est¨¤ molt ben tirat, xecs.