Swing Feliu

Aquests dies s¡¯acaba l¡¯exposici¨® N¨²ria Feliu al Palau Robert comissariada per ?scar Dalmau amb un gui¨® de Juli¨¤ Guillamon i documentaci¨® de Ferm¨ª Puig. Tamb¨¦ se celebra un homenatge musical al Palau de la M¨²sica Catalana. No ser¨¤ la darrera de les (re)visions dedicades a N¨²ria Feliu que ens oferir¨¤ el 2024. Tanmateix, ja ¨¦s una excusa meravellosa per reivindicar una de les retrofigures pop m¨¦s rellevants de la Catalunya moderna. Parlar de la Feliu ¨¦s parlar de renovaci¨® i ¨¦s parlar d¡¯una de les pioneres indiscutibles de l¡¯entrada de la modernitat a Catalunya a les acaballes del gris franquisme, per¨° no nom¨¦s. Santsenca de naixement i de vida, ¨¦s icona del barri. Creix i treballa a la Barcelona enyorada, la ciutat popular dels barris i les formes de vincle social pr¨°pies de l¡¯ultralocalisme de postguerra. Les imatges de N¨²ria Feliu despatxant a la parada familiar del mercat del barri o la seva relaci¨® amb l¡¯Orfe¨® de Sants i el teatre hi remeten. A mitjans dels seixanta, l¡¯esclat cultural impulsat pel moviment catalanista obre tot un ventall de propostes de renovaci¨®: el teatre experimental de to independent, recitals musicals en catal¨¤, poesia i art avantguardista¡­ Feliu s¡¯hi cabussa sencera. Donald Duc ¨¦s el seu primer grup i¨¦-i¨¦, on canta entre 1960 i 1962. En el m¨®n del teatre participa i acosta obres que van des de S¨°focles a Camus, Wesker, Brossa o Pedrolo en catal¨¤.

L¡¯any 1965, enregistra a Edigsa el seu primer disc Anirem tots cap al cel de la m¨¤ d¡¯alguns dels noms cl¨¤ssics del segell discogr¨¤fic, com Lle¨® Borrell, Francesc Burrull, Josep Maria Andreu o altres com Jaume Picas o Jordi Sarsanedas. El mateix any publica Gent, amb can?ons de Barbra Streisand i d¡¯altres noms del pop del moment, en catal¨¤. Des de l¡¯inici de la seva carrera Feliu juga el paper de la int¨¨rpret ic¨°nica. No escriu les seves pr¨°pies can?ons, sin¨® que fa seu, talment com a propi, un rellevant corpus musical internacional en catal¨¤. Com diu ella mateixa, ¡°en catal¨¤ es pot cantar tot¡±, i aquesta ¨¦s segurament una de les aportacions m¨¦s rellevants de Feliu: l¡¯obertura i popularitzaci¨® de grans temes pop, musicals teatrals i del cinema ¡ªHello, Dolly, Hair, Cabaret, Chicago, peces de pel¡¤l¨ªcules com El cop o El gran Gatsby, etc.¡ª, del cuplet ¡ªLa Marieta de l¡¯ull viu, El vestir d¡¯en Pasqual, etc.¡ª, el bolero ¡ªcom el disc N¨²ria Feliu i los Guacamayos¡ª, les can?ons de la resist¨¨ncia francesa, amb peces de Brel o Cohen, i, especialment, els est¨¤ndards del jazz nord-americ¨¤ i la seva incorporaci¨® al llegat musical catal¨¤ propi. Discs que combina amb altres produccions musicals, com les adaptacions po¨¨tiques de Salvador Espriu o Apel¡¤les Mestres, entre molts d¡¯altres, les sardanes, les nadales populars en format orquestral o les can?ons del repertori tradicional catal¨¤ d¡¯abans de la guerra. Si volem entendre com funcionen les formes d¡¯incorporaci¨® nacional d¡¯una cultura, comprendre la feina de N¨²ria Feliu ¨¦s imprescindible. Ho fa de la m¨¤ de col¡¤laboracions estel¡¤lars com Tete Montoliu, Lou Bennett o Booker Ervin. ?s la primera artista catalana que apareix al cat¨¤leg de Blue Note. Les primeres can?ons que hi consten s¨®n les del disc Mai no goses (1967), acompanyada per una big band. La fotografia seva en la rebuda d¡¯Ella Fitzgerald a l¡¯aeroport de Barcelona ¨¦s la prova de la connexi¨® d¡¯energies. Innegablement, tamb¨¦ la renovaci¨® est¨¨tica dels seus primers discs a c¨¤rrec de Jordi Fornas ¡ªel dissenyador total de la modernitzaci¨® gr¨¤fica de la cultura en catal¨¤ dels seixanta¡ª marca l¡¯imaginari del temps. Tamb¨¦ ho faran col¡¤laboracions escenogr¨¤fiques i estil¨ªstiques posteriors, amb Enric Maj¨®, Jaume Bayarri o Ventura Pons. L¡¯enorme teranyina de col¡¤laboradors es pot resseguir a l¡¯exposici¨® del Palau Robert. ¡°La gal¨¤xia Feliu¡±, en diuen. Una cosmologia pr¨°pia.

Feliu creix art¨ªsticament amb el desenvolupament de la cultura de masses a Catalunya ¡ªens referim al canvi en els mitjans de comunicaci¨®, per¨° tamb¨¦ als canvis en les din¨¤miques econ¨°miques i de modernitzaci¨® urbana, les reivindicacions pol¨ªtiques, el nou espai editorial, els nous moviments culturals i contraculturals o el pes de les influ¨¨ncies europees i americanes¡ª dels seixanta. Per a molts, s¨®n els anys de la Nova Can?¨®. La Nova Can?¨® ¨¦s testimoni d¡¯unes noves narratives culturals que esdevenen l¡¯expressi¨® moderna i la?citzable de la nova societat, per¨° que no s¨®n les coordenades de la Feliu. Tot i que, com ella diu, quan els Setze Jutges van dir que tocava cantar, ella veu la necessitat politicosocial d¡¯all¨°. Hi ha una fotografia preciosa d¡¯Oriol Maspons feta al Palau de la M¨²sica on apareixen Joan Manuel Serrat, N¨²ria Feliu i Raimon. La imatge t¨¦ una for?a simb¨°lica brutal. Recull la caracteriologia dels cantants del moment. Ella brilla.

Per a alguns, els g¨¨neres musicals de Feliu tenen alguna cosa de banal, en certa manera menystinguda com a m¨²sica lleugera. Per¨° Feliu ¨¦s pura cultura si la pensem sociol¨°gicament parlant: t¨¦ una capacitat gaireb¨¦ ¨²nica per popularitzar i cantar les formes de vida quotidiana lligades a expressions de sentit m¨¦s especialitzat de l¡¯art. ?s capa? de reproduir i universalitzar un repertori ¡°tipus¡± absolutament recognoscible dins la Catalunya antifranquista i de Transici¨®. I, m¨¦s encara, perqu¨¨ ho fa resseguint la geografia catalana amb aquesta capacitat de capil¡¤laritzaci¨®. Aix¨° la porta a actuar en llocs tan diversos com el Palau de la M¨²sica, la sala El Papagayo, la C¨²pula Venus, la Cova del Drac, el Jamboree, El Molino i, ¨¦s clar, en teatres, festes majors, envelats i sales de tot el pa¨ªs. Com deia ella, el que li agradava era cantar, actuar ¡ªuna cantatriu, en els seus propis termes¡ª i baixar entre la gent, com quan interpretava aquella famosa Ja us he reconegut, adaptaci¨® en homenatge a la popular vedet francesa Mistinguett i que va acabar sent marca pr¨°pia. Deia que necessitava les mans lliures per cantar. Era pura pol¨ªtica explosiva del cos.

Val la pena no passar per alt com ¨¦s de significatiu que una dona, sola, entre els anys seixanta i els noranta fonamentalment, desenvolup¨¦s una carrera musical aut¨°noma d¡¯aquestes caracter¨ªstiques. Amb mirada internacional, viatjant, cantant, prenent idees a les estrenes de Nova York, Londres, Par¨ªs¡­ Broadway! Fitxant per Hispavox l¡¯any 1966 ¡ªcantant alguna pe?a en castell¨¤, per¨° gaireb¨¦ amb tota la seva producci¨® en el segell en catal¨¤ a trav¨¦s de la s¨¨rie Estel¡ª, o participant en concursos internacionals com l¡¯Olimp¨ªada de la Can?¨® d¡¯Atenes. I, a posteriori, desfent-se de les cotilles d¡¯Hispavox per impulsar el seu propi segell. T¨¦ gran vocaci¨® i capacitat medi¨¤tica als mitjans: fa televisi¨® ¡ªals vuitanta arriba a tenir programa propi, Al caliu de la Feliu¡ª, r¨¤dio, publicitat, alguna incursi¨® en el m¨®n del cinema, i fins i tot apareix als ¨¤lbums de cromos d¡¯aire pop del moment. ?s una diva.

En termes sociopol¨ªtics, Feliu mostra al llarg de la seva vida comprom¨ªs social a trav¨¦s de la vinculaci¨® amb espais com el Sindicat Musical de Catalunya, del qual ¨¦s una de les impulsores. Participa en reivindicacions als barris, populars i diverses ¡ªel disc Viure a Barcelona (1978) n¡¯¨¦s tamb¨¦ un bon exemple¡ª, de demandes nacionals i ling¨¹¨ªstiques en relaci¨® amb el conjunt dels Pa?sos Catalans, a favor de l¡¯amnistia dels presos, en contra l¡¯entrada d¡¯Espanya a l¡¯OTAN, etc. ?s una feminista. I, val la pena destacar-ho, una aliada de les reivindicacions dels col¡¤lectius LGTBI, que fan d¡¯ella una icona del propi imaginari simb¨°lic. Aquesta ¨¦s la seva for?a popular. Si l¡¯escola dels estudis culturals anglosaxons haguessin estudiat Feliu, hi veurien un exemple del que ¨¦s la tradici¨®. Aquesta capacitat ¨²nica de selecci¨® i reselecci¨® d¡¯aquells elements significatius del passat, rebuts i recuperats, que representen una continu?tat desitjada, reavaluada generacionalment. I, com diria Raymond Williams, on el paper de la llengua ¨¦s conductor.

En termes sociopol¨ªtics, Feliu mostra al llarg de la seva vida comprom¨ªs social a trav¨¦s de la vinculaci¨® amb espais com el Sindicat Musical de Catalunya, del qual ¨¦s una de les impulsores

En el context de l¡¯an¨¤lisi cultural del catalanisme, Feliu ¨¦s agent de normalitzaci¨®. Entesa com a lloc del futur nacional, la normalitzaci¨® es construeix per oposici¨® a l¡¯anormalitat viscuda amb el franquisme. Josep-Anton Fern¨¢ndez l¡¯explica com a projecte pol¨ªtic entre 1976 i 1999, i la nostra opini¨® ¨¦s que Feliu en participa plenament. No nom¨¦s per la seva ag¨¨ncia en els nous sentits socials de la llengua, sin¨® perqu¨¨ ho vehicula a les formes d¡¯expressi¨® populars que adopta i que la relacionen directament amb el catalanisme de masses i les noves expressions festives del catalanisme. Una proposta que encaixa plenament amb les tend¨¨ncies d¡¯informalitzaci¨® de les manifestacions de sociabilitat de la cultura de masses: concerts, festivals, recitals, jornades culturals, cicles, fires, festes, cinef¨°rums, exposicions, actuacions, etc., de dimensi¨® popularista.

Hi ha alguna cosa en N¨²ria Feliu que em fa pensar inevitablement en Merc¨¨ Rodoreda. Merc¨¨ Ibarz diu que Rodoreda no ¨¦s en absolut cursi, sin¨® que ¨¦s m¨¦s aviat punk. No s¨¦ si m¡¯atreviria a dir que N¨²ria Feliu ¨¦s punk, o potser s¨ª, perqu¨¨ els adhesius i les samarretes gamberres que van c¨®rrer per Sants amb aquell ¡°D¨¦u salvi la Feliu. Sants ¨¦s punk¡±, inspirat en la cl¨¤ssica portada de Sex Pistols, li veuen aquell puntet canalla que tenia. Recentment, Neus Penalba ha publicat l¡¯assaig Fam als ulls, ciment a la boca, i en les entrevistes que ha ofert parlant de Rodoreda ha dit una cosa que ¨¦s absolutament transportable a l¡¯experi¨¨ncia de Feliu. La seva imatge ha anat canviant, i el masclisme cultural, com diu Penalba de Rodoreda, va fer exactament el mateix amb N¨²ria Feliu. L¡¯ha redu?t a un clix¨¦. Per¨° la realitat ¨¦s que N¨²ria Feliu ¨¦s una renovadora i difusora de la llengua amb una capacitat brutal de penetraci¨® popular. Ja toca revisar-ne el relat a cops de bateria.