Marta Ferrusola i l¡¯inconscient col¡¤lectiu

En la construcci¨® simb¨°lica del pujolisme, sobretot durant el per¨ªode presidencial, Marta Ferrusola (1935 ¨C 2024) hi va jugar un paper fonamental. Es poden fer i cal fer interpretacions diverses sobre quina va ser la dimensi¨® p¨²blica i les activitats privades de l¡¯esposa de Jordi Pujol, per¨° all¨° que fou m¨¦s essencial va ser la naturalitat amb la qual ella va ser percebuda, reconeguda i mitificada en tant que mare de fam¨ªlia que encarnava uns valors tradicionalistes i que connectaven amb l¡¯inconscient col¡¤lectiu d¡¯un determinat catalanisme. Tot i que ha estat carn de mem, la imatge de 1980 del matrimoni -ell mirant la televisi¨® amb un caf¨¨ a la m¨¤, ella asseguda cosint amb un posat mong¨ªvol- ¨¦s l¡¯escenificaci¨® perfecta. El reconeixement populista d¡¯aquesta funci¨® simb¨°lica es va produir durant aquella nit electoral quan la milit¨¤ncia convergent la va veure sortir al balc¨® acompanyant el seu marit victori¨®s i de manera reiterada va clamar ¡°Aix¨° ¨¦s una dona!¡±.

La construcci¨® d¡¯aquest inconscient col¡¤lectiu Mariona Lladonosa el va estudiar amb tota precisi¨® a Nosaltres els catalans (PAM), un assaig que analitza els imaginaris simb¨°lics i socials que el nacionalisme cat¨°lic i catalanista va redefinir durant el tram central de la dictadura franquista. Durant aquell per¨ªode es va produir una reformulaci¨® ideol¨°gica pr¨°pia del moment i, associada amb ella, una actualitzaci¨® d¡¯una s¨¨rie de valors diguem-ne de la tradici¨® pairal. El llibre on es va produir aquesta s¨ªntesi va ser Not¨ªcia de Catalunya (Destino), de Vicens Vives, un assaig essencialista equiparable a altres que es publicaven en altres cultures. Qui potser primer i segur millor va predicar aquells valors i aquella ideologia, amb una vocaci¨® inequ¨ªvocament missional, va ser el Jordi Pujol que el 1956 s¡¯acabava de casar amb Marta Ferrusola, a qui havia conegut a la Confraria de la Mare de D¨¦u de Montserrat de Virt¨¨lia.

Aleshores Pujol va predicar aquells valors de dues maneres. Com a responsable d¡¯expansi¨® comarcal del moviment nacionalista CC (Crist Catalunya), anant de poble en poble una pila de caps de setmana creant xarxa i construint Catalunya. D¡¯una manera m¨¦s modesta, per¨° simb¨°licament molt rellevant, ell i la seva dona van ser els impulsors de l¡¯anomenat ¡°equip de matrimonis de Nostra Senyora de Montserrat¡± de la Confraria on s¡¯havien conegut. Anna Roig Llort ho va explicar a Generaci¨® Virt¨¨lia (Columna). Seguint all¨° que es feia a Fran?a, van voler-ho replicar a partir de 1956 i es van constituir com a grup el juliol de 1958. El seu prop¨°sit, tal com diu Roig, era la promoci¨® de la vida familiar viscuda cristianament. L¡¯activitat de l¡¯equip de matrimonis permetia establir fidelitats personals i, a la vegada, anar eixamplant aquesta xarxa.

En aquesta xarxa Ferrusola era reconeguda com la mare cat¨°lica i catalanista protot¨ªpica. Tenia una fam¨ªlia nombrosa i, arribada l¡¯hora del consell de guerra contra el seu marit, ella no s¡¯oposaria al sacrifici redemptor que ell estava disposat a fer. Al contrari. Ella seria c¨°mplice del sacrifici del marit, carregant amb la solitud i els fills i viatjant sempre que pogu¨¦s a la pres¨® de Saragossa on Pujol complia condemna.

Jordi Pujol sempre ha explicat que, quan va sortir de la pres¨®, va percebre que la mentalitat dels catalans estava canviant. Realment entre 1960 i 1963 es va produir un canvi de valors que tenia com a principal concreci¨® l¡¯inici d¡¯un proc¨¦s de secularitzaci¨® no interromput. Aquest trastocament, que ell considerava que afavoria la desnacionalitzaci¨® moral de la ciutadania i que identificava amb una prec¨¤ria hegemonia d¡¯esquerres, l¡¯havia de combatre. En el pla ideol¨°gic, tamb¨¦ en el pla dels valors. D¡¯alguna manera podr¨ªem dir que, en tant que nacionalista tradicionalista, aniria a contracorrent de l¡¯hegemonia que transmetien uns mitjans de comunicaci¨® de masses que mostraven una t¨ªmida modernitzaci¨®, una impl¨ªcita la?citzaci¨®.

Per¨° una cosa era el que passava a la superf¨ªcie de la societat i una altra eren els valors profunds d¡¯aquell inconscient col¡¤lectiu. La for?a de Pujol era que els coneixia, que els havia tocat i sabia exactament com sentir-se el paradigma d¡¯aquella mentalitat que semblava haver passat de moda. Ho va demostrar en aquell article que, automitificant-se, sempre ha presentat com el pr¨°leg de les eleccions de mar? de 1980: ¡°Sant Pancra?, doneu-nos salut i feina¡± publicat a La Vanguardia l¡¯endem¨¤ de la Diada de 1979. All¨¤ donava una nova clau de volta a aquells valors, presentant-se com el representant d¡¯una mesocr¨¤cia laboriosa, mediocre i tradicional, la que encarnava la continu?tat de la naci¨®. Aquesta mesocr¨¤cia vivia d¡¯una determinada manera: exactament aquella que mostra la fotografia. Albert Boadella i la progressia podien fer-ne tota la befa del m¨®n, per¨° la riota elitista no afectava el convergent mitj¨¤. De fet, la rialla segurament el refor?ava en aquell sistema de valors que encarnaven tant Pujol com Ferrusola.

Aix¨° ¨¦s Converg¨¨ncia. Tamb¨¦ ho eren professionals liberals barcelonins com Ramon Trias Fargas i Miquel Roca i els seus cercles. Per¨° el corrent central era l¡¯altre. El m¨¦s interessant ¨¦s que aquesta catalanitat tenia la seva cara lletja. Existia i no es mostrava. Per¨° la virtut del personatge p¨²blic de Ferrusola ¨¦s que la mostrava desacomplexadament. I, precisament perqu¨¨ el seu etnicisme excloent de matriu cat¨°lica era tan natural, hi havia una pila de gent que s¡¯hi sentia representada. Ella, que era la dona del President de la Generalitat, deia el que molts pensaven per¨° sabien que no podien dir per no q¨¹estionar consensos. El drama d¡¯aquesta din¨¤mica ¨¦s que la cara lletja, sobretot a partir de la d¨¨cada dels noranta i la vict¨°ria del clan sobre Miquel Roca, va ser la que va normalitzar unes incompatibilitats flagrants, tota mena de conflictes d¡¯interessos i algunes pr¨¤ctiques corruptes. No importava. El 21 de novembre de 1994 dues netes de Jordi Pujol Ferrusola van ser batejades al Palau de la Generalitat. Hi havia la fam¨ªlia, Llu¨ªs Prenafeta i Antoni Subir¨¤. El breu en el qual La Vanguardia va donar la not¨ªcia acabava amb un aclariment: ¡°los gastos del convite fueron sufragados por las familias bautizadas¡±.