¡®Qui som?¡¯: Festival d¡¯algues i fang

El Grec de Barcelona ha tingut aquest any una relaci¨® molt fruct¨ªfera amb el seu cos¨ª franc¨¨s, el Festival d¡¯Aviny¨®. Ang¨¦lica Liddell hi va estrenar D?mon. El funeral de Bergman i va passar al cap d¡¯uns dies pel Lliure, igual que Lola Arias, i Joan Carreras va triomfar a Aviny¨® (i en catal¨¤) amb el mon¨°leg de Gabriel Calder¨®n Hist¨°ria d¡¯un senglar. La companyia francocatalana Bar¨® d¡¯Evel, capitanejada per Bla? Mateu Trias i Camille Decourtye, va estrenar Qui som? al festival franc¨¨s, i ara ha tancat el barcelon¨ª amb tres funcions al Teatre Grec.

Espectacle gran i ambici¨®s, Qui som? es fa aquesta pregunta mitjan?ant els llenguatges habituals de la companyia: el circ, la dansa, el teatre, la m¨²sica i les arts pl¨¤stiques. El fang i la terrisseria acompanyen la proposta: els atuells creen m¨²sica i es converteixen en m¨¤scares ancestrals. Impossible no pensar en Paso doble de Josef Nadj i Miquel Barcel¨®, o en Fang, un solo de circ i fang de Quim Gir¨®n. El blanc i negre caracter¨ªstic de Bar¨® d¡¯Evel ¨¦s tamb¨¦ la met¨¤fora perfecta del nostre m¨®n: l¡¯elegant pulcritud de l¡¯inici no triga a convertir-se en un festival de taques i fang. Unir l¡¯¨°pera amb l¡¯slapstick ¨¦s possible, en una escena inicial memorable de xiscles i relliscades, entre La Cubana i un n¨²mero cl¨¤ssic de clown.

L¡¯extens repartiment de Qui som? brilla en el seu conjunt, per¨° el protagonisme excessiu de Bla? i Camille ens deixa amb ganes de gaudir m¨¦s de No?mie Bouissou (la dona ocell), Miguel Fiol (imant de mirades) o Yolanda Sey (una veu que emociona). Cal destacar especialment Pep Ramis, que ha substitu?t Guillermo Weickert a ¨²ltima hora: la meitat de la companyia Mal Pelo coneix b¨¦ l¡¯espectacle, ja que ha col¡¤laborat en la posada en escena. L¡¯espai i el vestuari de Lluc Castells s¨®n una meravella: aquest tel¨® d¡¯algues ¨Cmar de posid¨°nia i monstre antrop¨°fag¨C ¨¦s una imatge hipn¨°tica i aterridora (molt ben il¡¤luminada per Cube). Una retallada a algunes escenes i a un text una mica excessiu no li anirien malament a la pe?a, que tot i aix¨° ¨¦s la cirereta que ha tancat les nits d¡¯estiu del Grec. L¡¯any que ve, m¨¦s i millor.