Carta a la consellera d¡¯Educaci¨®

Honorable consellera: Hi ha una colla d¡¯homes i dones de lletres d¡¯aquest pa¨ªs que han manifestat la seva preocupaci¨® pel fet que els escolars catalans, com ha demostrat l¡¯¨²ltim informe PISA, posseeixin una tan baixa capacitat de comprensi¨® lectora.

Hi ha diverses causes que poden explicar aquest frac¨¤s. En primer lloc, el fet que els joves es desempalleguen m¨¦s b¨¦ amb el m¨°bil (?intel¡¤ligent?) que amb la lletra impresa ¡ªlluitar contra aix¨° ser¨¤ una tasca feixuga¡ª; en segon lloc, el fet que una gran part dels professors de catal¨¤, a l¡¯ESO i al batxillerat, s¡¯estimen m¨¦s explicar llengua que literatura ¡ªun objecte est¨¨tic que, de fet, coneixen escassament, perqu¨¨ han fet durant la seva formaci¨® molt poques lectures de bona literatura, en termes generals¡ª; en tercer lloc, perqu¨¨ ara ¨¦s moda malauradament no explicar la literatura per ella mateixa, sin¨® amb la coartada de q¨¹estions pol¨ªtiques, de g¨¨nere i m¨¦s coses que no cal esmentar; en quart lloc, potser hem de comen?ar a considerar que les lectures obligat¨°ries del batxillerat de vegades s¨®n bones, per¨° no s¨®n adequades. Em remeto al resultat de l¡¯esmentat informe.

Potser hem de comen?ar a considerar que les lectures obligat¨°ries del batxillerat de vegades s¨®n bones, per¨° no s¨®n adequades

Quant a la llengua, afirmar¨¦ una cosa que li semblar¨¤ anatema o heretgia (una Inquisici¨® catalana em cremaria): no hi ha cap criatura que primer aprengui una gram¨¤tica, i despr¨¦s la llengua. Tots els nens del m¨®n aprenen la llengua de la seva mare i del seu medi social. Aix¨°, naturalment, no vol dir que no s¡¯hagi d¡¯ensenyar llengua catalana o castellana als col¡¤legis, per¨° seria molt m¨¦s efica? ensenyar la llengua a partir del seu ¨²s (l¡¯¨²s literari, per exemple) que a partir d¡¯unes normes i unes denominacions que ni tan sols coneixen els millors escriptors de l¡¯orbe. La conversa entre professors i alumnes, durant tota l¡¯hora lectiva, a partir d¡¯un text o d¡¯un tema d¡¯inter¨¨s general, donaria m¨¦s bons resultats. Dels textos mateixos se¡¯n podrien desprendre els elements de gram¨¤tica m¨¦s importants.

Quant a l¡¯ensenyament de la literatura, la cosa m¨¦s urgent ¨¦s trobar uns textos, de la literatura que sigui mentre estiguin en bon catal¨¤ ¡ªmolts traductors dominen el catal¨¤ amb m¨¦s solv¨¨ncia que molts escriptors ¡°originals¡±, idea rom¨¤ntica¡ª, per engrescar els joves a llegir. Li ho dic amb la m¨¦s gran sinceritat i coneixement de causa: els dits ¡°episodis amorosos¡±, ¨¦s a dir, er¨°tics, del Tirant, queden molt per sota de les experi¨¨ncies sexuals dels joves, ja molt desenvolupades i experimentades; Puig i Ferrater ¨¦s avui quasi il¡¤legible; La pla?a del Diamant resulta als joves una lectura xarona, pastosa i rid¨ªcula; Terra baixa, d¡¯?ngel Guimer¨¤, ¨¦s una obra potser apte per als nens de la muntanya, com ho seria Vayreda, per¨° gens comprensible per a un metropolit¨¤, que vol dir la major part de la poblaci¨®. Les lectures prescriptives en llengua castellana s¨®n una mica millors, sense ser perfectes: ells tenen una literatura no m¨¦s bona, per¨° s¨ª m¨¦s constant al llarg dels segles literaris moderns i contemporanis.

Goethe ¡ªrecordi que la Generalitat va estampar i distribuir a tots els col¡¤legis de Catalunya, l¡¯any 1932, una bell¨ªssima antologia de poemes seus per a edificaci¨® de la ciutadania menuda¡ª va confessar a Eckermann poc abans de morir. ¡°S¡¯ha acabat el temps de les literatures nacionals; hem entrat en l¡¯¨¨poca de la literatura universal [o mundial, Weltliteratur]¡±. El nostre sistema pedag¨°gic encara no ha entomat aquest fet. Hem de fer llegir als joves, per raons romanticopatri¨°tiques, els nostres autors, quan resulta que n¡¯hi ha d¡¯estrangers tradu?ts en perfecta llengua catalana que resultarien molt m¨¦s atractius? Demani-me¡¯n una llista i li far¨¦; de fet ja li ho vaig proposar a la consellera Rigau, per s¨¤via mediaci¨® del president Pujol, i no hi va mostrar cap inter¨¨s.

D¡¯en?¨¤ que hi ha impremta, d¡¯en?¨¤ que hi ha traductors i d¡¯en?¨¤ que les literatures nacionals estan totes empeltades de q¨¹estions de car¨¤cter universal, costa molt d¡¯entendre que els plans d¡¯estudi (de catal¨¤ i de castell¨¤) negligeixin obres d¡¯enorme categoria, entre les quals podria espigolar-se perfectament una suma de textos atractius, els catalans inclosos. Per¨° sembla que no hi ha res a fer. Si ¨¦s per raons pol¨ªtiques, estan equivocats; perqu¨¨ la literatura ¨¦s un art que es troba per sobre d¡¯aquesta determinaci¨®, com la m¨²sica o la pintura.

Tinc poca esperan?a en els resultats de la comissi¨® que ha creat. Vost¨¨ sola, com a consellera, i els seus pr¨°xims, haurien de saber on resideix el problema, i determinar-se a adoptar la soluci¨®. Trobar¨¤ ajuda, en tot cas, en moltes persones d¡¯aquest pa¨ªs que saben qu¨¨ ¨¦s la literatura.

Molt respectuosament, etc.