Les Tres Xemeneies: i ara qu¨¨?
La biennal Manifesta a l¡¯antiga central t¨¨rmica de Sant Adri¨¤ s¡¯acaba just quan engeguen els projectes d¡¯urbanitzaci¨® i arquitectura d¡¯un nou barri cridat a ser bandera de la gran Barcelona
Si les Tres Xemeneies de Sant Adri¨¤ de Bes¨°s es trobessin en un pa¨ªs sensat i ric (de veritat), hi hauria bufetades per anar a veure-les i serien l¡¯orgull de les ciutats de l¡¯entorn. Perqu¨¨ acollirien un projecte meravell¨®s, alguna cosa cultural-patrimonial-memorial, potser enmig d¡¯un barri amable i poc dens, a peu de platja, amb carrils bici a dreta i esquerra que connectessin el litoral sense interrupcions. Per¨° aix¨° ¨¦s el final del riu Bes¨°s, una de les zones amb m¨¦s concentraci¨® de barris vulnerables d¡¯Europa. A tocar de Barcelona, per¨° fora del terme municipal. Una gegantina antiga central t¨¨rmica amb tres torres fa del conjunt l¡¯edifici m¨¦s alt de Catalunya, en terrenys contaminats b¨¤sicament en mans privades (Endesa i Metrovacesa) per¨° p¨²blics en un ter? de l¡¯espai. Una bestialitat de solar a primera l¨ªnia de mar en una gran metr¨°poli, i que ser¨¤ un barri amb 1.800 pisos, activitat econ¨°mica vinculada al sector audiovisual, hotels, comer?, equipaments p¨²blics i un parc. Des de l¡¯alcaldessa Filo Ca?ete fins al responsable de Cultura dels Governs d¡¯Ada Colau i actual secretari d¡¯Estat, Jordi Mart¨ª, passant per l¡¯urbanista Francesc Mu?oz, que reivindica les t¨¨rmiques des que encara s¡¯estaven desmantellat, coincideixen que l¡¯espai est¨¤ cridat a ser icona, esperit, bandera, o com se n¡¯hi vulgui dir, de la gran Barcelona. Mentrestant, l¡¯Entesa per un gran parc litoral al Bes¨°s, que agrupa entitats ecologistes i ciutadanes, rebutja el pla urban¨ªstic (que ha portat als tribunals), recorda que la zona ¨¦s inundable i exigeix que no es construeixi res m¨¦s que un parc.
Han passat tretze anys des que la f¨¤brica de llum va deixar de funcionar. Anys d¡¯estira-i-arronses entre les parts (privats, administracions i plataformes ve?nals, que van pressionar per salvar la sala de turbines i les tres torres) sobre qu¨¨ fer d¡¯un terreny de 32 hect¨¤rees que s¨®n un caramel enverinat: les dimensions que el fan tan potent s¨®n alhora la dificultat per pagar la festa. I amb tot aix¨°, arriba la biennal n¨°mada Manifesta, que posa l¡¯ull en la colossal sala de turbines, i l¡¯edifici s¡¯obre al p¨²blic durant tres mesos exposant art contemporani. Ha resultat ser el t¨°tem de la biennal: 76.000 visitants, gaireb¨¦ la meitat dels 167.000 que han vistitat totes les exposicions en altres onze ciutats on el festival d¡¯art contemporani se celebra fins al proper 24 de novembre.
Un espai amb molts pretendents: de TV3 al congr¨¦s d¡¯arquitectes
Hist¨°ricament, l¡¯espai ha tingut molts pretendents, i ara m¨¦s. Per les Tres Xemeneies han passat inversors de diferents continents, des de familiars de Michael Jackson fins a un empresari egipci que en volia fer un centre cultural agermanat amb el far d¡¯Alexandria. Sense tanta fanf¨¤rria, s¡¯hi ha materialitzat l¡¯arribada d¡¯un cable submar¨ª: la Barcelona Cable Landing Station, un port digital de fibra ¨°ptica que uneix Europa amb ?frica i l¡¯Orient Mitj¨¤. M¨¦s recentment, a la zona hi ha tingut un ull Mediapro, encara l¡¯hi t¨¦ TV3, i el Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Catalunya voldria que la sala de turbines acoll¨ªs activitat durant la Capitalitat Mun?dial de l¡¯Arquitectura i el Congr¨¦s internacional que es far¨¤ a Barcelona el 2026.
I ara qu¨¨? Doncs ara, finalment i com un tetris gegant, el projecte camina. La casualitat ha volgut que justament aquesta setmana el Consorci del Bes¨°s hagi tret a licitaci¨® el dibuix dels carrers i les instal¡¤lacions del futur barri, explica la gerent, Carme Ribas. El Consorci (que aplega Generalitat, AMB i els ajuntaments de Barcelona, Sant Adri¨¤, Badalona, Santa Coloma i Montcada i Reixac) ¨¦s el que se¡¯n diu l¡¯¡±administraci¨® actuant¡± de l¡¯¨¤mbit. Aviat licitar¨¤ tamb¨¦ els projectes del parc i de les passarel¡¤les per a vianants i bicicletes que permetran anar de Sant Adri¨¤ al nou barri per sobre les vies del tren. Tot i que peces com el parc dependran del projecte de defenses mar¨ªtimes que ha de fer el Ministeri de Foment. En paral¡¤lel, ja est¨¤ en marxa el concurs d¡¯arquitectura llan?at per la Generalitat sobre com es distribuiran els espais de la sala de turbines, cedida per la propietat al Departament de Cultura i futura seu del que en diuen ¡°hub digital, de l¡¯audiovisual i del videojoc¡±, dins del futur complex d¡¯activitat econ¨°mica, el ¡°Catalunya Media City¡±. Hi ha m¨¦s feina pendent: Endesa ha de traslladar la subestaci¨® que encara hi ha al solar. Aviat hi haur¨¤ projecte per al trasllat del col¡¤lector que hi ha arran de platja. I faltar¨¤ el projecte de reparcel¡¤laci¨®, que reparteix la propietat sobre el s¨°l (sense comptar carrers, equipaments i zona verda) i les peces d¡¯acord a la superf¨ªcie edificable i l¡¯¨²s (el que t¨¦ m¨¦s valor ¨¦s sempre l¡¯habitatge). Tot va prou lent. Anant tot b¨¦, les obres del nou barri no comen?aran abans del 2027. Per¨° va.
Per la seva envergadura, tot el projecte l¡¯ha dissenyat i negociat amb la propietat el Departament de Territori de la Generalitat. Amb la figura d¡¯un PDU aprovat el mar? del 2023, un pla director urban¨ªstic que cont¨¦ les grans xifres del sector: qu¨¨, com i on es pot construir. Els gaireb¨¦ 1.800 pisos (714 p¨²blics) s¡¯ubicaran a tocar de les vies, a l¡¯extrem oposat de la platja. Davant hi aniran els equipaments. I els edificis d¡¯activitat econ¨°mica s¡¯al?aran darrere l¡¯antiga t¨¨rmica, entre les xemeneies i les vies. Els usos p¨²blics: parc, carrers i equipaments, ocuparan el 80% del total de l¡¯¨¤mbit. La nova consellera de Territori, S¨ªlvia Paneque, va visitar la zona fa una setmana, un senyal m¨¦s que les coses es mouen.
¡°Pla estrat¨¨gic de pa¨ªs¡±
En breu, i atesa la transversalitat de tot plegat (urbanisme, mobilitat, cultura, universitats...), el projecte el pilotar¨¤ el Departament de Presid¨¨ncia. ¡°El nou govern treballa en la creaci¨® d¡¯una comissi¨® de seguiment permanent per a l¡¯impuls definitiu d¡¯un projecte que es considera estrat¨¨gic per al pa¨ªs¡±, confirmen fonts oficials.
Probablement, el que abans avanci sigui la sala de turbines, que ser¨¤ la gran pe?a p¨²blica del sector, el ¡°hub digital, audiovisual i del videojoc¡±. Un equipament amb gaireb¨¦ 13.000 metres quadrats de planta i un pressupost estimat d¡¯execuci¨® de 44 milions d¡¯euros. Al plec del concurs hi diu que acollir¨¤, entre d¡¯altres, un centre de formaci¨® professional, un altre de formaci¨® universit¨¤ria (grau, m¨¤ster i doctorat), un centre de recursos amb espais t¨¨cnics (plat¨®s, sales de gravaci¨® o muntatge), espais d¡¯¡°innovaci¨®¡± i ¡°experi¨¨ncia¡± amb sales, laboratoris o magatzems, i els despatxos de ger¨¨ncia.
M¨¦s complex resultar¨¤ atraure els 450 milions d¡¯euros que s¡¯estima que caldran per la banda de l¡¯activitat econ¨°mica, el Catalunya Media City, que quan es va presentar fa dos anys s¡¯assemblava molt al que havia presentat anteriorment Mediapro. Fonts de l¡¯empresa no aclareixen ara quina participaci¨® hi tenen. Asseguren que ¡°no hi ha res de nou¡±, mentre altres fonts properes al projecte asseguren que amb la sortida de Jaume Roures de l¡¯empresa l¡¯inter¨¨s s¡¯hauria desinflat. El que ¨¦s clar ¨¦s que caldran companyies amb for?a per fer de motor de tot l¡¯¨¤mbit. Sobre un eventual aterratge de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans ?udiovisuals a la zona, fonts de 3Cat contesten: ¡°Estem a l¡¯espera de con¨¨ixer com es va configurant el projecte. Sempre hem dit que ens agradaria participar-hi. Si ¨¦s un projecte rellevant per al sector audiovisual, 3Cat hi voldr¨¤ ser¡±.
L¡¯alcaldessa de Sant Adri¨¤, Filo Ca?ete (PSC), celebra que la biennal Manifesta ¡°hagi esdevingut el motor perqu¨¨ les Tres Xemeneies es coneguin i siguin m¨¦s visitades en un marc de centralitat metropolitana¡± i sigui alhora ¡°l¡¯oportunitat per parlar del seu futur¡±. ¡°Si fa uns anys d¨¨iem que anava per llarg, ara ja podem parlar de curt i mitj¨¤ termini¡±. Per part de la propietat, la societat Front Mart¨ªtim del Bes¨°s (Metrovacesa i Endesa), sobre el futur es limiten a recordar i celebrar que ¡°des de l¡¯inici del projecte s¡¯ha treballat de la m¨¤ de les administracions p¨²bliques per portar a terme un desenvolupament urb¨¤ sostenible en l¡¯¨¤mbit social i mediambiental¡±.
I el mentrestant?
Jordi Mart¨ª, responsable pol¨ªtic de la candidatura de Barcelona per ser seu de la Manifesta durant els governs de l¡¯alcaldessa Ada Colau, considera que el hub previst com a equipament podria anar en qualsevol dels edificis de nova construcci¨®, i ent¨¦n que la nau de turbines s¡¯hauria de convertir ¡°per la ubicaci¨® arran de mar, l¡¯espectacularitat de la seva arquitectura i la mem¨°ria que acumula¡±, en ¡°el principal equipament cultural metropolit¨¤, aportant centralitat a l¡¯¨¤rea del Bes¨°s¡±. ¡°L¡¯imant que necessita la zona per guanyar centralitat en l¡¯ecosistema barcelon¨ª¡±. Mart¨ª veu ¡°l¡¯art contemporani o la cultura contempor¨¤nia com el m¨¦s adient per activar un espai d¡¯aquestes caracter¨ªstiques (exposicions, tallers, espais educatius, auditori, festivals¡)¡± i cita models semblants a Europa. La Tate Modern londinenca, l¡¯antiga base de submarins a Bordeus o el complex de la mina de carb¨® de Zollverein, a la conca alemanya del Rhur. Mentrestant, diu, es podria activar l¡¯espai ¡°tal com est¨¤¡±. ¡°L¡¯exemple ¨¦s Manifesta, i anar-hi fent obres progressivament¡±.
Per¨° si hi ha alg¨² que, des de l¡¯acad¨¨mia, va ser dels primers a posar la banya a les Tres Xemeneies ¨¦s el ge¨°graf i urbanista Francesc Mu?oz. Recorda, a m¨¦s, que no ¨¦s ben b¨¦ cert que Manifesta hagi obert al p¨²blic el complex per primera vegada. ¡°Nosaltres les vam obrir durant un dia durant l¡¯Any Cerd¨¤, el 2010¡å, reclama qui durant cinc cursos va estudiar el complex, quan encara l¡¯estaven desmantellant!, fent tallers amb estudiants de vuit universitats europees. Mu?oz rebutja el paquet est¨¤ndard de transformaci¨® d¡¯antics espais industrials format pel mix habitatge, activitat econ¨°mica, equipaments i zona verda. ¡°Barreja d¡¯usos s¨ª, i habitatge tamb¨¦, per¨° de forma m¨¦s creativa. Es podria fer alguna cosa molt m¨¦s potent. Encara estem a temps de repensar un lloc tan especial que mira al passat, que t¨¦ una capa patrimonial que l¡¯enriqueix, vincle amb el mar, i ara entre l¡¯art i l¡¯espai. Mirar la caixa [per la sala de turbines] i encabir-hi activitat ¨¦s molt poc motivador i ambi?ci¨®s, ¨¦s una concepci¨® molt utilitarista¡±, diu. Entre altres coses, lamenta que no es preservessin els tubs d¡¯aspiraci¨® d¡¯aigua del mar i aposta per ¡°recuperar la idea que fos la gran porta des del mar al Bes¨°s, que va ser el segon riu m¨¦s contaminat per metalls d¡¯Europa, una icona que mir¨¦s al passat industrial i als desafiaments ambientals¡±. ¡°Les ciutats s¡¯assemblen tant entre elles que un edifici aix¨ª, de 208 metres d¡¯al?ada, ha de poder produir r¨¨dit social, territorial i ambiental. Tenim un pla metropolit¨¤ per¨° no hi ha llocs clau en aquest relat. Les t¨¨rmiques ho podrien ser¡±, insisteix.
Des de la Plataforma per la conservaci¨® de les Tres Xemeneies, Roger Hoyos afegeix que l¡¯espai m¨¦s visitat dins la sala de turbines durant la Manifesta ha estat Mem¨°ria del fum. Conflictes ecosocials en zones de sacrifici, el petit espai d¡¯exposicions que recorden la vida a la f¨¤brica, les lluites ve?nals contra la contaminaci¨® i el vincle de la t¨¨rmica amb el seu entorn. ¡°Vist l¡¯¨¨xit, no pot ser que tornin a tancar la sala de turbines i l¡¯entorn de les Tres Xemeneies. Cal fer alguna cosa perqu¨¨ es pugui seguir visitant l¡¯endem¨¤ de Manifesta, que alg¨² continu? explicant-ne el context social i patrimonial¡±, demana.
L'¨²s de les tres xemeneies: La inc¨°gnita amb m¨¦s ¨¨pica
Encara que la paraula skyline faci ràbia, les Tres Xemeneies formen part indiscutible del litoral barceloní, per l’alçada (dos-cents vuit metres!), perquè es veuen de tot arreu, per respecte a la memòria dels qui hi van treballar i els que les van patir (el soroll, la contaminació, el sutge a la roba estesa). Per les entitats ciutadanes que van aconseguir salvar-les, insistint a qualificar-les com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL, el 2016), una protecció tova però suficient per indultar-les. El mateix any 2016 Endesa les va cedir a l’Ajuntament de Sant Adrià. Una mena de “ja us ho fareu” amb una baluerna de dimensions tan animals que qualsevol cosa que s’hi vulgui fer costarà un ull de la cara. Més tard, el 2021, el mateix ajuntament va rebaixar les restrictives condicions de la primera declaració de BCIL, per facilitar usos futurs. Per tot i més, si hi ha una incògnita amb èpica és què acolliran a la llarga les Tres Xemeneies pròpiament dites. Tothom dona per fet que formaran part del hub de l’audiovisual. Hem vist dibuixos d’un hotel penjat a la base de les tres torres, s’han imaginat hotels d’ubicació privilegiada, miradors 360... Les plataformes veïnals van fer grans escarafalls contra la rebaixa de la protecció, mentre que altres veus hi van veure la salvació. “Si no hi podem fer res de res, al final s’ensorraran”, diu una veu coneixedora de la zona.
Un espai en zona inundable que la dana ha tornat a assenyalar
Les últimes setmanes de Manifesta han coincidit amb la dana que ha causat estralls i més de 200 morts a poblacions de l’entorn de València. El debat sobre les construccions en zones inundables ha revifat i la Plataforma per la conservació de les Tres Xemeneies i l’Entesa per un gran parc al litoral (que aplega la primera) estan enceses a les xarxes. Recorden que rebutgen un planejament en una zona inundable per l’aigua del riu Besòs al tram de la desembocadura. Tot i que, a causa dels informes de l’Agència Catalana de l’Aigua i de Protecció Civil, el pla va haver d’incloure modificacions sobre l’original, n’han demanat la nul·litat per mitjà d’un contenciós administratiu davant el TSJC, que l’ha admès a tràmit. El portaveu de les entitats, Roger Hoyos, qüestiona uns informes que considera “de part” i incomplets i alerta que “només tenen en compte la inundabilitat fluvial, no la que pot venir del mar”. “En aquesta zona no s’hi pot edificar, ho va dir el Consell Assessor per al Desenvolpament Sostenible del Govern abans d’aprovar-se el PDU. Ha de ser un parc”, i avisa convençut que “es fa perquè hi ha Metrovacesa i Endesa darrere”. I es refereix tant al nou barri com al fet que “els 30 edificis farien de barrera per al drenatge del barri de Sant Joan [el que hi ha just per sobre les vies del tren]”. Al fet que el conjunt patrimonial es troba en terrenys privats i que els propietaris tenen drets, Hoyos contesta que abans del PDU, quan encara tenien la qualificació urbanística com a sòl industrial, tenien un valor de només “uns 40 milions”. “Molt menys del que han posat les administracions a la Copa Amèrica de vela”, remata.