Podcast: femen¨ª i catal¨¤

Fa dos anys que la periodista Ana Polo va deixar la r¨¤dio tradicional cansada d¡¯estar condicionada pel que en sociologia es coneix com el principi de la Barrufeta, ¨¦s a dir, com passa a la m¨ªtica s¨¨rie de dibuixos, ser l¡¯¨²nic personatge femen¨ª en un elenc plenament mascul¨ª. ¡°Em nego a ser l¡¯¨²nica dona amb acc¨¦s a la paraula en un grup de tios. Des del 2019 ja m¡¯han fet dues ofertes per ser ¡®la noia del programa¡¯, per¨° he dit que no. No vull. Negar-me implica que la meva situaci¨® laboral ¨¦s m¨¦s prec¨¤ria, i sobretot molt m¨¦s incerta, per¨° ¨¦s una elecci¨®. No dic que sigui la correcta, per¨° ¨¦s la meva i ho faig perqu¨¨ n¡¯estic farta¡±.

Polo, que va passar professionalment per Catalunya R¨¤dio i per La segona hora de RAC-1, condueix des de setembre del 2020 m¨¤ a m¨¤ amb la humorista, escriptora i guionista Maria Rovira ¡ªconeguda popularment com Oye Sherman i col¡¤laboradora de L¡¯estat de Gr¨¤cia de Catalunya R¨¤dio¡ª el podcast Oye Polo a R¨¤dio Primavera Sound. Amb m¨¦s de vuit mil escoltes acumulades per aquestes monologuistes amb el seu ¨²ltim programa, el seu ¨¦s un xou d¡¯humor en qu¨¨ dues amigues xerren de tot el que els ha passat l¡¯¨²ltim mes. Quan es va fer la foto que il¡¤lustra aquest reportatge estaven a punt de gravar el de juny, on van xerrar sobre per qu¨¨ la gent sempre assumeix que la Maria ¨¦s lesbiana i l¡¯Ana ¨¦s hetero, sobre el pitjor dia laboral de Nieves Herrero o de com els Lax¡¯n¡¯Busto van advocar per la lluita de classes. Les dues tenen clar que cap r¨¤dio generalista hauria comprat ni pagat pel seu format. ¡°Si t¡¯hi fixes, all¨¤ no hi ha mai dues noies conduint un programa. Ning¨² ens contractaria perqu¨¨ som la mateixa quota.

¡°La mateixa casella i nom¨¦s hi ha una cadira. En canvi, els tios s¨ª que poden i s¨ª que passa. Per exemple, els ?scars (?scar Dalmau i ?scar Andreu) van comen?ar junts, fent de segona veu del Manuel Fuentes, i han anat junts tota la vida. Ells poden, nosaltres, no. O ens aliem i ens espavilem, o ens estarem barallant entre totes, competint in¨²tilment per ser ¡®la noia del programa¡±, lamenta Rovira.

A Catalunya passa un fenomen digne d¡¯an¨¤lisi que, precisament, han diagnosticat les Oye Polo. ¡°En el m¨®n del podcast, les dones estan fent el cam¨ª a la inversa dels homes. No ¨¦s com el Berto Romero i l¡¯Andreu Buenafuente. No ¨¦s estar a dalt i llavors intentar conquerir un terreny. ?s fer-ho, per¨° per veure si alg¨² em pot oferir un programa i puc consolidar-me. Les que comencen s¡¯autoprodueixen per si ve un tio, perqu¨¨ sempre s¨®n ells els consolidats, i et dona una oportunitat perqu¨¨ li has fet gr¨¤cia com a dona jove i et contracten a la r¨¤dio¡±, diu Rovira. ¡°Per¨° aix¨°, a la vegada, ¨¦s una condemna", segueix Polo. ¡°Sembla que a la r¨¤dio tradicional comen?ar¨¤s com a ¡®noia del programa¡¯ i morir¨¤s com a ¡®noia del programa¡¯ o, com a molt, et donaran el programa d¡¯estiu, el de les nenes¡±, sentencia.

Segons l¡¯informe del 2020 de la plataforma On s¨®n les dones sobre la pres¨¨ncia femenina a les tert¨²lies radiof¨°niques catalanes, les dones amb prou feines representen el 34% del total. Davant d¡¯aquesta s¨ªndrome de la Barrufeta, des de fa dos anys a Catalunya han fet eclosi¨® els podcasts en catal¨¤ o biling¨¹es condu?ts per dones joves i allunyats del circuit generalista i m¨¦s tradicional.

M¨¦s enll¨¤ dels dos ¨²nics programes d¡¯¨ªndole feminista a la graella generalista catalana, com s¨®n Les dones i els dies, condu?t per Montse Virgili a Catalunya R¨¤dio, o Feminismes de R¨¤dio 4, produ?t per Mar¨ªa Gim¨¦nez, Andrea Salazar, Mar Sifre i Alejandra S¨¢nchez, a Radio Primavera Sound (RPS) tenim tamb¨¦ les 25.000 escoltes mensuals de Tardeo ¡ªel magaz¨ªn condu?t per Andrea Gumes¡ª; les 21.000 de Gent de merda ¡ªel podcast conversacional condu?t per Cl¨¤udia Rius, Paula Carreras, Rita Roig i Of¨¨lia Carbonell¡ª, les 6.000 de Ciberlocutorio ¡ªamb Andrea Gumes i Anna Pacheco disseccionant les f¨ªlies i angoixes de la generaci¨® millennial¡ª, o les 4.000 de Dentro ¡ªel xou cultural i espai de conversa, discussi¨® i debat amb perspectiva de g¨¨nere d¡¯Alba Riera i I?aki Mur. Autoproduint-se i volant soles sense padrins van Les golfes, la conversa ¨ªntima entre les periodistes Anna Pazos i J¨²lia Bacardit, en qu¨¨ xerren sobre la vida en general, ajudades per pel¡¤l¨ªcules, documentals i pol¨¨miques.

Les catalanes no estan soles: al territori espanyol, dos programes m¨¦s marquen la pauta i la refer¨¨ncia d¡¯¨¨xit, com ara les 125.000 visites que va acumular al maig el Deforme Semanal Ideal Total, d¡¯Isa Calder¨®n i Luc¨ªa Lijtmaer a RPS ¡ªtriplicant les seves xifres en nom¨¦s un any¡ª, o fen¨°mens com Estirando el chicle, de Victoria Mart¨ªn i Carolina Iglesias cada divendres a Podium Podcast, que omple teatres en les seves gires per Espanya i es resisteix a baixar de la llista dels programes m¨¦s escoltats a Spotify Espanya.

A totes les dones d¡¯aquest reportatge les uneix ser catalanoparlants, feministes, joves ¡ªel rang d¡¯edat va des de nascudes a finals dels vuitanta fins a l¡¯any 2000¡ª i haver compr¨¨s que la seva intimitat, la seva visi¨® de la vida o les seves an¨¤lisis sobre la cultura, la pol¨ªtica i la precarietat que les interpel¡¤la podia interessar a alg¨² m¨¦s que al seu propi cervell o al grup d¡¯amigues de WhatsApp. I de quina manera.?

La g¨¨nesi: ¨ªntim i barat

¡°En el m¨®n digital, en general, hi ha un paper m¨¦s gran de la dona¡±, apunta la directora de Prisa Audio i de Podium Podcast, Mar¨ªa Jes¨²s Espinosa de los Monteros. ¡°La llibertat de format ha ajudat molt les creadores perqu¨¨ forgin la seva pr¨°pia personalitat i puguin desenvolupar les seves idees sense necessitat de dependre d¡¯altres. El podcasting permet aquesta democratitzaci¨® i moltes dones l¡¯estan utilitzant d¡¯una manera extraordin¨¤ria¡±, destaca sobre aquesta invasi¨® de continguts conversacionals entre amigues.

Davant d¡¯altres formats m¨¦s narratius, la intimitat personal com la que s¡¯exhibeix en aquests programes guanya punts. ¡°?s un format senzill de produir i el que compta ¨¦s el ritme, la tensi¨® i la complicitat interna i amb l¡¯oient¡±, explica la directora de Prisa Audio.

El 23 de febrer de 2021, una not¨ªcia va demostrar que aquest nou paradigma femen¨ª ¨¦s molt m¨¦s rendible i genera molt m¨¦s inter¨¨s del que creu el circuit tradicional. Spotify Espanya es convertia en l¡¯¨²nica plataforma on reproduir els podcasts m¨¦s escoltats de Radio Primavera Sound. Curiosament, tots estaven condu?ts per dones: Deforme Semanal Ideal Total, Tardeo, Ciberlocutorio, Oye Polo i Daniela en la nube ¡ªel consultori radiof¨°nic de Daniela Blume en l¡¯era de les xarxes socials¡ª passaven a ser contingut exclusiu de la plataforma d¡¯¨¤udio.

¡°Per a nosaltres ¨¦s vital donar suport al talent local, i els podcasts de Radio Primavera Sound, liderats i dirigits per dones, es troben entre els m¨¦s escoltats en els r¨¤nquings d¡¯¨¨xits¡±, explica Eduardo Alonso, head of studios per al sud i l¡¯est d¡¯Europa de Spotify, sobre el perqu¨¨ d¡¯aquesta alian?a. En una ¨¨poca en qu¨¨ es consumeix m¨¦s ¨¤udio que mai, i despr¨¦s que el confinament dispar¨¦s les escoltes d¡¯aquest tipus de programes, buscant esbargiment i companyia davant d¡¯un horitz¨® incert, el 2021 gaireb¨¦ la meitat de la poblaci¨® espanyola escolta podcasts, i d'aquests, el 24% van comen?ar a fer-ho quan es va activar l¡¯estat d¡¯alarma, segons un dels informes elaborats per Spotify i per l¡¯associaci¨® de m¨¤rqueting i publicitat a internet IAB Spain. ¡°Se segueix veient un fort creixement del consum, les hores d¡¯escolta gaireb¨¦ s¡¯han duplicat des de 2019¡±, apunta Alonso, que destaca que ¡°les dones lideren la nova forma de consum de continguts i formen part de la revoluci¨® de l¡¯¨¤udio, que nom¨¦s acaba de comen?ar¡±.

La part responsable que aquests cinc programes de dones acabessin amb contracte d¡¯exclusivitat a la plataforma ¨¦s Marta Salicr¨², que va aterrar a l¡¯abril de 2019 com a directora de Radio Primavera Sound despr¨¦s d¡¯onze anys a Time Out. El seu objectiu no era altre que ¡°fer una r¨¤dio que ¨¦s pogu¨¦s desmarcar dels paradigmes de la r¨¤dio tradicional¡±. Sota la seva batuta s¡¯han refor?at les apostes pels programes condu?ts per dones (¡°el meu ha sigut un moviment cap a una manera feminista de liderar un projecte¡±, assegura), a banda de l¡¯idioma en qu¨¨ es produeixin (¡°la societat catalana ¨¦s una societat biling¨¹e, i en l¡¯entorn de les persones que fem RPS l¡¯alternan?a entre catal¨¤, castell¨¤ i angl¨¨s ¨¦s constant¡±) i amb la voluntat ¡°d¡¯evidenciar que les dones s¨®n reclams per a l¡¯audi¨¨ncia, una audi¨¨ncia que almenys en el 50% tamb¨¦ ¨¦s femenina¡±. A RPS, encara que les escoltes d¡¯aquests programes les capitalitzen dones, a les xarxes socials la seva audi¨¨ncia ¨¦s parit¨¤ria: a Instagram els seus seguidors es divideixen entre un 51% de dones i un 49% d¡¯homes.

Porta tancada? Nova porta

Moltes d¡¯aquestes podcasters han tirat d¡¯iniciativa pr¨°pia davant la falta d¡¯oportunitats en els circuits tradicionals. ¡°La generaci¨® tap que lidera avui no nom¨¦s est¨¤ envellida, tamb¨¦ ¨¦s masculina. I blanca¡±, afirma rotunda Salicr¨², que lamenta que la pres¨¨ncia femenina a la r¨¤dio tradicional sigui ¡°insuficient i testimonial, fins i tot tokenista¡± (terme que fa refer¨¨ncia a la incorporaci¨® simb¨°lica de col¡¤lectius discriminats socialment).

A aquesta postura se suma, des de Gent de merda, Rita Roig: ¡°No s¡¯ha superat la idea que ja n¡¯hi ha prou amb un sol programa diferent per complir quota: un programa sobre g¨¨nere, un per a joves... Falta estendre la perspectiva de g¨¨nere a tots els tipus de programes, contractar gent jove que no hagi de parlar sempre de temes de joves¡­ Encara es cau en el jove token o la dona token, i tamb¨¦ passa amb les persones racialitzades. Es vol ser just i es vol estar al dia, per¨° perqu¨¨ aix¨° passi hi ha persones que haurien de perdre llocs de poder, i aix¨° ja costa m¨¦s".

Alba Riera, de Dentro, assegura que ¡°hi ha portes tancades¡± i que si hi ha aquest boom de continguts i funciona ¨¦s ¡°perqu¨¨ ¨¦s el que la gent vol escoltar, per¨° no ens deixen! Els mitjans, la ind¨²stria i el m¨®n, b¨¤sicament, s¡¯ha explicat des dels ulls dels homes. Ara ens toca explicar-lo a nosaltres¡±. Andrea Gumes, de Tardeo i Ciberlocutorio, tamb¨¦ lamenta la falta de paritat: ¡°Ara ens comencen a fer cas, suposo que perqu¨¨ ¨¦s impossible quedar-se al marge del rum-rum de les xarxes socials, per¨° segueix sent per a perfils molt baixos, com a col¡¤laboradores, com a quota, de l¡¯estil ¡®truca a aquella noia que parla de joves¡¯, per¨° ¨¦s clar que qui segueix decidint continguts i l¨ªnies editorials s¨®n els de sempre. Nom¨¦s ens volen per anar-hi, fer la foto, i que els facis un RT despr¨¦s¡±, lamenta.

Al circuit tradicional, les conductores tamb¨¦ es reivindiquen. ¡°Estem comen?ant a ocupar espais als mitjans que abans estaven reservats per a aquells perfils que representaven l¡¯hegemonia del poder: homes blancs, d¡¯una edat determinada, cisheteros i de certa classe social¡±, afirma Alejandra S¨¢nchez, de Feminismes, programa conformat per l¡¯equip que va comen?ar emetent des de la r¨¤dio de la Universitat Auton¨°ma de Barcelona (UAB) amb el nom d¡¯Onada feminista el 2019, i que en tres temporades ha aconseguit agafar el relleu generacional al programa que condu?a Marisol Soto a R¨¤dio 4.

Virgili, veterana a Catalunya R¨¤dio, que va dedicar un programa al boom femen¨ª dels podcasts parlant sobre Orella furtiva, Gent de merda, Les golfes i Coses modernes, aposta per assolir la universalitat i sortir de la maledicci¨® del n¨ªnxol o del segell repressiu de ¡®continguts nom¨¦s per a dones¡¯: ¡°El feminisme ¨¦s una cosa de tots, si fem programes nom¨¦s per a nosaltres, no val la pena. Encara hi ha la idea de ¡®aix¨° ¨¦s un programa per a ties¡¯ o ¡®ja li dir¨¦ a ma germana que l¡¯escolti¡¯, per¨° poc a poc aix¨° va canviant¡±.

Un oasi de precarietat?

Comparat amb Twitter, on el 98,9% de les comunicadores ¡ªpr¨¤cticament totes¡ª han sigut assetjades o insultades segons un estudi del col¡¤lectiu catal¨¤ Donestech, gaireb¨¦ totes les consultades coincideixen a dir que no han patit agressions virtuals gaire destacables pels seus programes ni hostilitat masculina, encara que s¨ª que han notat certa condescend¨¨ncia per la seva joventut.

En el cas de Les golfes, que reneguen de la perspectiva de g¨¨nere al seu programa perqu¨¨ ¡°ha arribat un punt en qu¨¨ encara que siguis feminista tanta xerrameca feminista embafa i no ¨¦s cre?ble¡±, J¨²lia Bacardit fins i tot destaca que no tenen cap angoixa per la seva exposici¨® en un territori hostil. ¡°De fet, diria que alguns homes s¡¯exciten for?a, per¨° no ens molesten mai m¨¦s del compte¡±.

?s a les xarxes socials, quan es ven el programa, que poden arribar els problemes. Ho sap b¨¦ la responsable de comunicaci¨® i xarxes de RPS, Izaro Bo, que confirma que s¡¯han om¨¨s paraules que ¡°activen l¡¯odi masclista¡± per tal d¡¯evitar les respostes negatives amb la promoci¨® dels espais. ¡°No m¡¯atreviria a dir que els podcasts s¨®n un oasi feminista. Bona part de l¡¯audi¨¨ncia arriba als continguts directament a trav¨¦s de les plataformes, per¨° aquest ¨¦s normalment un p¨²blic af¨ª i interessat. Un altre segment important continua arribant a trav¨¦s de les xarxes socials, i les xarxes segueixen sent un espai hostil per a les dones i altres col¡¤lectius als quals volem donar veu¡±, confirma.

El repte al qual s¡¯enfronten totes ¨¦s sortir de l¡¯alarmant precarietat d¡¯un sector que, paradoxalment, va a l¡¯al?a. El que reben les creadores ¨¦s pr¨¤cticament testimonial, si arriben a cobrar ¡ªLes golfes ho fan per iniciativa pr¨°pia¡ª. Un cop m¨¦s s¡¯apel¡¤la a l¡¯entusiasme com a pilar generacional en els entorns creatius, per¨° de la vocaci¨® no es menja ni s¡¯arriba a final de mes. Andrea Gumes, que fa Tardeo de dilluns a dijous, ho t¨¦ clar: ¡°Hi ha la idea que un podcast poden ser dues amigues a casa amb uns micros prestats, per¨° si volem professionalitzar tot aix¨°, no podem oblidar que cal respectar les feines i les diferents figures que conformen un programa, sigui producci¨®, gui¨®, conducci¨®; si no, estar¨ªem repetint el que ja ha passat abans a la premsa escrita: una persona pot fer la feina de cinc a costa de la seva salut mental. ?s perill¨®s¡±. I exemplifica: ¡°En el cas de Ciberlocutorio, fent un programa al mes i tenint l¡¯acord en exclusiva amb Spotify, no ens arriba ni per a un abonament al Primavera Sound¡±. I l¡¯abonament est¨¤ en 245 euros.