Amb ¡®Nervi¡¯ no n¡¯hi ha prou
El nou programa cultural de TV3 promet fer cobertures m¨¦s ¨¤mplies que les inicials
Nervi ¨¦s un programa fet per gent jove, i est¨¤ molt b¨¦ que tinguin televisi¨® i que militin en determinats interessos, per¨° no pot convertir-se en el gran magaz¨ªn cultural, pr¨¤cticament ¨²nic, de TV3. Podia haver fet aquest paper l¡¯ara reformat Marcians. La p...
Reg¨ªstrate gratis para seguir leyendo
Si tienes cuenta en EL PA?S, puedes utilizarla para identificarte
Nervi ¨¦s un programa fet per gent jove, i est¨¤ molt b¨¦ que tinguin televisi¨® i que militin en determinats interessos, per¨° no pot convertir-se en el gran magaz¨ªn cultural, pr¨¤cticament ¨²nic, de TV3. Podia haver fet aquest paper l¡¯ara reformat Marcians. La po¨¨tica de Nervi pot portar-lo a restriccions tem¨¤tiques. Aquests primers cap¨ªtols han estat atents a la moda, els videojocs, les noves (o no tant) m¨²siques, els c¨°mics, Plats bruts, una agenda amb un tracte de favor als monologuistes de la casa¡ Suposo que, conscient d¡¯aix¨°, la presentadora ha volgut tranquil¡¤litzar els espectadors amb altres neguits dient-los que no patissin: ¡°Quiets, hi haur¨¤ espai per a tothom. Que acabem de comen?ar!¡±.
M¨¦s enll¨¤ de Nervi, un assumpte m¨¦s general ¨¦s si TV3, en aquesta neguitosa cacera de l¡¯audi¨¨ncia jove a la plataforma i, tamb¨¦, a la graella de la televisi¨® lineal, s¡¯est¨¤ oblidant d¡¯altres tipus d¡¯espectadors o de joves. A veure si tenia ra¨® Bernard Pivot (QED), encara que avui els par¨¤metres serien diferents, quan va formular la seva advert¨¨ncia sobre com les televisions canviaven les seves predileccions sobre l¡¯audi¨¨ncia. Era l¡¯any 1988 i estava empipat, molt empipat, perqu¨¨ l¡¯emissora havia endarrerit una hora (a les 22.45 h) el seu Bouillon de Culture. Va escriure un llibret ¡ªRemontrance ¨¤ la m¨¦nag¨¨re de moins de cinquante ans¡ª en qu¨¨ avisava les dones, que tenien el poder de compra dom¨¨stic, que se¡¯ls acabava el seu regnat com a audi¨¨ncia favorita, s¡¯estaven quedant sense tele perqu¨¨ la creixent publicitat de cerveses, vambes o motocicletes exigia rejovenir la clientela televisiva.
Si TV3 vol un gran magaz¨ªn cultural, amb aquest Nervi no n¡¯hi ha prou, i caldr¨¤ recordar la dif¨ªcil promesa de Gumes: hi haur¨¤ espai per a tothom
Nervi ¨¦s una aposta de TV3. El dijous, al primer canal, s¡¯emet el programa-mare, presentat per Andrea Gumes, molt reconeguda en el m¨®n del p¨°dcast. TV3 deu donar-li poc pressupost perqu¨¨ Nervi ¨¦s, principalment, tert¨²lies, entrevistes¡ paraules al plat¨®, llevat d¡¯alguna petita pe?a m¨¦s barroca, com la dedicada encertadament a Irene Sol¨¤. S¨®n molt millors els sat¨¨l¡¤lits que orbiten a la plataforma 3Cat. Aquests s¨ª que s¨®n p¨°dcasts declarats, m¨¦s reposats i amb agendes clares: parlar de ci¨¨ncia-ficci¨® i fen¨°mens pop (Replicants) o videojocs (Tres vides). Feres permet escoltar una estona m¨¦s el grup que ha sortit breument al programa, i hi ha altres ampliacions de continguts del Nervi de TV3.
Parlar de cultura no demana adoptar la gravetat d¡¯un enterramorts. A Nervi no hi ha res de tot aix¨°. M¨¦s aviat vol ser rialler. Per¨° no cal ser-ho de manera for?ada. Ho demostra el mateix programa quan, en una tert¨²lia amb posat seri¨®s, tracta la representaci¨® de les viol¨¨ncies sexuals als llibres o als escenaris. I ho demostra Jacint Casademont, que es defineix com ¡°el teu entertainer de confian?a¡±. Aquest polifac¨¨tic personatge ha fet a Nervi unes confer¨¨ncies sobre Blackwater o Loco M¨ªa amb una ironia festiva en qu¨¨ no calen acudits cridaners per instruir-nos (¡°els vuitanta van ser una ¨¨poca boja, si alg¨² la recorda ¨¦s que no la va viure plenament¡±).
El programa pot tenir la seva milit¨¤ncia i afavorir determinades pr¨¤ctiques culturals. Nervi, de moment, t¨¦ radars culturals que descuida algunes cobertures. El problema ¨¦s ser l¡¯¨²nic. Com explica Peter Burke (La ignor¨¤ncia, Arc¨¤dia), els nous coneixements fan possible nous tipus d¡¯ignor¨¤ncia. Aix¨° s¨ª, tenint present Mark Twain (¡°tots som ignorants, nom¨¦s que ho som sobre coses diferents¡±).
Pot ser que em passi com amb Quan arribin els marcians, que en els seus primers cap¨ªtols va semblar-me atabalador i inventor de sinapsis gratu?tes i ara ja fa molt de temps que dona pistes profitoses sobre el tema que proposa. Un programa que ara li fan dir-se Marcians i li han tret, per exemple, l¡¯agenda.
Si TV3 vol un gran magaz¨ªn cultural, amb aquest Nervi no n¡¯hi ha prou, i caldr¨¤ recordar la dif¨ªcil promesa de Gumes: hi haur¨¤ espai per a tothom.