El Macba i altres relats neomuse¨ªstics

Un dels primers retrets a la museografia institucional el va fer Paul Val¨¦ry en un article publicat a la premsa francesa el 1923. ¡°No m¡¯agraden massa els museus. A la primera passa que faig cap a les coses belles, una m¨¤ m¡¯arrenca el bast¨®, un r¨¨tol em prohibeix fumar¡±. El disgust del poeta i pensador franc¨¨s tot just comen?ava despr¨¦s de considerar la sala d¡¯escultures ¡°un tumult de criatures congelades on cadascuna demana, sense obtenir-ho, la inexist¨¨ncia de totes les altres¡±. La de pintura tampoc se¡¯n va salvar: ¡°Davant meu es desplega en silenci un estrany desordre organitzat. Soc presa d¡¯horror sagrat. [...] Surto amb el cap revolt i les cames tremoloses d¡¯aquest temple dels plaers m¨¦s nobles. El magn¨ªfic caos del museu em segueix i es combina amb el moviment viu del carrer¡±. La museografia ¡ªuna metadisciplina narrativa que orbita al voltant de l¡¯objecte, el subjecte, l¡¯espai i el temps¡ª sempre ha estat al centre d¡¯un debat que amb el canvi de mil¡¤lenni s¡¯ha intensificat. Nous temps requereixen noves mirades ja sigui per a una estela funer¨¤ria de la necr¨°polis de Novilara o una mastod¨°ntica escultura inflable d¡¯Eva F¨¤bregas.

No s¨®n dos exemples triats a l¡¯atzar. El primer ¨¦s una de les peces estrella del Museo Archeologico Oliveriano de Pesaro, on es pot resseguir el fil de la hist¨°ria d¡¯aquesta regi¨® adri¨¤tica des del neol¨ªtic fins als inicis de la civilitzaci¨® cristiana. Aquest nou setup ha estat conceptualitzat per STARTT, un estudi d¡¯arquitectura de Roma vinculat amb l¡¯art i el disseny urb¨¤. En col¡¤laboraci¨® amb l¡¯equip del museu, han reorganitzat la vasta col¡¤lecci¨® arqueol¨°gica seguint un criteri cient¨ªfic, l¡¯han relligat amb l¡¯arquitectura del Palazzo Almerici i han incorporat a la narrativa museogr¨¤fica un vessant l¨²dic i metaf¨°ric. Com quan es permeten obrir calaixos per observar objectes, com quan sembla que est¨¤s entre les rases d¡¯un jaciment arqueo?l¨°gic i ets testimoni de l¡¯obertura d¡¯una tomba mil¡¤len¨¤ria. Aqu¨ª ¨¦s el visitant qui escull el fil narratiu, que li proposa un recorregut on¨ªric i amb salts temporals. Un recorregut amb una intenci¨® po¨¨tica (pel tribut a l¡¯artista povero Jannis Kounellis) i tamb¨¦ una intenci¨® fragment¨¤ria, i no nom¨¦s per les pedres epigrafiades penjades com a quadres que relaten la vida de la Pesaro romana a pinzellades.

El segon exemple ¡ªuna nova versi¨® de la impactant instal¡¤laci¨® Supurant (2023-2024) que F¨¤bregas va crear l¡¯any passat per a la Fundaci¨®n Bot¨ªn¡ª tamb¨¦ ¨¦s una pe?a estrella. En aquest cas, de Col¡¤lecci¨® Macba. Preludi. Intenci¨® po¨¨?tica, el darrer cap¨ªtol d¡¯una proposta que vol reflexionar sobre el llenguatge expositiu de l¡¯art contemporani i on el visitant tamb¨¦ ¨¦s convidat a escollir el seu propi recorregut. Les comiss¨¤ries Elvira Dyangani Ose, Ant¨°nia Maria Perell¨®, Cl¨¤udia Segura Campins i Patricia Sorroche ¡ªinspirades per un assaig hom¨°nim del poeta i fil¨°sof caribeny ?douard Glissant¡ª han escollit una setantena d¡¯obres i les han posat al centre del relat, superant els l¨ªmits formals de la white box. Amb quina intenci¨®? Desentrellar la relaci¨® que les obres estableixen amb l¡¯entorn i amb qui les observa, per¨° tamb¨¦ entre elles, all¨° que tant trobava a faltar Val¨¦ry en els museus de fa un segle.

En aquest espai de nova conviv¨¨ncia, in¨¨dit i mutable, habiten obres del fons del museu, algun pr¨¦stec extern i tamb¨¦ les noves incorporacions. M¨¦s enll¨¤ de la voluminosa instal¡¤laci¨® de F¨¤bregas ¡ªque recorda un organisme viu que vol apropiar-se de l¡¯entorn¡ª, veureu propostes interessants, subversives i desitjables, com les de Mireia Sallar¨¦s, Eul¨¤lia Valldosera, Eva Lootz, Lara Flux¨¤, Helena Vinent, Carmen Calvo... Hi ha espurnejos de genialitat, d¡¯inconsci¨¨ncia, de desig, d¡¯anhels, gestos que travessen i enlluernen. Es palpa la intenci¨® po¨¨tica que, paradoxalment, es genera des de l¡¯espai no ocupat, que ¨¦s el que transita el visitant. Perqu¨¨ ¨¦s ell ¡ªo tu o jo¡ª qui l¡¯experimenta amb la seva corpore?tat i percepci¨®. ¡°Rien n¡¯est vrai, tout est vivant¡±, va dir Glissant pensant en la poesia. Res ¨¦s veritat, tot ¨¦s viu. Potser perqu¨¨, per anar m¨¦s enll¨¤ del poema, cal tindre la sensaci¨® que si el deixes tendir¨¤s a tornar-hi. I no seria aquesta la m¨¦s po¨¨tica intenci¨® de l¡¯art?