Individu i societat a Catalunya segons Georg Simmel

Fa uns quants anys l¡¯editorial Gedisa, que posseeix un cat¨¤leg d¡¯assaig de primera magnitud, va endegar una col¡¤lecci¨® anomenada Dimensi¨®n Cl¨¢sica, que ha publicat nombrosos llibres del ram de la sociologia, entre ells uns quants d¡¯un soci¨°leg avui menys llegit que ahir ¡ªavui tot ¨¦s menys llegit que ahir¡ª, ?Georg Simmel (1858-1918), aquell que Albert Serra, l¡¯exc¨¨ntric (com cal) cineasta de Banyoles, preua sempre que en t¨¦ ocasi¨® per l¡¯article que va publicar l¡¯alemany sobre ¡®Les grans ciutats i la vida de l¡¯esperit¡¯, de 1903. En aquest text, Simmel va refor?ar la tesi que les metr¨°polis s¨®n els llocs en qu¨¨ es genera un m¨¦s gran est¨ªmul de les consci¨¨ncies i dels sentits, a difer¨¨ncia dels medis rurals, on la gent viu immersa en una mitologia herm¨¨tica i uns costums ancestrals: al ¡°camp catal¨¤¡± aix¨° passa m¨¦s que enlloc, per¨° a les grans capitals catalanes tamb¨¦ passa, a causa de la passi¨® pel folklore i ¡°la terra¡± de TV3, que no s¡¯oblida mai de fer-nos part¨ªcips de les festes del cargol i la degluci¨® competitiva dels cal?ots. Els responsables editorials d¡¯aquella col¡¤lecci¨®, Esteban Vernik, Alfredo Landman i Esteve Poch seran recordats per l¡¯ajut que presten a la iniciativa quasi revolucion¨¤ria que estem comentant.

El llibre que avui ve a tomb, Cuestiones fundamentales de sociolog¨ªa (Barcelona, Gedisa, 2018), cont¨¦, si res m¨¦s no, dos articles de molt de calibre: ¡®El nivell social i el nivell individual¡¯ i ¡®L¡¯individu i la societat en les concepcions de la vida dels segles XVIII i XIX¡¯, que daten de 1917. El que explica Simmel ¡ªi aix¨° va causar admiraci¨® en l¡¯altre gran soci¨°leg alemany del seu temps, Max Weber, de qui Galaxia Gutenberg prepara una edici¨® amb textos seus i d¡¯Alfred, el seu germ¨¤¡ª ¨¦s que tot individu, en una societat estructurada, lluita contra dues tend¨¨ncies confrontades: ara fa tot el possible per acordar-se amb els mites i els costums de ¡°la tribu¡± ¡ªaix¨° ve de Mallarm¨¦, que la detestava, com Horaci¡ª, ad¨¦s s¡¯esfor?a a constituir-se com a subjecte singular enmig de la plebs, el com¨² i la societat.

En aquest sentit, Nietzsche supera qualsevol teoria filos¨°fica i sociol¨°gica sobre el tema, perqu¨¨ desitjava, amb poc sentit com¨², que un dia la societat estigu¨¦s constitu?da solament per superhomes i superdones, cosa impossible si es vol construir una societat basada en un benent¨¨s de car¨¤cter universal. Simmel, pragm¨¤tic en la mesura que era soci¨°leg ¡ªuna ci¨¨ncia cada cop m¨¦s ¨²til que la filosofia per entendre el m¨®n¡ª, va indicar que les forces centr¨ªpetes i conservadores de tota societat li posen molt dif¨ªcil a l¡¯individu singularitzar-se, ser ex-c¨¨ntric. I, com no podia ser d¡¯altra manera en el seu context hist¨°ric ¡ªja s¡¯havia publicat l¡¯assaig de Gustave Le Bon, Psicologia de les masses, i Freud no trigaria a publicar-ne una r¨¨plica, Psicologia de les masses i an¨¤lisi del jo¡ª, remet a la constituci¨® de la massa com el gran enemic del desenvolupament d¡¯individus amb ¡°qualitats¡±, com hauria dit Robert Musil: homes amb Eigenschaften, ¡°qualitats pr¨°pies¡±.

D¡¯aquesta lluita entre l¡¯afany d¡¯individualitat i les forces, tan poderoses, del gran constructe social, Simmel en va dir ¡°la trag¨¨dia sociol¨°gica¡±: ¡°El fet que all¨° nou, rar i individual es valori com el m¨¦s selecte ... il¡¤lumina la seva contrapartida: que les propietats i els modes de comportament amb qu¨¨ l¡¯individu forma la massa per compartir-los amb els altres, apareixen com una cosa de valor inferior. ?s el que podr¨ªem anomenar la trag¨¨dia sociol¨°gica¡±. M¨¦s encara: a Simmel li va semblar que la massa, o la societat, sempre es forja a partir de les emocions (no ¨¦s solament aix¨°), mentre que la construcci¨® de la individua?litat es produeix sobretot en l¡¯¨¤mbit de l¡¯intel¡¤lecte: ¡°Per aix¨°, aquells que han intentat exercir un efecte sobre les masses, sempre ho han aconseguit apel¡¤lant als seus sentiments, i rares vegades amb un discurs te¨°ric, per molt coherent que fos ... Incomptables casos ensenyen que la intensificaci¨® de l¡¯emoci¨® ¡ªcom si el nombre dels que senten una proximitat sensitiva rec¨ªproca fos en certa manera el multiplicador del potencial de sentiment aportat pels individus¡ª ofega el nivell intel¡¤lectual de l¡¯individu¡±.

A Catalunya s¡¯han viscut recentment uns anys en qu¨¨ la pressi¨® del factor sentimental exercit damunt una poblaci¨® expressament convertida en massa ¡ªmanifestacions multitudin¨¤ries, vies pedestres, estaques abatibles, uniformes laics, etc¨¨tera¡ª pot haver exaltat els participants en la mesura que aquests fru?en d¡¯un acte est¨¨tic de gran voltatge, per¨° tamb¨¦ ha estat la causa que avui molta gent pensi que l¡¯intel¡¤lecte ¡ªno hem escrit ¡°els intel¡¤lectuals¡±¡ª no t¨¦ res a fer en la marxa de la res publica. Per aix¨° caldr¨¤ fer ara un esfor? gegant¨ª de ¡°reeducaci¨®¡±, amb un bon est¨ªmul dels debats a la televisi¨®, un impuls efica? de la lectura al m¨®n educatiu, la potenciaci¨® de tota forma d¡¯expressi¨® art¨ªstica ¡ªque ¨¦s sempre de caire indivi?dual¡ª i una sospita absoluta sobre l¡¯efic¨¤cia, o la inutilitat, que comporta el fet d¡¯engrescar i modular els sentiments (en si, leg¨ªtims) de la ciutadania per la causa que sigui.