Una monja i un somiador a l¡¯Empord¨¤

Quan vaig con¨¨ixer Jordi Vilella, un prodigi de la serigrafia, encara tenia una petita galeria d¡¯art al Raval. Es deia Appart Showroom i era un aparador d¡¯obra gr¨¤fica original de noms consagrats ¡ªIsidro Ferrer, Marcos Palazzi, els germans Moscard¨®, Marta Chinchilla...¡ª i d¡¯artistes emergents. Tamb¨¦ hi havia un raconet per a la fotografia. Recordo especialment l¡¯exquisida mirada de Lluc Queralt i com el mateix Vilella capturava instants de Barcelona en blanc i negre. En aquella ¨¨poca, ni ell ni jo coneix¨ªem Corita Kent. Per¨° un dia alg¨² li va parlar d¡¯una monja que durant els anys seixanta i setanta impartia classes d¡¯art a Calif¨°rnia i es va enamorar de la hist¨°ria. Sobretot perqu¨¨ la gran passi¨® de Sister Corita era la serigrafia. Uns anys m¨¦s tard, es va publicar Observar, Conectar, Celebrar (Editorial GG, 2019), el llibre on la mateira Corita i una exalumna seva, Jan Steward, explicaven la metodologia d¡¯aquelles revolucion¨¤ries classes d¡¯art a l¡¯Immaculate Heart College de Los Angeles. I Villella, un somiador de somriure permanent, va adoptar-la com una esp¨¨cie de B¨ªblia.

Frances Elizabeth Kent va n¨¦ixer el 1919 a Iowa i, des de petita, va sentir una pulsi¨® creativa que els seus pares van encoratjar. En complir 18 anys, va entrar en un convent i va adoptar el nom de Sister Corita. Aix¨° no li va impedir seguir formant-se: va estudiar Belles Arts i, temps despr¨¦s, va fer un m¨¤ster en Hist¨°ria de l¡¯Art. El seu h¨¤bitat natural, per¨°, eren les aules de l¡¯Immaculate Heart College, on va arribar a ser cap del Departament d¡¯Art. Tots podem parlar, tots podem escriure i, si ens lliurem dels nostres bloqueigs, tots podem pintar i crear coses. La seva proposta pedag¨°gica fugia del c¨¤non d¡¯aprendre a base de copiar. La carism¨¤tica Sister Corita prohibia als seus alumnes inspirar-se en obres d¡¯art i els animava a exercitar la seva pr¨°pia creativitat observant l¡¯entorn i fixant-se en les coses quotidianes. Ella mateixa ho posava en pr¨¤ctica en la seva pr¨°pia obra serigr¨¤fica, on mesclava colors i tipografies que manllevava de les tanques publicit¨¤ries i els diaris de l¡¯¨¨poca. Una obra bella, subversiva i avan?ada al seu temps que es troba avui dia en alguns dels museus m¨¦s importants dels Estats Units. No en va, el 1967 la revista Newsweek li va dedicar la portada sota l¡¯ep¨ªgraf de ¡°la monja moderna¡±.

Fer i crear s¨®n actes d¡¯esperan?a, i conforme creix aquesta esperan?a, ens anem deixant de sentir aclaparats pels problemes del m¨®n i recordem que tots ¡ªcom a persones individuals i com a grup¡ª podem actuar davant d¡¯aquests problemes. Vilella comparteix la mateixa filosofia que Corita Kent, de qui destaca la seva voluntat de donar a l¡¯art una dimensi¨® social que ajudi a transformar l¡¯entorn m¨¦s proper. En tancar la galeria del Raval, va centrar els seus esfor?os en el taller de serigrafia que tenia a prop de l¡¯Hospital de Sant Pau. Per¨° pel seu cap feia temps que rondava una altra idea, mig esbojarrada, mig su?cida. En paraules seves, una missi¨® divina que finalment s¡¯est¨¤ materialitzant a l¡¯antic hostal de Verges. Juntament amb la seva companya, l¡¯artista visual Anna Solanilla, est¨¤ reformant aquest edifici empordan¨¨s de finals del segle XIX per convertir-lo en Ca la Rosa, un centre per a la creaci¨® i l¡¯experimentaci¨® art¨ªstica. De moment, ja hi t¨¦ instal¡¤lat el taller de serigrafia, on segueix estampant obra gr¨¤fica per a artistes de renom com Regina Gim¨¦nez i Rafel G. Bianchi. Tamb¨¦ acaben d¡¯encetar una campanya de Verkami que els ajudi a acabar de reformar un espai que acollir¨¤ resid¨¨ncies art¨ªstiques, formacions, confer¨¨ncies... Volen que Ca la Rosa sigui un revulsiu, que sacsegi l¡¯escena de la comarca i que la seva ona expansiva arribi al m¨¦s lluny possible. L¡¯art ens fa m¨¦s bones persones i ¨¦s un benefici per a la societat, recalca Solanilla. Vilella assenteix i, com qui no vol la cosa, agraeix la llum daurada que cada capvespre banya l¡¯interior de l¡¯Empord¨¤. ¡°Crec que ¨¦s Corita que ens saluda¡±, fa broma. Per¨° ja no en fa quan diu que algun dia a Ca la Rosa hi haur¨¤ una exposici¨® de les serigrafies de la monja que el va captivar, la millor manera de tancar un cercle vital d¡¯observaci¨®, connexi¨® i celebraci¨®.