Jordi Colomer al MACBA: M¨®n i meravella
Fins al 24 de setembre, es presenta ¡®Fa?ana, foto, festa, futur, fideus¡¯, l¡¯exposici¨® m¨¦s gran dedicada a l¡¯artista barcelon¨ª
Fa?ana, foto, festa, futur, fideus. L¡¯aplec ecl¨¨ctic i festiu del t¨ªtol expressa l¡¯¨¤nim de l¡¯exposici¨® que el Macba dedica a l¡¯univers de Jordi Colomer (Barcelona, 1962), i que es podr¨¤ veure fins al 24 de setembre. Ecl¨¨ctica, per¨° no desprove?da d¡¯un eix robust que vertebra aquest repertori de v¨ªdeos, fotografies, escultures, collages, instal¡¤lacions i accions en viu. La condici¨® esc¨¨nica ¨¦s al cor de la mostra m¨¦s gran que s¡¯ha consagrat fins avui al barcelon¨ª, i que reuneix m¨¦s de cinquanta peces i quatre d¨¨cades de treball. Entrem en un espai aparentment desordenat i soroll¨®s, on els diversos treballs de Colomer es materialitzen i es disposen a la manera de les estructures ambulants pr¨°pies de les fires, i que suggereix caos, provisionalitat, tr¨¤nsit i canvi perpetu, obertura de mons i d¡¯espais possibles.
Alliberada de l¡¯ordre cronol¨°gic, l¡¯exposici¨® ¨¦s la met¨¤fora d¡¯una ciutat en petit, on els recorreguts i el punt de vista es multipliquen a cada visita (¡°m¨¦s del que jo em pensava¡±, comenta l¡¯artista) i les diverses obres es fan eco entre si. El visitant ¨¦s convidat a definir el seu propi recorregut narratiu, per¨° tamb¨¦ a immiscir-se, d¡¯alguna manera, en els diversos projectes art¨ªstics. En una obra travessada per la idea de coparticipaci¨® i ag¨¨ncia col¡¤lectiva, la nostra observaci¨® no ¨¦s mai del tot passiva: graderies i matalassos, que semblen extensions de les escenes de Colomer, ens conviden a encarar-nos als diversos treballs no nom¨¦s testimoniant-los des de fora, sin¨® fent-nos-en part¨ªcips. Aquesta porositat debilita els dualismes entre persona (observador) i personatge, realitat i ficci¨®: l¡¯autor ens indueix a formar part d¡¯aquest seguit de ficcions realitzades, que s¨®n, a la vegada, realitats ficcionalitzades, en paraules de Peran.
A trav¨¦s de la refer¨¨ncia a les tradicions i celebracions populars, a l¡¯arquitectura i l¡¯urbanisme, als referents culturals i a altres ingredients configuratius d¡¯imaginari col¡¤lectiu, Colomer aprofundeix i escenifica la construcci¨® de comunitats reals o imagin¨¤ries (La, re, mi, La festa de la roba bruta), es demana per all¨° essencial que fa possible la vida, explora maneres d¡¯organitzar-nos per transferir coneixement (Abecedario argentino), i q¨¹estiona i difumina els l¨ªmits entre esfera p¨²blica i dom¨¨stica (Medina Parkour). I amb aix¨° va creant, a trav¨¦s de la seva proposta, escletxes per a la llibertat i l¡¯emancipaci¨® de les persones i dels ciutadans (Crier sur les toits). La nostra capacitat de construcci¨® i transformaci¨® pol¨ªtica es manifesta, en aquesta obra, a trav¨¦s del gest que configura i concreta escenaris de mons possibles posant-los en escena (X-Ville, 2015).
La indagaci¨® sobre els espais p¨²blics ¡ªles incomptables maneres d¡¯ocupar-los, habitar-los i construir-los (El orden nuevo), la seva c¨¤rrega sem¨¤ntica i els relats i narratives que els travessen (Un crime)¡ª no nom¨¦s queda reflectida en el contingut dels projectes. L¡¯exposici¨® excedeix les parets del Macba: ocupa el balc¨® de l¡¯edifici Meier i s¡¯est¨¦n al pati del CCCB i a l¡¯espai de creaci¨® La Infinita de l¡¯Hospitalet, fent prova de la permeabilitat del Museu Possible encap?alat per Elvira Dyangani.
I si el despla?ament de les obres a contextos nous genera lectures i perspectives diverses, la descontextualitzaci¨® d¡¯objectes i imatges a trav¨¦s del gest art¨ªstic indueix a paradoxes (Monique), inaugura realitats noves (12 pensaments interiors), ens obliga a tornar a calibrar la mirada i ens parla de la nostra manera de situar-nos al m¨®n (The Istanbul Map).
Maravillas (fragment) acomiada ¡ªo introdueix¡ª el recorregut expositiu. Aquest r¨¨tol de ne¨®, mancat d¡¯algunes lletres, suggereix a la vegada p¨¨rdua i construcci¨®. Evoca la condici¨® transit¨°ria i de canvi inherent a la naturalesa humana; la nostra for?a generadora i destructora d¡¯utopies, mons possibles i altres meravelles, en dial¨¨ctica permanent de construcci¨® i desconstrucci¨®.